Feia temps que anava al darrere d'una disposició de pàgina (layout) que havia vist en alguns llibres impresos i que fa molt bonic. Es tracta de posar al marge de la pàgina el que habitualment va a la capçalera o al peu. És a dir, posar-hi el títol del llibre, l'autor, el número de pàgina, el de la secció, etc.
Havia provat de fer-ho jo i no me'n sortia, clar. Així que ho vaig buscar tex.stackexchange.com
però no ho sabia trobar. Tanmateix l'altre dia, inopinadament i mentre buscava una altra cosa, vaig trobar la inspiració: Page numbers vertically centered in the outer page margin
Després de treballar-hi una mica i de mil i una proves, finalment me'n vaig sortir i aconseguí el que volia.
La idea és amb l'ajut de scrlayer crear una capa nova amb \DeclareNewLayer, que es porta al fons de la pàgina, en la qual es fa aparèixer al marge exterior de la pàgina (outermargin) el títol del document i el número de pàgina, que és el que m'interessava. Com que a l'exemple apareixia el text en horitzontal, l'he fet girar 90 graus i ara apareix en vertical, més elegant.
Per cert, estava treballant en un altre tema que em té capficat amb Komascript i és fer documents fàcilment llegibles amb una longitud de línia curta, d'un 70% de la longitud habitual del text que costa més de llegir. També vaig trobar una pista per a la solució a left or right text alignment in notes depending on odd or even page using scrlayer-notecolumn que, a més em va descobrir la potència del paquet scrlayer —de la suite Komascript— que fins ara coneixia només per crear estils de pàgina amb capçaleres i peu complexos.
I, com sempre, mentre provava una cosa i l'altra anava repassant la documentació de Komascript on un sempre acaba trobant-hi coses noves i interessants, com ara la possibilitat de definir una pàgina de títol (titlepage) per a llibres i reports amb tota la informació disponible (títol, autor, editorial...) amb els seus propis marges no necessàriament coincidents amb els del text.
Hi buscava, en concret, la possibilitat de crear petites taules de contingut per a capítols, com ara les que fa el paquet minitoc i amb el qual Komascript no és compatible. Resulta que aquest capacitat no està desenvolupada a la suite, però algú n'ha trobat una solució fins que hi sigui: How to write a minitoc with plain KOMA-script? Podeu estudiar-ne el codi al fitxer tex font corresponent al document d'aquesta entrada.
Si voleu veure el document en format PDF, així com el tex font del qual procedeix, visiteu https://sites.google.com/site/catalatex9/home/koma/contingutalmarge
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris koma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris koma. Mostrar tots els missatges
dissabte, 4 de gener del 2020
dijous, 27 de desembre del 2018
Facturació amb LaTeX
Ja hem parlat de com fer factures amb LaTeX en l'article Factures professionals amb l'ajuda del paquet invoice. Malauradament aquest paquet no està essent mantingut i ha quedat un xic desfasat. Per això ha aparegut el paquet invoice2, programat en LaTeX3 per substituir-lo.
invoice2 bàsicament el que fa és crear un entorn, anomenat també invoice, que calcula imports i IVAs dels diferents conceptes de la factura, en calcula el subtotal, li afegeix l'IVA i, finalment, calcula el total a pagar. També situa cadascun d'aquests valors en una taula de manera que sigui de fàcil visualització.
L'entorn invoice té aquesta estructura:
\begin{invoice}[opcions]
\invoiceitem[iva en format decimal]{unitats}{concepte}{preu sense iva}
\end{invoice}
Les opcions no són encara molt variades, és un paquet recent, però si tots els articles tenen el mateix tipus d'IVA, permet posar-lo un sol cop a l'encapçalament de la taula. També permet acolorir les files perquè sigui de més fàcil lectura, usar diferent tipus d'unitat monetària, etc.
