Taules a ConTeXt — I —

Tot i que ConTeXt disposa d’una àmplia documentació, presenta el problema que molta d’ella ha quedat obsoleta i superada pel ràpid creixement del projecte. Això fa que, a vegades, una tasca senzilla es compliqui força perquè no es troba la documentació actualitzada. La font més actualitzada de documentació, ara per ara, és ConTeXt garden, la wiki del projecte.

És una mica el que passa amb el tema de les taules, que a ConTeXt es poden fer amb diferents entorns:

• tabulate, el més senzill de tots, similar a un tabulador.
• table, el mòdul de taules més antic de ConTeXt i sobre el que tractarem en aquest primer article dedicat a les taules.
• Tables, una extensió de l’anterior per a taules que ocupen més d’una pàgina i on cal repetir la capçalera o el peu de taula.
• TABLE, un mòdul completament diferent als anterior i que permet tractar amb taules complexes o "naturals", semblants a les HTML i especialment adaptat a treballar amb XML.
• linetable, un nou mòdul per a taules multipàgina. Amb prou feines documentat.

En aquest primer article tractarem de les beceroles de les taules: definició i formatació. Perquè tot i que ConTeXt va nèixer amb la idea de simplificar la feina i fer més amable el llenguatge TeX , no ho ha aconseguit del tot i si a LaTeX les taules són feixugues d’escriure i tractar, a ConTeXt també.

Vegem com es codifiquen les taules. Una taula a ConTeXt s’escriu entre els comandaments: starttable i stoptable:

starttable[|l|c|r|]
\HL
\NC esquerra \NC centre \NC dreta \NC \AR
\HL
\NC $a_{1,1}$ \NC $a_{1,2}$ \NC $a_{1,3}$ \NC \AR
\NC $a_{2,1}$ \NC $a_{2,2}$ \NC $a_{2,3}$ \NC \AR
\stoptable

A continuació d’starttable escrivim la definició de quantes columnes i quina alineació tindran. L’exemple, on hi ha starttable[|l|c|r|] generarà una taula amb 3 columnes (aquí a ConTeXt se separen amb la barra vertical | tot i que no vol dir que s’hi separin per línies verticals) d’alineació esquerra (l), centrada (c) i dreta (r).

Cada fila comença amb el comandament \NC o Nova Cel·la (o nova columna, com vulguem recordar-ho), que repetirem cada cop que anem a escriure el contingut de la següent cel·la. Una fila s’acaba amb \NC \AR per generar automàticament una nova fila.

Les línies horitzontals es generen amb el comandament \HL i les verticals (tan poc recomanables) amb \VL.

Adjunts a aquest article hi trobareu un document PDF amb el resultat de l’aplicació de diferents trucs de formatació. Al document tex font s’hi pot veure el codi que l’ha generat.

Publicat per primer cop el dissabte 19 d'abril de 2008.