Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentclass. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentclass. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’agost del 2013

Memoràndums amb texMemocat

Una classe  de documents per crear memoràndums senzills però complets

texMemo és una classe de documents creada per Rob Oakes i publicada al post texMemo: A Simple Memo Class for LaTeX and LyX del seu blog oak-tree. El seu principal avantatge és que és molt senzill d'utilitzar perquè només cal donar les quatre dades bàsiques (destinatari, remetent, tema i data), posar el contingut i deixar que LaTeX s'ocupi de la resta. A més, permet incloure fàcilment un logo que situa a la part superior dreta.

En un primer intent per catalanitzar el paquet ens hem adonat que l'autor no havia pensat en crear els comandaments perquè fos senzill fer una personalització als diferents idiomes. Per això de seguida vàrem veure que calia introduir canvis en aquesta classe de manera que el resultat final fos millor.

En aquest sentit hem canviat els texts fixos originals (To, From, etc) per comandaments que depenent de l'opció d'idioma de la classe automàticament apareguin traduïts (per exemple al català: \textto: Per a, \textfrom: De, etc).

Aprofitant que introduíem opcions a la classe, també hi he introduït alguns paquets que permetran millorar l'aspecte de capçaleres i peus , dels enllaços i d'altres aspectes menors. També hem introduït el títol Memoràndum (amb les traduccions per cadascuna de les tres opcions d'idioma anglès, català i castellà) que proposava l'autor del  post Writing a memo in LaTeX del blog texblog, because LaTeX matters.


test_texMemocat.pdf
Visualització Baixa
Resultat en format PDF 




test_texMemocat.tex
Baixa
Document tex font per estudiar-ne el codi o usar-la de plantilla. 





texMemocat.cls
Baixa
Classe texMemo millorada, adaptada al català i preparada per a fer-ne més traduccions. 





dimarts, 6 d’agost del 2013

Factures professionals

Factures amb el paquet invoice

El paquet invoice permet crear i calcular l’import d’una factura simplement introduint els paràmetres bàsic com ara el concepte, la quantitat, el preu i l’IVA.

Basant-nos en la classe de document carta (\documentclass{letter}) podem definir l’emissor de la factura, amb les seves dades corresponents, des del comandament 
\adress{DadesEmissor}
El receptor de la factura, i les dades de facturació, es defineix des de la definició de l’entorn letter:
\begin{letter}{DadesReceptor}
Finalment, podem aprofitar el comandament \data per definir la data i el número de la factura.

El paquet invoice  defineix un nou entorn anomenat invoice des d’on es defineix la moneda en què es factura i el percentatge de l’IVA. Per exemple:
\begin{invoice}{Euro}{21}
Dins d’aquest entorn tenim diferents comandaments:

  • \ProjectTitle{RaóDeLaFacturació} En una factura poden haver-hi diferents raons de facturació, per exemple diferents pressupostos. Sota cadascun hi haurà els diferents concepte, despeses i descomptes que, finalment se sumen. 
  • Els diferents conceptes s'incorporen amb el comandament \Fee{Concepte}{PreuUnitari}{Quantitat}
  • A més dels diferents conceptes en una factura s’hi poden afegir despeses puntuals sobre les que no es carrega IVA que es cobren en la mateixa moneda amb el comandament \EBC{DespesaConcepte}{Quantitat}. Si la despesa es va pagar en una altra moneda podem usar el comandament \EFC{DespesaConcepte}{Moneda}{Quantitat}{FactorDeConversió}{}invoice  farà els càlculs que correspongui perquè allò pagat en una altra moneda es carregui en la moneda de la factura. 
  • Si volem fer algun descompte l’introduïm amb el comandament \Discount{ConcepteDescompte}{QuantitatADescomptar} 

El paquet fa tots els càlculs necessaris perquè no calgui més que introduir les dades amb l’ajut del paquet fp. Hi ha un bug, reportat a tex.stackexchange que implicava al paquet per la inclusió de gràfics graphicx però que s’ha resolt. Al fitxer comprimit invoice.zip adjunt trobareu el fitxer d’estil invoice.sty rectificat i amb la declaració de l’opció d’idioma català (catalan). També hi ha el fitxer de definició de les variables d’idioma traduïdes al català invoice.def.



invoice-2.zip
Visualització Baixa






invoice.pdf
Visualització Baixa






invoice.tex
Baixa





Podeu estudiar el codi d’una factura al fitxer tex font i veure el resultat al PDF adjunt on s’ha utilitzat el tipus de lletra Paratype Sans Narrow.