Vet aquí un exemple d'ús on cada article té un IVA diferent, s'ha acolorit i s'utilitza l'euro € com a moneda:
\begin{invoice}[currency-symbol={\euro{}},
currency-in-header,
colorize,
even-color={lightgray!50}]
\invoiceitem[.21]{6}{amp. Vi Castell de Siurana}{6.79}
\invoiceitem[.04]{2.75}{Kg Cigrons de Pedrosillo(import)}{3.31}
\invoiceitem[.10]{6}{caixes Galetes Núria}{3.4}
\end{invoice}
A l'exemple hem utilitzat un document creat amb komaletter per situar aquesta factura i donar-li una aparença més agradable. Però es pot situar en qualsevol mena de document.
Com que el paquet no té traducció catalana, l'hem creat i la trobareu en el fitxer invoice2-catalan.trsl contingut en el comprimit invoice2_komaletter.zip que inclou tots els fitxers font (fins i tot el de configuració de la komaletter asymTypB.lco actualitzat).
Podeu veure el resultat fent clic aquí.
invoice2 bàsicament el que fa és crear un entorn, anomenat també invoice, que calcula imports i IVAs dels diferents conceptes de la factura, en calcula el subtotal, li afegeix l'IVA i, finalment, calcula el total a pagar. També situa cadascun d'aquests valors en una taula de manera que sigui de fàcil visualització.
L'entorn invoice té aquesta estructura:
\begin{invoice}[opcions]
\invoiceitem[iva en format decimal]{unitats}{concepte}{preu sense iva}
\end{invoice}
Les opcions no són encara molt variades, és un paquet recent, però si tots els articles tenen el mateix tipus d'IVA, permet posar-lo un sol cop a l'encapçalament de la taula. També permet acolorir les files perquè sigui de més fàcil lectura, usar diferent tipus d'unitat monetària, etc.
Vet aquí un exemple d'ús on cada article té un IVA diferent, s'ha acolorit i s'utilitza l'euro € com a moneda:
\begin{invoice}[currency-symbol={\euro{}},
currency-in-header,
colorize,
even-color={lightgray!50}]
\invoiceitem[.21]{6}{amp. Vi Castell de Siurana}{6.79}
\invoiceitem[.04]{2.75}{Kg Cigrons de Pedrosillo(import)}{3.31}
\invoiceitem[.10]{6}{caixes Galetes Núria}{3.4}
\end{invoice}
A l'exemple hem utilitzat un document creat amb komaletter per situar aquesta factura i donar-li una aparença més agradable. Però es pot situar en qualsevol mena de document.
Com que el paquet no té traducció catalana, l'hem creat i la trobareu en el fitxer invoice2-catalan.trsl contingut en el comprimit invoice2_komaletter.zip que inclou tots els fitxers font (fins i tot el de configuració de la komaletter asymTypB.lco actualitzat).
Podeu veure el resultat fent clic aquí.
diumenge, 1 de gener del 2017
El paquet silence
Finalment he descobert com apagar els advertiments (warnings) que koma-script fa cada cop que, per formatar els títols de seccions, utilitzes el paquet titlesec.
És important fer cas dels avisos que dóna LaTeX quan es processa un document perquè et diu quins errors hi ha (greu!), t'adverteix sobre coses que (potser) pots solucionar i, finalment, t'aconsella sobre canvis en determinats punts del document.
No es poden , per tant, obviar els missatges. Tot i això n'hi ha que són una mica enutjosos, com els que dóna el paquet koma-script quan l'utilitzes simultàniament amb titlesec. Es fa difícil no utilitzar titlesec per la facilitat enorme per formatar els títols de capítols, seccions i altres parts del document. Però a koma no li agrada i apareix un advertiment que diu:
Afortunadament ha aparegut el paquet silence que obvia determinats advertiments enutjosos i permet centrar-se en els avisos d'error en el processament de documents.
