Sublime Text builds per LaTeX

Si sou afeccionats a l'editor Sublime Text i voleu utilitzar-lo per editar i processar els vostres fitxers LaTeX i amics, vet aquí uns quants Build Systems:

PDFLaTeX

Per processar amb pdflatex creeu un fitxer pdflatex.sublime-build amb aquest contingut:

{
  "shell_cmd": "pdflatex -interaction=nonstopmode $file"
}

ConTeXt

Per processar un fitxer ConTeXt i obtenir-ne un PDF creeu un fitxer context.sublime-build amb aquest contingut:

{
   "shell_cmd": "texexec --pdf --nonstopmode $file"
}

XeLaTeX

Si voleu aprofitar els tipus de lletra OpenType i TrueType precesseu els vostres fitxers LaTeX amb aquest xelatex.sublime-build :

{
   "shell_cmd": "xelatex -interaction=nonstopmode $file"
}

Ah! i Posats a modificar podeu personalitzar les vostres preferències a Preferences.sublime-settings:

// Settings in here override those in "Default/Preferences.sublime-settings",
// and are overridden in turn by file type specific settings.
{
    // Show folders in the side bar in bold
    "bold_folder_labels": true,
    // If enabled, will highlight any line with a caret
    "highlight_line": true,
    // Makes tabs with modified files more visible
    "highlight_modified_tabs": true,
    // Set to true to automatically save files when switching to a different file
    // or application
    "save_on_focus_lost": true,
}

Presentacions amb ConTeXt

De la mà de l’article Presentations in ConTeXt publicat al PracTeXJournal hem pogut conèixer com es poden crear potents presentacions amb ConTeXt. En aquest breu article veurem com començar a treballar-les.

En primer lloc amb ConTeXt hem de definir la pàgina amb

\setuppapersize[S6][S6]. 

A continuació donem les propietats i mesures d’aquesta pàgina amb

\setuplayout [width=fit,opcions=...]

Podem fer que les diapositives tinguin o no numeració activant o desactivant el comandament

\setuppagenumber[state=start/stop]

Un tema important és el fons de les diapositives. Donar-li un únic color, o fins i tot un gradient de color amb MetaFun és fàcil. El que ha costat més ha estat posar una imatge de fons (la documentació no acaba d’explicitar-ho, tot i que arreu diu que és tan fàcil), però finalment ho hem aconseguit tot definint una capa, dient que en aquest capa es fa visible una imatge i, finalment assignant els fons de pàgina a aquesta capa:

\definelayer[fons][width=\paperwidth,height=\paperheight] %la capa cobreix tota la pàgina
\setlayer[fons]{\externalfigure[darwin_big_idea][width=\paperwidth]} % contingut de la capa: el fitxer darwin_big_idea.jpg
\setupbackgrounds[page][background={color,fons},backgroundcolor=darkgreen] %definim 2 fons: la capa amb imatge i el color sòlid.

Les diapositives es defineixen com a nous entorns amb el comandament:

\definestartstop % definició de l'entorn diapositiva
[Slide] % el nom de l'entorn
[commands={\switchtobodyfont[modern,ss,24pt]}, % mida i tipus de lletra
before=\page] % salt de pàgina
\define[1]\SlideTitle % definició del títol de la diapositiva
{\midaligned{\tfb #1} % títol centrat
\blank[line]} % línia en blanc

Un cop definides les característiques del document al preàmbul, ja podem començar a escriure el contingut a partir de \starttext.

Una dispositiva típica tindria aquesta estructura:

\startSlide % inici diapositiva
\SlideTitle{Presentacions amb \CONTEXT} % títol
...... % contingut
\stopSlide

Podeu estudiar el codi de la presentació PDF adjunta en el document tex font que hi ha dins el fitxer comprimit presentacio_context.zip i si trobeu qualsevol possibilitat de millora, si us plau, compartiu-la :-)

Publicat per primera vegada el dilluns 25 de gener de 2010.

Taules a ConTeXt — I —

Tot i que ConTeXt disposa d’una àmplia documentació, presenta el problema que molta d’ella ha quedat obsoleta i superada pel ràpid creixement del projecte. Això fa que, a vegades, una tasca senzilla es compliqui força perquè no es troba la documentació actualitzada. La font més actualitzada de documentació, ara per ara, és ConTeXt garden, la wiki del projecte.

És una mica el que passa amb el tema de les taules, que a ConTeXt es poden fer amb diferents entorns:

• tabulate, el més senzill de tots, similar a un tabulador.
• table, el mòdul de taules més antic de ConTeXt i sobre el que tractarem en aquest primer article dedicat a les taules.
• Tables, una extensió de l’anterior per a taules que ocupen més d’una pàgina i on cal repetir la capçalera o el peu de taula.
• TABLE, un mòdul completament diferent als anterior i que permet tractar amb taules complexes o "naturals", semblants a les HTML i especialment adaptat a treballar amb XML.
• linetable, un nou mòdul per a taules multipàgina. Amb prou feines documentat.

En aquest primer article tractarem de les beceroles de les taules: definició i formatació. Perquè tot i que ConTeXt va nèixer amb la idea de simplificar la feina i fer més amable el llenguatge TeX , no ho ha aconseguit del tot i si a LaTeX les taules són feixugues d’escriure i tractar, a ConTeXt també.