Publicat per primera evgada el diumenge 24 de febrer de 2013.

dissabte, 3 d’agost del 2013

Estils de pàgina amb la classe memoir

La classe Memoir està pensada per a substituir la classe book estàndard de LaTeX per crear llibres.

Per donar més bona presencia i llegibilitat als llibres aquesta classe aporta alguns estils de pàgina predefinits força interessants alhora que permet configurar-ne de nous molt fàcilment. Per estudiar-los ens hem basat en les excel·lents instruccions i idees que dóna Lars Madsen al seu article Page styles on steroids or memoir makes page styling easy a la revista PracTeX Journal (2008-2).

Els estils de pàgina predefinits a la classe memoir són:

  • empty, en blanc, sense res. És l’estil que per defecte s’empra a la pàgina del títol. 
  • plain, l’estil pla que només situa el número de pàgina centrat al peu. 
  • headings, més elaborat i potent. No té peu i tota la informació va a la capçalera que es divideix en 2 parts: l’externa, on hi ha el número de pàgina, i la interna on a les pàgines esquerres hi apareix el nom del capítol i a les pàgines dretes el de la secció (o subsecció). 
  • companion que simula l’estil emprat al clàssic llibre The LaTeX Companion. Com es pot apreciar la capçalera, en contingut semblant a headings, està subratllada i sobrepassa bastant els marges del text.

  • ruled posa una ratlla sota l’encapçalament i reparteix la informació entra capçalera i peu. Al peu hi deixa el número de pàgina a la part externa i a la capçalera externa hi posa a les pàgines esquerres el nom del capítol i a les pàgines dretes el de la secció (o subsecció). 
  • Ruled és semblant a l’anterior amb la diferència que la capçalera sobrepassa força els marges del text. 
Ja hem dit, però, que amb memoir és fàcil configurar nous estils de pàgina d’una manera semblant a com es fa amb el paquet fancyhdr del que hem parlat en articles anteriors.

Així podem configurar l’estil predefinit myheadings, basat en headings, de manera que a capçalera i peu hi aparegui aquella informació que vulguem. Per exemple, suposem que volem una capçalera subratllada on a la pàgina esquerra hi aparegui el nom de l’autor i a la dreta el títol del llibre i el número de pàgina. Només caldria definir:
% afegeix línia a l'encapçalament
\makeheadrule{myheadings}{\textwidth}{\normalrulethickness}
% capçalera pàgina esquerra: centrat el nom de l'autor:
\makeevenhead{myheadings}{}{Autor}{}
% capçalera pàgina dreta: res a l'interior, al centre el text del títol (o qualsevol altre) i nº pàgina a la dreta (=exterior)
\makeoddhead{myheadings}{}{\textsc{Títol del llibre}}{\thepage}
% anomena i activa l'estil de pàgina:
\pagestyle{myheadings}
També és relativament fàcil definir un nou estil de pàgina, la única precaució és no deixar-se cap dels paràmetres que demana la classe memoir. Hom pot veure un exemple de la codificació, l’estil myruled, a l’article Page styles on steroids or memoir makes page styling easy i el resultat a partir de la pàgina 35 del document PDF adjunt.

En aquest document PDF adjunt hom pot veure el resultat d’aplicar en cada secció un tipus diferent d’estil de pàgina, ens pot servir de mostrari per tant. Per estudiar-ne el codi o usar-lo de plantilla disposeu, com sempre, del document text font.

Publicat per primera vegada el dissabte 6 d'agost de 2011.

divendres, 2 d’agost del 2013

Documents d’estils clàssic amb Ars Classica

Ars Classica és un paquet desenvolupat a Itàlia per Lorenzo Pantieri, un destacat activista del Grup Italià d’Ususaris de TeX i LaTeX (GUiT) amb l’objectiu de millorar alguns aspectes tipogràfics de l’estil ClassicThesis.