La manera d'utilitzar-lo és molt senzilla: al preàmbul del document només cal dir quins advertiments volem silenciar. Per exemple:
Es pot veure que primer cridem al paquet silence i despŕes diem, pel paquet que volem silenciar (el propi titlesec a la primera línia, o a scrbook o scrreprt) quins avisos volem evitar. Després d'utilitzar-lo un cop, i cansat sempre del mateix repetitiu avís, ja no puc prescindir-ne.
Una gran troballa.
És important fer cas dels avisos que dóna LaTeX quan es processa un document perquè et diu quins errors hi ha (greu!), t'adverteix sobre coses que (potser) pots solucionar i, finalment, t'aconsella sobre canvis en determinats punts del document.
No es poden , per tant, obviar els missatges. Tot i això n'hi ha que són una mica enutjosos, com els que dóna el paquet koma-script quan l'utilitzes simultàniament amb titlesec. Es fa difícil no utilitzar titlesec per la facilitat enorme per formatar els títols de capítols, seccions i altres parts del document. Però a koma no li agrada i apareix un advertiment que diu:
Class scrbook Warning: Usage of package `titlesec' together (scrbook) with a KOMA-Script class is not recommended. (scrbook) I'd suggest to use the package only (scrbook) if you really need it, because it breaks several (scrbook) KOMA-Script features, i.e., option `headings' and (scrbook) the extended optional argument of the section (scrbook) commands. (scrbook) Nevertheless, using requested (scrbook) package `titlesec' on input line 282.
Afortunadament ha aparegut el paquet silence que obvia determinats advertiments enutjosos i permet centrar-se en els avisos d'error en el processament de documents.
La manera d'utilitzar-lo és molt senzilla: al preàmbul del document només cal dir quins advertiments volem silenciar. Per exemple:
\RequirePackage{silence}
\WarningFilter{titlesec}{Non standard sectioning command}
\WarningFilter{scrbook}{Activating an ugly workaround}
\WarningFilter{scrreprt}{Usage of package}
\WarningFilter{scrbook}{Usage of package `titlesec' together}
\WarningFilter{scrreprt}{Activating an ugly workaround}
Es pot veure que primer cridem al paquet silence i despŕes diem, pel paquet que volem silenciar (el propi titlesec a la primera línia, o a scrbook o scrreprt) quins avisos volem evitar. Després d'utilitzar-lo un cop, i cansat sempre del mateix repetitiu avís, ja no puc prescindir-ne.
Una gran troballa.
diumenge, 4 d’agost del 2013
El Diari de laboratori a LaTeX templates
LaTeX templates és un lloc web que vol popularitzar l’ús de LaTeX amb l’aportació per part de la comunitat de plantilles de documents de tipologia força variada per poder ser vistos, descarregats i emprats posteriorment.
És un lloc força nou a la xarxa, però ja es veu que pot ser ple d’agradables sorpreses.
Des de CataLaTeX hi vam enviar un primer treball, el Diari de laboratori que vàrem publicar el passat mes de març. Després d’un temps en estudi l’editor del lloc, en Velimir, finalment ha fet una plantilla molt més general i l’ha publicada al lloc sota l’epígraf de Laboratory books.
L’article es titula Compact Laboratory Book i hi apareix la descripció de la plantilla, l’autor original i un advertiment sobre la necessitat de tenir instal·lada la classe labbook. Veureu que el PDF d’exemple respecta els trets bàsics del Diari i que en millora la generalització.
No sabem si LaTeX templates voldrà publicar més plantilles de cataLaTeX, però el que sí ens estem plantejant és afegir un resum en anglès de cada nou article per augmentar-ne la difusió.
Esperem que trobeu LaTeX templates tant interessant i útil com nosaltres.
Publicat per primer cop el diumenge 3 de juny de 2012.
És un lloc força nou a la xarxa, però ja es veu que pot ser ple d’agradables sorpreses.
