Calc2LaTeX: una extensió que permet crear taules des d’OpenOffice

Moltes vegades se’ns fa bastant pesat crear taules de LaTeX, sobretot si són complexes i inclouen, per exemple, cel·les fusionades. En canvi, editar un full de càlcul de Calc de la suite OpenOffice.org és la cosa més senzilla del món.

Algú va pensar que seria una bona idea crear les taules més complexes a Calc i, en acabat, exportar-les a LaTeX amb el seu codi corresponent. I això és el que fa l’extensió Calc2LaTeX: crea el codi LaTeX de la taula feta a Calc. A més, aquesta extensió ara és molt més fàcil d’instal·lar i configurar que mai.

En l’article PDF adjunt expliquem:

• Com es pot obtenir l’extensió Calc2LaTeX des de la pàgina d’extensions del projecte OpenOffice.org. 
• Com s’ha d’instal·lar l’extensió. 
• Com funciona la macro que s’instal·la. 
• Quin resultat se n’obté. 

Segur que a partir d’ara les taules de LaTeX seran més fàcils de crear.

Publicat per primera vegada el dimarts 8 de febrer de 2011.

Documents d’estils clàssic amb Ars Classica

Ars Classica és un paquet desenvolupat a Itàlia per Lorenzo Pantieri, un destacat activista del Grup Italià d’Ususaris de TeX i LaTeX (GUiT) amb l’objectiu de millorar alguns aspectes tipogràfics de l’estil ClassicThesis.

Les millores introduïdes van en el sentit d’utilitzar els paquets més recents que potencien la llegibilitat dels texts. D’acord amb les idees de l’Edward Tufte i altres, com ja hem comentat en l’article Fullets a l’estil d’Edward Tufte cal reduir la longitud de la línia per afavorir la lectura i situar en els marges les notes i imatges que poden afegir informació a allò que estem dient en el cos del text.

En l’estil ArsClassica, a més, s’hi ha afegit una tipografia molt interessant basada en l’ús de les lletres Iwona, Palladio i BeraSans que fan molt agradable la lectura. L’ús del color, l’etern oblidat en els documents de text en format PDF, potser perquè es pensa en llur reproducció en blanc i negre, és també força important i el paquet utilitza uns tons blaus sua pels enllaços i grisos per a parts del text com ara els números de capítol o les vinyetes.

És destacable la definició del comandament \graffito equivalent a les notes al marge (\marginpar) però que permet la inserció de qualsevol tipus d’informació: text, imatges, taules, etc.

El paquet original no té definida l’opció per l’idioma català. Però com que des de cataLaTeX li hem afegida, us oferim adjunt a aquest article el fitxer d’estil arsclassica.sty amb les modificacions fetes per tal d’activar l’opció corresponent del paquets:

• backref fa que a la bibliografia aparegui el text "Citat a la pàgina ..." a cada entrada bibliogràfica.
• minitoc fa que a les Taules de contingut de principi de capítol aparegui el títol "Índex".

Adjunt a aquest article trobareu el fitxer PDF de mostra amb les diferents possibilitats del paquet.

També hi trobareu un fitxer comprimit que conté el fitxer d’estil arsclassica amb les modificacions esmentades, el fitxer de bibliografia, les imatges (obtingudes amb llicència CC de FlickrCC) i el fitxer tex font.

Publicat per primera vegada el diumenge 10 d'octubre de 2010.

Text de farciment

El text de farciment, sense significat, serveix per fer proves i donar gruix a un document. Per exemple, si volem comprovar el bon funcionament d’una definició de capçaleres i peus necessitem un document llarg per veure com es comporta a les pàgines parells i senars, com apareixen els noms de capítols i seccions o subseccions o com s’alternen els diferents estils de pàgina. No cal tenir el document fet, sinó que podem utilitzar un text de farciment per engruixir-lo i, quan haguem vist que tot va bé, substituir-lo pel correcte.

El paquet lipsum ens permet generar tants paràgrafs com vulguem amb el text clàssic lorem ipsum.

Però el paquet blindtext, que estudiarem en aquest article, és més potent i ofereix més prestacions.
D’entrada  blindtext permet generar paràgrafs amb el comandament \blindtetxt[n], on n és el nombre de paràgrafs que vulguem. També genera els diferents tipus d’entorn per a llistes amb \blindlistlist, \blinditemize i \blindenumerate.