Les millores introduïdes van en el sentit d’utilitzar els paquets més recents que potencien la llegibilitat dels texts. D’acord amb les idees de l’Edward Tufte i altres, com ja hem comentat en l’article Fullets a l’estil d’Edward Tufte cal reduir la longitud de la línia per afavorir la lectura i situar en els marges les notes i imatges que poden afegir informació a allò que estem dient en el cos del text.

En l’estil ArsClassica, a més, s’hi ha afegit una tipografia molt interessant basada en l’ús de les lletres Iwona, Palladio i BeraSans que fan molt agradable la lectura. L’ús del color, l’etern oblidat en els documents de text en format PDF, potser perquè es pensa en llur reproducció en blanc i negre, és també força important i el paquet utilitza uns tons blaus sua pels enllaços i grisos per a parts del text com ara els números de capítol o les vinyetes.

És destacable la definició del comandament \graffito equivalent a les notes al marge (\marginpar) però que permet la inserció de qualsevol tipus d’informació: text, imatges, taules, etc.

El paquet original no té definida l’opció per l’idioma català. Però com que des de cataLaTeX li hem afegida, us oferim adjunt a aquest article el fitxer d’estil arsclassica.sty amb les modificacions fetes per tal d’activar l’opció corresponent del paquets:
  • backref fa que a la bibliografia aparegui el text "Citat a la pàgina ..." a cada entrada bibliogràfica.
  • minitoc fa que a les Taules de contingut de principi de capítol aparegui el títol "Índex".
Adjunt a aquest article trobareu el fitxer PDF de mostra amb les diferents possibilitats del paquet.

També hi trobareu un fitxer comprimit que conté el fitxer d’estil arsclassica amb les modificacions esmentades, el fitxer de bibliografia, les imatges (obtingudes amb llicència CC de FlickrCC) i el fitxer tex font.

Publicat per primera vegada el diumenge 10 d'octubre de 2010.

dimecres, 31 de juliol del 2013

Fullets a l’estil d’Edward Tufte

L’equivalent amb l’estil E. Tufte a la classe article

Fa un parell d’anys, arran d’una troballa a googlecode, vam parlar dels inicis de la classe de documents tufte-latex en l’article Articles de revista científica amb tufte-latex. Ara el temps i la feina dels desenvolupadors han estabilitzat el codi i l’han cedit a CTAN, el lloc on trobar els desenvolupaments més interessants de LaTeX i amics.

En efecte, ja podem trobar la classe de documents tufte-latex a CTAN i veure com el seu ús ens permet generar documentació de gran qualitat visual segons l’estil del prestigiós divulgador de la representació gràfica, l’Edward Tufte.

On resideix l’elegància i claredat dels documents que proposa l’Edward Tufte? Bàsicament en dos punts: una línia de text no massa llarga i un espai marginal gran on situar els accessoris del text, es dir, les notes al peu (que aquí van al marge), les notes al marge, les imatges, equacions, taules i referències bibliogràfiques. De manera que al costat del text que estiguem llegint ara podrem trobar, si fos el cas, els accessoris que el complementen.

Hi ha, a més, alguns afegitons que potencien el resultat final. Un d’ells és la possibilitat de començar una secció del document amb lletres versaletes. Això s’aconsegueix en la classe tufte-latex amb l’ús del comandament:
\newthought{Text En Versaletes} text normal...
L’altre punt destacat és la possibilitat d’usar tot l’ample de la pàgina per posar-hi text o imatges en punts determinats. Això trenca amb la filosofia exposada, però com que només es fa en paràgrafs concrets, els resultat final segueix essent molt bo. Tot depèn de lús que en faci cada autor.

Els tipus de lletra que per defecte carrega la classe són:
  • serif: Palatino.
  • sans serif: Helvetica
  • typewritter: Bera Mono
tanmateix es poden utilitzar altres lletres segons les nostres preferències simplement fent la declaració \usepackage{tipusdelletra} al preàmbul del document.

Val la pena veure el resultat obtingut, que es pot apreciar en el PDF adjunt i, si se’n vol conèixer el codi, estudiar-lo en el document font que es troba dins el fitxer comprimit adjunt també a l’article.