Des de CataLaTeX hi vam enviar un primer treball, el Diari de laboratori que vàrem publicar el passat mes de març. Després d’un temps en estudi l’editor del lloc, en Velimir, finalment ha fet una plantilla molt més general i l’ha publicada al lloc sota l’epígraf de Laboratory books.
L’article es titula Compact Laboratory Book i hi apareix la descripció de la plantilla, l’autor original i un advertiment sobre la necessitat de tenir instal·lada la classe labbook. Veureu que el PDF d’exemple respecta els trets bàsics del Diari i que en millora la generalització.
No sabem si LaTeX templates voldrà publicar més plantilles de cataLaTeX, però el que sí ens estem plantejant és afegir un resum en anglès de cada nou article per augmentar-ne la difusió.
Esperem que trobeu LaTeX templates tant interessant i útil com nosaltres.
Publicat per primer cop el diumenge 3 de juny de 2012.
Diari de laboratori
Els científics duen un registre dels seus experiments en un Diari de laboratori. A més, un Diari de laboratori pot ser una bona manera d’avaluar els períodes de pràctiques dels estudiants, millor que no pas un examen (sí, amics meus, hi ha universitats que avaluen les practiques amb un examen tipus test).
La classe labbook crea Diaris de laboratori. Està basa en la classe scrbook, la classe de KOMA-Script pels llibres, en la qual cada capítol és un dia de treball (labday) en el qual es poden fer diferents experiments i subexperiments. Defineix per tant el comandament \experiment (equivalent a la secció) i els diferents \subexperiment (subseccions) que pugui tenir cadascun d’ells. A més, crea automàticament una entrada a l’índex alfabètic de manera que si un experiment o subexperiment es realitza en diferents dies sigui fàcilment localitzable.
Un experiment (o subexperiment) es pot definir inicialment a partir del comandament:
El Nom curt pot estar format per diferents elements separats per comes de manera que quan es construeix l’Índex poden aparèixer separats. A l’exemple hem utilitzat
Hem recollit a l’exemple un parell de millores aparegudes a tex.stackexchange.com. Una d’elles permet que el Diari vagi tot seguit i que un dia (labday, amb la jerarquia de capítol) no comenci en pàgina nova sinó al final del dia anterior. L’altra, amb la contribució del paquet chngcntr, elimina el número de capítol dels títols de figures, taules i equacions.
A més, en l’exemple hem utilitzat el comandament de scrbook
Al fitxer tex adjunt podeu estudiar el codi comentat del Diari i veure’n el resultat un cop processat al fitxer PDF adjunt. Esperem que us sigui d’utilitat.
Publicat per primera vegada el diumenge 4 de març de 2012.
La classe labbook crea Diaris de laboratori. Està basa en la classe scrbook, la classe de KOMA-Script pels llibres, en la qual cada capítol és un dia de treball (labday) en el qual es poden fer diferents experiments i subexperiments. Defineix per tant el comandament \experiment (equivalent a la secció) i els diferents \subexperiment (subseccions) que pugui tenir cadascun d’ells. A més, crea automàticament una entrada a l’índex alfabètic de manera que si un experiment o subexperiment es realitza en diferents dies sigui fàcilment localitzable.
Un experiment (o subexperiment) es pot definir inicialment a partir del comandament:
\newexperiment{abreviatura}[Nom curt]{Nom llarg}on l’abreviatura serveix per identificar cada experiment de manera que al llarg del diari només caldrà escriure-la per a què quedi ben identificat. El Nom curt és el que, opcionalment, apareix a l’Índex i el Nom llarg el que apareixerà a la Taula de continguts i al propi títol. Però també es pot definir un experiment simplement amb el comandament
\experiment{abreviatura}[Nom curt]{Nom llarg}al dia en què es realitza.
