Canvi de codificació. de Latin1 a UTF8

En el vell uindous se sol teballar amb fitxer tex amb la codificació Latin1 (iso 8859-2). Però a Linux, que va un xic avançat, la codificació més corrent és la UTF8, molt més versàtil, potent i actualitzada. Així que el problema es planteja quan volem reaprofitar vells fitxers font en format tex i codificats des de uindous com a Latin1 a Linux i amb la codificació UTF8.

Si obrim directament un fitxer antic (amb codificació Latin1) amb, posem per cas, Kile, aquest fa una canvi radical de codificació i ens presenta un munt de caràcters desconeguts si és que el tenim, per defecte, configurat per treballar amb UTF8. Com solucionar aquest problema?

Res més senzill. Al nostre sistema Linux (Ubuntu, posem per cas) tenim un paquet anomenat recode que ens permet substituir una codificació per l’altre simplement amb una senzilla ordre:

recode latin1..utf8 fitxer.tex

això transforma el fitxer.tex codificat en Latin1 a un altre codificat en UTF8. Aleshores ja es podrà utlitzar sense problemes a Linux sempre i quan substituïm la línia

\usepackage[latin1]{inputenc}

per la línia: \usepackage[utf8]{inputenc}

Existeix la possibilitat inversa, és a dir, la de passar un fitxer UTF8 a la codificació Latin 1. Això ho haurem de fer amb el comandament iconv.

Per exemple, per transformar el fitxer1.tex codificat en UTF8 a fitxer2.tex codificat en Latin1 haurem d’escriure aquest comandament:

iconv -f utf8 -t latin1 fitxer1.tex > fitxer2.tex

Publicat per primer cop el dijous 12 de març de 2009.

vx editor: un editor de LaTeX molt lleuger

[Actualització: originalment l'article era Visual Tex, un editor de LaTeX molt lleuger, però a causa del canvi de nom del programa hem decidit actualitzar-lo al nom actual]

Un fitxer TeX, com que no és altra cosa que un fitxer de text, de codi ASCII, es pot editar amb molts editors de text. Poden ser més o menys sofisticat i poden anar, sota Windows, des de la senzillesa absoluta del Bloc de notes fins a la potència de TeXnicCenter (el meu editor habitual) o de WinEdt.

Però avui parlem d’un editor de TeX (i d’HTML) molt lleuger però no per això mancat de possibilitats. Es tracta de vx editor que es defineix com un editor lleuger, ràpid i de codi obert [té llicència GPL]. Funciona sobre la base del editor de codi lliure Scintilla. No incorpora un previsualitzador, sinó que únicament es queda en la part d’edició del fitxer tex. Això sí, en aquest punt presenta una sèrie de característiques interessants:

• autocompleció de paraules.
• desplegament dels entorns amb un clic. 
• comprovació de l’ortografia (cal instal·lar el diccionari de l’Ispell per l’idioma desitjat). 
• gravació de macros. 
• personalització dels colors en què es destaca la sintaxi tant per TeX com per HTML, l’altre llenguatge que podem editar amb vx. 
• personalització del compilador. Podem triar, per exemple entre compilar amb latex.exe o amb pdflatex.exe si els tenim instal·lats. 
• possibilitat d’inserir marcadors.
• incorpora els comandaments LaTeX més freqüents i els autocompleta.
• possibilitat de crear projectes formats per diferents fitxers. 

Si en fixem en aquesta captura de pantalla podrem veure que inclou les principals característiques que li podem demanar a un editor:

Però el millor de tot és, sens dubte, la mida: 1’8M en disc, fet que permet que vagi sempre amb nosaltres en un llapis de memòria USB i entri de ple en la categoria de les aplicacions portàtils.

Publicat originalment el dijous 11 de gener de 2007 sota el títol Visual Tex, un editor de LaTeX molt lleuger.