Publicat per primera vegada el dissabte 6 de febrer de 2010.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Articles de revista científica amb tufte-latex

Segur que en veure la composició d’una pàgina de revista científica actual heu desitjat obtenir un resultat semblant.

Amb LaTeX és possible sense massa esforç gràcies a la classe tufte-handout que s’està desenvolupant al projecte tufte-latex a Google code.

[Actualització: a hores d'ara el paquet ja és estable, s'han corregit els bugs i es troba normalitzat a CTAN]

Edward Tufte és un expert internacional en la presentació de gràfics informatius i manté una activa pàgina web on hi ha una sèrie de fils de discussió sobre la millor manera de presentar les dades. Un d’aquests fils tracta, precisament, sobre com hauria de ser la composició d’una pàgina per fer més senzilla la lectura i comprensió de la informació que conté. Basant-se en aquestes idees, Bil Kleb, un enginyer aeroespacial va iniciar el projecte tufte-latex del que en podem veure algun exemple.

És un classe en desenvolupament, vol dir que encara no està completa al 100%, però que ja conté les principals característiques de la composició de la pàgina:

  • l’amplada del text ve a representar uns 2/3 de l’amplada de la pàgina, mentre que deixa el terç restant per a les notes al marge.
  • no hi ha notes al peu, són totes al marge.
  • els marges prou amples permeten incloure tota mena d’objectes: anotacions, gràfics, taules, imatges, etc. És possible, a més, numerar aquests objectes i referenciar-los.
  • és possible, quan no hi ha res al marge, utilitzar tota l’amplada de la pàgina.

Totes les opcions de la classe article estan activades i es poden afegir als documents: capçaleres i peus, bibliografia, etc.

Amb una mica de hacking es pot adaptar la classe original per a personalitzar-la al nostre gust o necessitat, res radical, però es poden obtenir resultats molt interessants com els que podreu veure en el fitxer PDF adjunt. 

També trobareu un fitxer comprimit tuftefonts.zip  amb el codi font tex i la classe tufte-handout.cls modificada per obtenir-lo.

Publicat per primera vegada el diumenge 3 de febrer de 2008.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Mots encreuats

Graelles de mots encreuats professionals amb cwpuzzle

Un paquet que en podríem dir clàssic de LaTeX, és del 1996 tot i que es va actualitzant, crea graelles professionals per a mots encreuats. Es tracta de cwpuzzle, un paquet que pot treballar en conjunció amb un programa i estalviar feina de picar codi. Però com que ara només volem veure les possibilitats del paquet, descriurem només quines característiques té el programa.

Cridem el paquet amb \usepackage{cwpuzzle} i aquest ens crea un nou entorns, anomenat Puzzle, amb dos paràmetres: el nombre de files i el de columnes.
\begin{Puzzle}{files}{cols}
...
\end{Puzzle} 
Una casella comença i acaba amb la barra vertical i el contingut pot ser:

  • buit, que s’indica amb els dos signes: 
  • un quadre negre, que s’indica amb l’asterisc * 
  • una lletra, que se sol posar en majúscula si cal 
  • el número per saber la definició, que es posa entre claudàtors: [] 


Per marcar el final d’una fila es posa un punt.

Vegem-ne un exemple:
\begin{Puzzle}{5}{5}%
| [1]O |[2]C |[3]E |[4]L |[5]L |.
| [2]B |* | D | I | A |.
| [3]R | I | U |* | B |.
| [4]I | * | C | O | I |.
| [5]R | E | A |* | L |.
\end{Puzzle}
 
Per defecte el paquet entén que es planteja el passatemps (\PuzzleUnsolved) i no mostrarà les solucions. Per fer que es mostrin hem de dir-ho amb el comandament \Puzzlesolution.

Les definicions o pistes es donen des d’un altre entorn, l’entorn PuzzleClues que té un paràmetre: el nom del sentit (horitzontal o Vertical) amb què s’han de llegir les definicions. Cada ítem de l’entorn, anomenat \Clue, admet 3 paràmetres:

  • el número, 
  • la paraula a definir i 
  • la definició. 

