Glossaris amb BibTeX

Tot i que BibTeX gestiona bibliografies, el paquet gloss permet crear glossaris amb la mateixa funcionalitat

BibTeX és una “màquina” molt potent que permet gestionar les bibliografies en l’entorn LaTeX. Parteix d’una base de dades bibliogràfica, que no és altra cosa que un fitxer de text amb extensió bib, on queden recollides les entrades bibliogràfiques. Aquesta bibliografia, després, es crida des del nostre document tex a través de dos comandaments:

• \cite{etiqueta} s’escriu al punt del text on volem fer aparèixer una cita bibliogràfica. Etiqueta és una paraula que identifica cada cita bibliogràfica a la base de dades. 
• \bibliography{basedades} s’escriu al final del document i fa que LaTeX interpreti que hi ha d’escriure, per ordre alfabètic, totes les citacions contingudes a la base de dades basedades sota el títol Bibliografia.  

BibTeX és l’eina que s’encarrega de fer tota la feina d’anar a basedades a cercar les etiquetes que hem citat al nostre document, posar-les en ordre alfabètic, fer els enllaços si convé, etc. I el fitxer de la bibliografia té un contingut tan senzill com aquest, on mostrem un exemple d’entrada:

@article{moodleiconstruc, 
 author = "Joan Queralt", 
 title = "Moodle i el constructivisme social", 
 publisher = "UPF", 
 year = 2006, 
 edition = "Conferència V Jornades de Programari Lliure", 
}

 on moodleiconstruc és l’etiqueta que cridarem al nostre document escrivint \cite{moodleiconstruc}.

El paquet gloss, escrit per Javier Bezos i José Luís Díaz, aprofita la potència de BibTeX per crear glossaris, és a dir, col·leccions de termes definits en una obra.

Parteix d’una base de dades dels termes, també amb extensió bib, on els termes o paraules queden definides com es veu en aquest exemple:

 @gd{elefant, 
 word={elefant}, 
 definition={Proboscidi de grans orelles i un cert sobrepes. Hi ha dues espècies segons el lloc d'origen: l'elefant africà i l'asiàtic.} 
} 

Al document on volem que aparegui el glossari hem d’escriure quatre comandaments:

1. \usepackage{gloss} al preàmbul del document. Podem utilitzar dues opcions, com ara catalan, que catalanitza el títol del glossari, o refpages que farà aparèixer el número de pàgina on s’ha citat la paraula per darrera vegada. Pot quedar així:
2. \usepackage[catalan,refpages]{gloss} 
3. \makegloss també al preàmbul, informa a LaTeX que cal crear el glossari
4. \gloss{etiqueta} s’escriu al punt del text on volen que aparegui la paraula definida al glossari, de manera similar a \cite{etiqueta} quan fem bibliografies.

Per exemple, seguint amb el fitxer de l’exemple anterior podríem escriure: \gloss{elefant} allà on vulguem que hi hagi un enllaç al glossari, on es defineix el terme elefant. \printgloss{basedades} el posem allà on volem el glossari, normalment al final del document. basedades és el nom del fitxer d’extensió bib on hem anat definint els termes del glossari.

Un cop tenim creada la base de dades del glossari, diguem-li basedades.bib, i el document que l’ha d’utilitzar, diguem-li elmeudoc.tex, hem de seguir 3 passes per obtenir el resultat desitjat des de la línia d’ordres (tant se val sigui sota linux o sota windows):

1. compilem el document: latex elmeudoc 
2. fem córrer BibTeX sobre el fitxer gls que ha generat el pas anterior: bibtex elmeudoc.gls 
3. si volem obtenir un PDF compilem ara amb pdflatex elmeudoc un parell de cops per estalviar problemes de referències creuades.

I ja està, obtindrem un document amb una secció final, anomenada Glossari, on apareixen tots els termes desitjats.

Adjunts a aquest article podeu trobar:

• un exemple de fitxer base de dades comprimit en un zip i anomenat provagloss.bib, 
• el document tex que l’utilitza, anomenat prova_gloss.tex i 
• el resultat en format PDF: prova_gloss.pdf.

Publicat per primer cop el dilluns 17 de juliol de 2006