El Nom curt pot estar format per diferents elements separats per comes de manera que quan es construeix l’Índex poden aparèixer separats. A l’exemple hem utilitzat
\experiment[Identificació de Ligasa i Amilasa,Ligasa,Amilasa ]{Identificació de Ligasa i Amilasa en la mostra}i a l’Índex apareix l’experiment a la A l’Amilasa, i a la L la Ligasa. D’aquesta manera si fem un (sub)experiment durant diferents dies a l’Índex ens quedaran tots recollits en la mateixa entrada alfabètica.
Hem recollit a l’exemple un parell de millores aparegudes a tex.stackexchange.com. Una d’elles permet que el Diari vagi tot seguit i que un dia (labday, amb la jerarquia de capítol) no comenci en pàgina nova sinó al final del dia anterior. L’altra, amb la contribució del paquet chngcntr, elimina el número de capítol dels títols de figures, taules i equacions.
A més, en l’exemple hem utilitzat el comandament de scrbook
\begin{addmargin}[4cm]{0cm}que ens permet estrènyer la línia de text i deixar un bon marge esquerre per anotacions i sobre el que vam parlar a l'article Manual de referència amb KOMA-Script. També hem usat diferents característiques del paquet KOMA per donar la resultat final una aparença força interessant i potent.
Al fitxer tex adjunt podeu estudiar el codi comentat del Diari i veure’n el resultat un cop processat al fitxer PDF adjunt. Esperem que us sigui d’utilitat.
Publicat per primera vegada el diumenge 4 de març de 2012.
Manual de referència amb KOMA-Script
Una de les classes de document preferides per l’autor és sens dubte la refman sobre la que ja fa bastant de temps vàrem parlar en l’article titulat Manuals de referència. Hi destacàvem la facilitat d’ús i els resultats tant interessants que se n’obtenen especialment la longitud de la línia del text que en facilita tant la lectura. Malauradament aquest paquet no té ara per ara manteniment i s’està quedant obsolet.
Així que hem estat cercant solucions alternatives basades en altres paquets. I res més potent que KOMA-Script. A més, aquest paquet té definit un entorn que permet escurçar en determinades parts del document la longitud de la línia de text.
Aquest entorn és addmargin que té un argument optatiu, el marge esquerre, i un d’obligatori, el marge dret. En el nostre cas ens interessa l’esquerra de manera que obrim l’entorn amb
Aquest entorn pot contenir les unitats de seccionat que ens convingui així com els entorns flotants taules i figures. Però si en algun punt del document ens interessa utilitzar tota l’amplada de la pàgina no hem de fer altra cosa que tancar l’entorn i continuar. Quan vulguem tornar a l’estil del manual de referència simplement tornem a obrir l’entorn.
A més hem utilitzat una redefinició del comandament propi del paquet KOMA-Script anomenat
L’avantatge d’utilitzar el paquet KOMA-Script és innegable atesa la diversitat de possibilitats de formatatge que permet no solament pel que fa a estils de paràgraf, lletra, pàgina sinó també pels avantatges en la creació de capçaleres i peus.
Doneu un cop d’ull al document PDF adjunt per veure’n les possibilitats. I si veieu que us interessa estudieu el codi en el document text font a partir del qual s’ha obtingut.
Publicat per primera vegada el diumenge 12 de febrer de 2012.
Així que hem estat cercant solucions alternatives basades en altres paquets. I res més potent que KOMA-Script. A més, aquest paquet té definit un entorn que permet escurçar en determinades parts del document la longitud de la línia de text.
Aquest entorn és addmargin que té un argument optatiu, el marge esquerre, i un d’obligatori, el marge dret. En el nostre cas ens interessa l’esquerra de manera que obrim l’entorn amb
\begin{addmargin}[4cm]{0cm}deixant 4 cm de marge esquerre extra i 0 cm de dret.