Estudiem aquest exemple:
\begin{PuzzleClues}{\textbf{Horitzontal: }}%
 \Clue{1}{OCELL}{Au.}%
 \Clue{2}{B. Dia}{Bor. Part de la setmana}%
 .....
\end{PuzzleClues}% 
El paquet permet un alt grau de personalització pel que fa al format de les lletres i del números, però potser el que és més interessant és la possibilitat de canviar els quadrets negres. El paquet els defineix així:
 \newcommand\PuzzleBlackBox{\rule{\PuzzleUnitlength}{\PuzzleUnitlength}} 
Però nosaltres els podem redefinir de diferents maneres: amb un quadret negre més petit i un marc en blanc:
\renewcommand\PuzzleBlackBox{\rule{0.5\PuzzleUnitlength}{0.5\PuzzleUnitlength}} 
amb dos marcs un dins l’altre:
 \renewcommand\PuzzleBlackBox{\framebox(0.75,0.75){% \framebox(0.5,0.5){% \framebox(0.25,0.25)}}} 
Amb una mica de hacking al fitxer d’estil podem fer que aquest "necessiti" els paquets xcolor per poder treballar amb quadres de color, i el graphics per incloure imatges. Per això editem el fitxer cwpuzzle.sty i, al principi de tot, després del comandament d’inici
\ProvidesPackage{cwpuzzle} 
hi afegim aquestes dues línies:
\RequirePackage{xcolor}
\RequirePackage{graphicx} 
Ara podem definir els quadrets de color al nostre document simplement redefinint el comandament:
\renewcommand\PuzzleBlackBox{\color{olive}\rule{\PuzzleUnitlength}{\PuzzleUnitlength}} 
o canviant olive per qualsevol altre nom de color que permet el paquet xcolor.

També podem fer que als quadrets, en lloc de tenir un color sòlid, hi aparegui una imatge. Ho aconseguirem redefinint el comandament:
\renewcommand\PuzzleBlackBox{\includegraphics[scale=.75]{notify.png}} 
El paquet és molt potent i dóna uns resultats espectaculars, val la pena aprofitar les diferents possibilitats que brinda i que es poden veure al document PDF adjunt. El codi es pot estudiar al fitxer font tex.

+info: documentació del paquet

Publicat per primera vegada el dissabte 10 de novembre de 2007.

diumenge, 21 de juliol del 2013

Acta: una nova classe de documents

Una adaptació personalitzada de la classe mins

La classe mins, de minutes o actes en anglès, és una classe de documents \documentclass{mins} per fer actes de reunions que ha escrit Jim Hefferon per il·lustrar com es fa una nova classe de documents a l’article Minutes in Less Than Hours: Using LaTeX Resources (Actes en menys d’hores: usar recursos de LaTeX) al número 4 (octubre de 2005) de la revista electrònica The PracTeX Journal .

L’article, molt didàctic, explica ordenadament les passes que ha seguit l’autor per crear una nova classe de document basada en la classe article on apareix el títol Acta de la reunió de..., la data, les persones assistents, les absents i, si n’hi ha, els convidats. A continuació venen els diferents apartats: anuncis, assumptes tractats, temes pendents, etc. i acaba amb la convocatòria de la propera reunió. A més, li dóna format a la pàgina amb la definició de capçaleres i peus.

L’article explica el fil de pensament que l’ha guiat a l’hora d’ escriure la classe: es fixa els objectius, en aquest cas fer un document que reflecteixi una acta.

  • busca a CTAN si existeix aquest tipus de classe i com que no el troba decideix fer-lo ell mateix 
  • explica el codi que escriu per aconseguir-ho: les opcions de classe el codi de la classe que passa les opcions a article el format de pàgina, amb les mides que li permet definir el paquet geometry i les capçaleres i peus que defineix amb fancyhdr
  • les variables: organisme que es reuneix, persones assistents i el càrrec que hi tenen, la data, etc. 
  • els entorns que defineix: temes, propostes, etc. 
  • finalment posa un exemple i mostra el resultat que n’obté. 

Tot seguint les indicacions de l’article he modificat i traduït el codi de la classe mins de manera que sigui més entenedor per l’àmbit catalanoparlant i, així, ser utilitzat per persones que tot just comencen amb LaTeX.

També he introduït algun entorn nou més propi de les actes a què estem acostumats: Qüestions sobrevingudes o Precs i preguntes i he canviat el format de la pàgina.