Ara que si el que volem és inserir llenguatge matemàtic enmig del text de farciment, ho farem amb el comandament \blindmathtrue (i aturar-ho amb \blindmathfalse).

Però   blindtext  permet, a més, generar un document sencer amb paràgrafs, llistes de tot tipus i, el que és molt interessant per provar l’índex, amb seccions, subseccions i subsubseccions simplement amb un sol comandament: \blinddocument.

Si també volem que generi la taula de continguts només cal afegir l’opció [toc] a la crida al paquet:

\usepackage[toc]{blindtext}

blindtext  comprova quin és l’idioma del document definit al preàmbul amb el paquet babel \usepackage[catalan]{babel} i canvia el text de farciment en funció de l’idioma, si el té a la seva llista.

Com que el català no hi era, n’hem fet la traducció de manera que ara es pot utilitzar   blindtext  amb el babel en català i apareix el text de farciment directament en català.

En el document tex adjunt trobareu les definicions pel català, i esperem que ben aviat ja vinguin amb el paquet. Al fitxer PDF adjunt podreu veure el paquet   blindtext  en acció.

Publicat per primer cop el diumenge 5 de setembre de 2010.

Caràcters accentuats a les propietats PDF del document

Els documents PDF tenen una característica força interessant que permet conèixer-ne el contingut sense necessitat d’obrir-los. Ens referim a les Propietats del document. Per accedir-hi només cal fer clic sobre Propietats del fitxer (que apareixen al clicar el botó dret del ratolí sobre el nom del fitxer quan el tenim en el navegador de fitxers):

També podem accedir-hi amb el document PDF obert en qualsevol lector (com ara Okular, Evince o Adobe Reader) des del menú Fitxer -> Propietats:

Ara bé, quan es generen PDFs des de LaTeX moltes vegades ens trobem amb problemes perquè el format no accepta segons quins caràcters en aquests camps. En concret no admet paraules accentuades provinents del comandament:

\hypersetup{
 pdfauthor=NomAutor,
 pdftitle=Títol,
 pdfsubject=TemaDelDocument,
 pdfkeywords=ParaulesClau,}

En aquest article, però, veurem un truc que podem usar per fer-les aparèixer. Es tracta d’aprofitar una de les eines del paquet hyperrref: el comandament

\pdfstringdef{variable}{CadenaDeText} 

Aquest comandament permet introduir una CadenaDeText amb els caràcters accentuats i passar-la a una variable que, en acabat podem traslladar a les propietats del document a través de hypersetup.
Vegem-ne un exemple usat per fer el document PDF adjunt a aquest article el codi del qual es pot trobar també el el fitxer tex font adjunt. Primer definim la variable Titol:

\pdfstringdef{\Titol}{Caràcters accentuats a les propietats PDF del document}

Ara podem escriure:

\hypersetup{pdftitle=\Titol}

i quan processem el document, a la propietat del PDF "Títol" apareixerà el text amb les vocals accentuades.

Aprofitem l’avinentesa per tractar d’un altre comandament del paquet hyperrref que permet fer aparèixer textos alternatius als marcadors del PDF. Als marcadors dels PDF (bookmarks) no hi podem aparèixer fórmules matemàtiques, per exemple, però sí al títol de la secció que obren aquests marcadors.

Per solucionar el problema i tenir un text alternatiu per al marcador podem usar el comandament:

\texorpdfstring{TextLaTeX}{TexAlternatiuSenseLaTeX}

Per exemple, si obriu els marcadors del PDF adjunt veureu que la primera secció titulada al document La fórmula de l’àcid sulfúric H₂SO₄ en el marcador apareix simplement com a: La fórmula de l’àcid sulfúric per evitar que la fórmula no surti mal escrita. Això s’ha aconseguit escrivint:

\section{\texorpdfstring {La fórmula de l'àcid sulfúric $H_{2}SO_{4}$}{La fórmula de l'àcid sulfúric}}

• Document tex font per estudiar-ne el codi o usar-lo de plantilla.
• Resultat en format PDF.
• bibliografia

Publicat per primera vegada el dissabte 13 de febrer de 2010.