Tipus de lletra True Type a LaTeX

MTFI: un programa que ens facilita la instal·lació

[Actualització: amb XeTeX no cal patir perquè es pot compilar un PDF amb qualsevol tipus de lletra ttf o otf]

Una de les coses que portà a l’autor cap a la informàtica i darrerament cap a LaTeX ha estat, sens dubte, els resultats professionals que s’obtenen al tractar textos i documents amb l’ordinador. Per això una de les coses que sempre li ha agradat ha estat provar diferents tipus de lletra en els seus treballs. Ha passat per èpoques barroques en les que ha “decorat” documents amb tipus de lletra que en feien fins i tot difícil la lectura per acabar, darrerament, en un època més “zen” on només utilitza un parell de tipus: una sans serif pels títols i una altra amb serif pel contingut, o a l’inrevés.

Però sempre li recava el fet de no poder usar més tipus de lletra diferents amb LaTeX. Havia llegit alguna cosa en la documentació i alguna intervenció en la llista ES-TEX però ho trobava tan complicat que ho deixava estar per a quan li arribés la jubilació.

Però l’altre dia navegant pel wiki de LyX va trobar una referència a MTFI - MiKTeX TTF Font Installer un petit programa sota llicència GPL que permet instal·lar tipus de lletra True Type a MiKTeX (sota Windows) tot seguint un senzill assistent. D’aquesta manera es poden utilitzar aquests tipus de lletra en documents compilats amb LaTeX. Una molt bona idea. 

Les passes són aquestes:
descarreguem el programari de la web del projecte

• l’instal·lem al nostre ordinador. 
• creem un directori nou on hi copiem la font TT que volem instal·lar i que es troba a c:\windows\fonts. Per exemple, si volem la Trebuchet copiem tots els fitxers del tipus de lletra: el normal, la cursiva, la negreta i la negreta-cursiva. 
• obrim MTFI i triem el directori i el fitxer ttf que volem instal·lar (només el tipus normal, ell solet ja troba els altres). 
• li donem un nom identificatiu, per exemple trebuc i triem un directori on ens generarà tres documents de mostra amb aquest nou tipus en els formats pdf, dvi i ps .
• quan acceptem, MFTI comença a treballar i instal·la tot el que cal. 

Quan acaba ens mostra el directori on ha creat els documents de mostra per a que veiem com es veu la lletra. Si seguim les passes anteriors amb el tipus de lletra Trebuchet i, un cop instal·lat, per utilitzar-lo als nostres documents només cal introduir dos comandaments dels documents tex:

• Al preàmbul escrivim \newfont{\trebuc}{ectrebuc} on trebuc és el nom que nosaltres li hem donat a la lletra i ectrebuc és el nom que li ha donat el sistema i que apareix al capdamunt dels documents de mostra. 
• A l’inici del document escrivim: \begin{document} \trebuc 

I amb això aconseguirem que el tipus de lletra normal sigui la Trebuchet. No afecta, però, als títols de seccions, subseccions, etc. Si només volem que sigui un tros de text el que estigui en aquesta lletra hauríem d’escriure \trebuc{text tan llarg com vulguem}.

Obriu el document pdf adjunt per veure el resultat de l’aplicació d’aquest tipus de lletra i, també, el document text font d’on s’ha obtingut.

Publicat per primer cop el diumenge 8 de gener de 2006

Aprenem LaTeX 1: Instal·lació del programari a windows

El primer pas per conèixer LaTeX és disposar del programari.

El programari que ens permet treballar amb LaTeX és lliure, per això qui vulgui conèixer aquest sistema d’edició de documents només cal que

• aconsegueixi els programes a Internet
• els instal·li al seu sistema
• els utilitzi lliurement

En el tutorial adjunt trobareu tota la informació necessària per fer-ho. És el primer pas per convertir-se en usuari o usuària de LaTeX.

Hi ha dues parts: la que es refereix a programari sota win32, la més explicada, i la que es refereix a aplicacions sota Linux, menys treballada. L'autor espera que aviat aquesta segona part quedi més detallada, resta per tant a la llista dels "per fer".

Qualsevol aclariment, dubte o puntualització que hom vulgui fer serà benvinguda en el fòrum d'aquest article.

Manual d'instal·lació: install_man.pdf

article publicat originalment el dissabte 18 de juny de 2005