En conclusió, tenim una classe de document nova, anomenada acta, que pot ser utilitzada simplement desant el fitxer adjunt acta.cls en un directori en el qual crearem un document nou que començarà amb aquest codi:
\documentclass[10pt,twoside]{acta}
% paquets del preàmbul: babel, imputenc, etc.
\begin{document}
\begin{acta}
% contingut de l'acta
\end{acta}
\end{document} 
Mireu el document font prova_acta.tex per més detalls sobre l’ús dels entorns i comproveu el resultat que s’obté al processar-lo a PDF.
Podeu descarregar-vos la classe acta fent clic aquí.

Publicat per primera vegada el dimarts 13 de desembre de 2005.

Unitats estructurals

Capítols, seccions o subseccions són unitats que estructuren els documents

Res més fàcil a LaTeX que donar estructura a un document a base d’unitats com ara parts, capítols, seccions o subseccions. En aquest article estudiarem com tracta LaTeX aquestes unitats, com les numera i com les escriu als diferents llocs del document.

Comencem per veure la sintaxi d’una d’aquestes unitats, posem per cas la secció: 
\section[NomCurt]{Nom de la secció} 
on Nom de la secció és el nom que li hem donat a la secció i que apareixerà al cos del text, però és molt possible que sigui massa llarg per escriure’l sencer a les capçaleres o a la Taula de Continguts. Per això podem donar-li un nom optatiu més curt NomCurt que apareixerà en aquests llocs del document, mentre que el nom sencer apareixerà només al cos del text.

La versió amb asterisc del comandament fa que la unitat d’estructura no aparegui ni numerada a les capçaleres ni quedi reflectida a la Taula de continguts (tot i que podem fer-la aparèixer manualment, vegeu l’article Modificar manualment l’índex). Per exemple:
 \chapter*[Apèndix]{Apèndix de l'obra} 
no apareixera a la TDC però sí a la capçalera tot i que sense numerar.

En l’exemple en format PDF que trobareu adjunt a aquest article podeu observar el comportament dels estils de pàgina a la classe informe (\documentclass{report}) una classe a mig camí entre el llibre (\documentclass{book}) i l’article (\documentclass{article}).

Veureu que la pàgina amb el títol té l’estil buit \thispagestyle{empty} mentre que la pàgina amb la TDC o les que inicien els capítols mostren l’estil pla \thispagestyle{plain} amb només el número de pàgina al peu central.

En canvi, i amb l’ús de l’estil \pagestyle{fancy} del paquet fancyhdr, la resta de pàgines mostren una línia de punts a la capçalera, que conté el nom curt de la subsecció a la part interna (esquerra) i el nom curt de la secció a la part exterior (dreta). Al peu central, tal com s’ha definit, hi ha el número de pàgina respecte al total i a la part exterior (dreta) el text cataLàTex.

També val la pena observar en el document tex font l’ús dels noms curts a l’hora de definir les unitats capítol, secció i subsecció i com s’han compilat en la Taula de Continguts.

Publicat per primera vegada el dijous 6 d'octubre de 2005

dimarts, 16 de juliol del 2013

Currículum vitae

La classe europecv crea currículums segons l’estàndard europeu

Voleu trobar feina? Voleu canviar? Voleu prosperar? Escriviu les vostres dades en un currículum vitaeque segueix els estàndards de la Unió europea amb la classe de document europecv.

Està basada en la classe article i, per defecte, tria les opcions a4 i 10pt. Però ens dóna un document amb dues columnes, més estreta l'esquerra per a posar-hi els titulars, i més ample la dreta per als detalls.

Queda encapçalat pel títol del document i, optativament, un logo o la bandera europea. Els peus de les pàgines venen numerats a l’esquerra i admet notes al peu. El tipus de lletra és l’helvètica, però hom pot fer-la estreta amb l’opció narrow.