Vegem com es codifiquen les taules. Una taula a ConTeXt s’escriu entre els comandaments: starttable i stoptable:

starttable[|l|c|r|]
\HL
\NC esquerra \NC centre \NC dreta \NC \AR
\HL
\NC $a_{1,1}$ \NC $a_{1,2}$ \NC $a_{1,3}$ \NC \AR
\NC $a_{2,1}$ \NC $a_{2,2}$ \NC $a_{2,3}$ \NC \AR
\stoptable

A continuació d’starttable escrivim la definició de quantes columnes i quina alineació tindran. L’exemple, on hi ha starttable[|l|c|r|] generarà una taula amb 3 columnes (aquí a ConTeXt se separen amb la barra vertical | tot i que no vol dir que s’hi separin per línies verticals) d’alineació esquerra (l), centrada (c) i dreta (r).

Cada fila comença amb el comandament \NC o Nova Cel·la (o nova columna, com vulguem recordar-ho), que repetirem cada cop que anem a escriure el contingut de la següent cel·la. Una fila s’acaba amb \NC \AR per generar automàticament una nova fila.

Les línies horitzontals es generen amb el comandament \HL i les verticals (tan poc recomanables) amb \VL.

Adjunts a aquest article hi trobareu un document PDF amb el resultat de l’aplicació de diferents trucs de formatació. Al document tex font s’hi pot veure el codi que l’ha generat.

Publicat per primer cop el dissabte 19 d'abril de 2008.

ConTeXt a Kile

Configurar Kile per compilar ConTeXt

Kile, per defecte, no ve preparat per compilar fitxers tex de ConTeXt. Ara bé, com que es tracta d’un editor de TeX per a GNU Linux molt configurable, no costa gens adaptar-lo a la nova situació.

La primera passa és afegir al menú de Kile l’eina de compilació ConTeXt. Això ho podem fer des del menú Arranjament del propi Kile. Afegim una eina nova, indiquem quina és la comanda a executar (texexec nomdefitxer.tex) i diem en quin punt del menú de kile apareixerà i amb quina icona.

La segona passa, optativa, consisteix en afegir una icona a la barra d’eines de manera que, amb un sol clic a sobre, Kile compili el fitxer i, amb un altre, obrim el nostre visualitzador de fitxers PDF preferit.

En el document PDF ajunt a aquest article trobareu aquestes passes ben detallades amb les il·lustracions corresponents. És un document compilat amb ConTeXt des de el fitxer tex font que també trobareu adjunt amb Kile.

Publicat per primer cop el divendres 11 d'abril de 2008.

Tipus de letra a ConTeXt

Amb ConTeXt els documents s’escriuen en el tipus de lletra Computer Modern, el tipus de lletra per defecte de TeX creat per Donald Knuth. És un tipus de lletra que permet totes les combinacions de format: negreta, cursiva, negreta i cursiva, sans serif, teletip, etc.

Ara bé, a vegades ens pot convenir utilitzar un altre tipus de lletra per millorar la presentació dels nostres documents. Hi ha diferents tipus de lletra molt interessants com les de tipus 1 (Type1 fonts) com ara són la Bookman, la Charter, la Palatino o la Utopia. Pel cas de la Bookman a ConTeXt ho aconseguirem amb la declaració:

\usetypescript[berry][ec]
\definetypeface[bookman][rm][serif][bookman][default][encoding=ec]
\setupbodyfont[bookman]

El comandament \setupbodyfont[bookman] fa que el tipus de lletra de tot el document, inclòs títols de secció i contingut, sigui Bookman. Però si en algun punt volem canviar de lletra, a Palatino, posem per cas, i l’hem definida al principi, podem fer-ho amb el comandament: \switchtobodyfont[palatino] 

Al document PDF adjunt es poden veure els principals tipus de lletra de tipus 1 aplicats en un text. I al document tex font es pot veure i estudiar el codi. Es pot copiar el contingut, provar a fer canvis al formulari de ConTeXt live i veure’n el resultat en el PDF que se n’obté.

Publicat originalment el dissabte 17 de febrer de 2007, per jqueralt

ConTeXt live

Una pàgina web des d’on processar documents de ConTeXt i obtenir el PDF corresponent.

ConTeXt és un conjunt de macros de TeX, com també ho és LaTeX, creat durant els any 90 per Pragma-ade que n’allibera el codi i en publica tota la documentació del projecte.

En aquest article, tanmateix, només parlarem de ConTeXt live, un senzill formulari web que permet copiar-hi codi i processar-lo de manera que s’obtingui el corresponent fitxer PDF. Està pensat com a lloc de prova del llenguatge ConTeXt de forma que els principiants o curiosos, abans de decidir-se a instal·lar cap programa al seu ordinador, ja puguin tastar les excel·lències del llenguatge. Així ens ho recomana la wiki del projecte, el jardí de ConTeXt.

Hem fet una prova amb el fitxer tex adjunt, l’hem processat i n’hem obtingut el PDF adjunt a aquest article.

Us convidem a què repetiu l’operació o, millor encara, proveu a escriure el vostre propi codi, processar-lo i veure el magnífic resultat que se n’obté. Veureu que només hi ha alguna de les característiques bàsiques de l’edició (llistes, títols i seccions, fórmules matemàtiques i químiques, però ja es veu que el resultat és força interessant i estimula a seguir-hi investigant.

Publicat per primera vegada el diumenge 28 de gener de 2007.