La interfície ha estat traduïda al català i l’autor hi ha afegit una dada personal que no ve a la classe: la pàgina web. Usar-la és tan senzill com cridar-la al preàmbul:
\documentclass[%opcions de classe:
helvetica,%tipus de lletra per defecte, es pot alternar amb arial
narrow,%usa la versió condensada del tipus de lletra
openbib,%per a bibliografia
catalan, %opció d'idioma. Tradueix el nom del currículum, les dades personals i el peu de pàgina
%noflag,% sense bandera. Altres opcions: flagWB, flagBW, flagCMYK, flagblueCMYK. Cal tenir el fitxer al mateix directori
flagCMYK, %bandera fons blau estrelles grogues. Necessita el fitxer flagCMYK.pdf al mateix directori
nologo, %treu el logo
%notitle, %treu el títol
]{europecv}
El resultat en PDF, i el fitxer font tex, els trobareu adjunts.

Bona sort a la feina!
+ info 
Article publicat per primera vegada l'1/05/05

dilluns, 15 de juliol del 2013

Cartes

LaTeX també és un sistema molt vàlid per a documents curts com les cartes.

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles que dedicarem a les cartes amb LaTeX. Aquest processador de documents treballa amb diferents classes de documents: llibres (book), informes (report), articles (article) i els més senzills: cartes (letter).

L’estructura d’una carta és la més senzilla d’un document LaTeX. Comença amb la definició de document
\documentclass{letter} 
a continuació ve el preàmbul amb els paquets d’idioma, de tipus de lletra, d’encapçalament i peu (útil si la carta ocupa més d’una pàgina), etc.

El cos del document comença amb
\begin{document} 
seguit, en aquest cas, pel començament de la carta
\begin{letter}{dades del destinatari}.

Segueix un comandament específic per cartes, que és \opening{salutació} a la que segueix el text de la carta. Acaba amb el comandament \closing{comiat} i els imprescindibles  
\end{letter} 
\end{document}.

Adjunt a aquest article trobareu els dos exemples acostumats. Per una banda el fitxer font comentat en format tex i el resultat passat a PDF que, com sol ser habitual, és espectacular. Gaudiu-ne.

Publicat per primera vegada el 31/5/05

Manuals de referència

La classe refart crea manuals de referència impecables.

A vegades ens interessa tenir un manual de referència d'un producte, d'una aplicació o programa o, senzillament, un article on l'amplada del text no vagi d'un extrem a l'altre de la pàgina, sinó que sigui més estret i en faciliti la lectura.

El conjunt refman, que inclou les classes refart (per a articles) i la refrep (per a informes o reports) ens crea manuals tot afegint moltes possibilitats a la classe article:
  • Admet totes les opcions i paquets tret , naturalment, de la twocolumn. Així si al preàmbul escrivim: \documentclass[oneside,a4paper,10pt]{refart} obtindrem un manual de referència escrit per una cara, en paper DIN A4 i amb una lletra de 10 punts. 
  • Podem usar el tipus de lletra que vulguem, tot i que és recomanable una helvètica que en facilita la lectura: \usepackage{helvet} 
  • Els títols de les seccions i subseccions queden a la part esquerra de la pàgina. 
  • Hom pot fer variar l'amplada del text del 70% per defecte usant el comandament \settextfraction. Així \settextfraction{0.8} el deixa al 80%. 
  • L'entorn description utilitza tot el marge esquerre per a l'etiqueta. 
  • Podem posar etiquetes a la part esquerra de la pàgina, just davant del principi d'un paràgraf, amb el comandament \marginlabel{etiqueta}.
  • \attention insereix un símbol d'exclamació ! al marge esquerre. 
  • \seealso{n} imprimeix una fletxa que assenyala a la secció n al marge esquerre. 
  • En determinats punts poden fer que el text ocupi tota l'amplada de la pàgina amb l'entorn maxipage:
    \maxipagerulefalse %elimina línies limitant la maxipage
    \begin{maxipage}

    Text
    \end{maxipage}

Molt recomanable llegir l’excel·lent Manual de la classe

Exemple 1 de manual de referència (document tex font)
Resultat 1 de manual de referència (resultat PDF)
Exemple 2 de manual de referència (document tex font)
Resultat 2 de manual de referència (resultat PDF)

Refosa dels articles publicats el 5/03/05 i el 5/04/05

diumenge, 14 de juliol del 2013

Classes de document

LaTeX és capaç de donar format a diferents tipus de documents: llibres, informes, articles, cartes i molt més.

El tipus de document és el primer que cal definir en un fitxer tex. I, segons el que vulguem obtenir, podem triar entre:

\documentclass document
\documentclass{book}llibre de pàgines oposades amb parts, capítols, seccions, subseccions, etc.
\documentclass{report}informe imprès a recto amb capítols, seccions, subseccions, etc.
\documentclass{article}article, sense capítol però amb secció, subsecció, etc
\documentclass{letter}carta, sense seccions

Però no acaba aquí la cosa. Molts programadors han continuat estenent les possibilitats de les classes de document i en proposen de noves i molt atractives:
  • Koma-script: un conjunt de noves definicions de la classes de LaTeX, fet a Europa per als estàndards europeus. Molt potent però una mica complex. Per usuaris avançats.
  • memoir: la memòria, una nova classe de document que estalvia feina de carregar paquets per les predefinicions del formatatge de pàgines.
  • refman per fer manuals de referència amb un ampli marge esquerre per anotacions i unes línies de text curtes i de fàcil lectura.
Les transparències i les presentacions en pantalla completa tenen també classes pròpies de les quals en parlaré en una altra ocasió.

Publicat per primera vegada el 28/gener/05

Targetes i tiquets

Amb l’estil ticket podrem crear targetes de visita o tiquets

L’estil tiquet, que s’aplica sobre la classe letter, ens permet crear targetes professionals, entrades d’espectacles, punts de llibre i tot allò que tingui a veure amb impressions de petits formats.

És molt senzill de fer anar, només cal invocar l’estil ticket al preàmbul del document, per exemple:
\usepackage[aj8414,boxed]{ticket}

on l'opció j8414es refereix a un fitxer de definició de tiquet (j8414.tdf) on queden definides variables com ara el nombre d'etiquetes per fila, la distància entre etiqueta i etiqueta, la unitat de mesura, etc.

L’opció boxed és opcional i es refereix a si volem emmarcar les targetes, fer que aparegui una creueta (crossmark) o una rodoneta (circlemark). Si no hi posem res no apareix cap marca.

L’estil, com que treballa junt amb altres estils com ara el color, permet fer moltes variants i aconseguir exactament allò que volem: inserir imatges o logos, usar tintes de color, etc.
+info: ftp://ftp.rediris.es/mirror/tex-archive/macros/latex/contrib/ticket/doc/manual.pdf

Document tex font: targeta.tex
Resultat PDF: targeta.pdf

Publicat per primera vegada el 21/04/05

diumenge, 7 de juliol del 2013

Tríptics

LaTeX automatitza la feina de crear tríptics amb la classe leaflet

La classe leaflet crea automàticament tríptics amb totes les possibilitats d'un article. Es tracta de documents apaïsats escrits a les dues cares del full del que en resulten 6 pàgines un cop doblegat convenientment. Com que està basada en la classe article podem usar tot allò que distingeix un document: seccions, subseccions, numeració, vinyetes, marcs, taules, imatges, etc.

La classe té una sèrie d'opcions que potencien el resultat:

\documentclass[a4paper,11pt,notumble]{leaflet}

  • a4paper, 11pt marquen la mida del paper i la lletra, com a la classe article.
  • notumble fa que la segona pàgina, la interior, no estigui capgirada (que és l'opció per defecte).
  • nofoldmark deixa d'imprimir un petit senyal entre la 2a i la 3a pàgina (part interior) que ajuda a doblegar el tríptic imprès
Alguns comandaments de la classe ens permeten:

  • canviar els marges del full: \setmargins{2cm}{2cm}{1.5cm}{1.5cm}
  • redefinir el format dels títols de les seccions: \renewcommand{\sectfont}{\Huge\sffamily\bfseries}
  • dibuixar una línia de tall amb tisores \CutLine{6} o sense tisores \CutLine*{6} entre la pàgina 6 i l’anterior
Si el contingut del fitxer excedeix de les 6 pàgines obtindrem un avís d’error que podrem solucionar de diferents maneres:

  • redactant el text amb menys paraules.
  • disminuint la mida de la lletra del cos o dels títols.
  • usant una lletra més compacta (com ara una helvètica escalada al 80%) amb \usepackage[scaled=.8]{helvet}

El resultat és espectacular i el podeu veure en el fitxer PDF adjunt:


Aquest article fou originalment publicat el 15/04/2005