Aquest entorn pot contenir les unitats de seccionat que ens convingui així com els entorns flotants taules i figures. Però si en algun punt del document ens interessa utilitzar tota l’amplada de la pàgina no hem de fer altra cosa que tancar l’entorn i continuar. Quan vulguem tornar a l’estil del manual de referència simplement tornem a obrir l’entorn.
A més hem utilitzat una redefinició del comandament propi del paquet KOMA-Script anomenat
\othersectionlevelsformatque permet situar el número de la secció o la subsecció a certa distància a l’esquerra del text. D’aquesta manera el seccionat del document va trencant visualment la pàgina i marcant-ne l’estructura.
L’avantatge d’utilitzar el paquet KOMA-Script és innegable atesa la diversitat de possibilitats de formatatge que permet no solament pel que fa a estils de paràgraf, lletra, pàgina sinó també pels avantatges en la creació de capçaleres i peus.
Doneu un cop d’ull al document PDF adjunt per veure’n les possibilitats. I si veieu que us interessa estudieu el codi en el document text font a partir del qual s’ha obtingut.
Publicat per primera vegada el diumenge 12 de febrer de 2012.
dissabte, 3 d’agost del 2013
Llibre de format actual
A vegades es diu que amb LaTeX tots els document semblen iguals i amb un format molt clàssic. Que no es poden obtenir formats actuals i moderns com els que es presenten, per exemple, els llibres de l’editorial en línia Packt publishing. Feu clic aquí per veure un exemple del que estem dient respecte a un capítol del llibre Mahara 1.4 Cookbook d’Ellen Marie Murphy.
En aquest article i els fitxers adjunts corresponents volem crear un llibre d’un estil similar basant-nos amb les eines LaTeX existents. Així partim de la base del llibre del paquet KOMA-Script al que afegim una sèrie de millores.
De scrbook, la classe per llibres de KOMA-Script prenem els estils de pàgina, la secció no estructural minisec, els entorns verse, quotation, dictum, etc.
A això li afegim uns títols de capítol, secció i subsecció molt aparents gràcies a l’ús del paquet titlesec. D’aquesta manera el seccionat és molt cridaner i facilita tant la cerca de la informació con visulaitza l’estructura del text.
Amb el paquet enumitem creem llistes amb vinyetes o numerades força atractives preparades per a ser utilitzades. I amb una mica de retoc al codi podem millorar l’aparença de les taules amb línies verticals que no toquen les horitzontals, donant així un aspecte força elegant.
Finalment, amb el paquet bclogo podem construir marcs per donar èmfasi a parts del text, com ara resums o crides a l’atenció.
Obriu el PDF adjunt i comproveu si el resultat no és força interessant i que s’acosta força al model Packtpub. I si us decidiu a utilitzar-lo teniu el document tex font per estudiar-lo, usar-lo com a plantilla o simplement per utilitzar-ne alguna part.
Publicat per primera vegada el divendres 6 de gener de 2012, dia de Reis.
En aquest article i els fitxers adjunts corresponents volem crear un llibre d’un estil similar basant-nos amb les eines LaTeX existents. Així partim de la base del llibre del paquet KOMA-Script al que afegim una sèrie de millores.
De scrbook, la classe per llibres de KOMA-Script prenem els estils de pàgina, la secció no estructural minisec, els entorns verse, quotation, dictum, etc.
A això li afegim uns títols de capítol, secció i subsecció molt aparents gràcies a l’ús del paquet titlesec. D’aquesta manera el seccionat és molt cridaner i facilita tant la cerca de la informació con visulaitza l’estructura del text.
Amb el paquet enumitem creem llistes amb vinyetes o numerades força atractives preparades per a ser utilitzades. I amb una mica de retoc al codi podem millorar l’aparença de les taules amb línies verticals que no toquen les horitzontals, donant així un aspecte força elegant.
Finalment, amb el paquet bclogo podem construir marcs per donar èmfasi a parts del text, com ara resums o crides a l’atenció.
Obriu el PDF adjunt i comproveu si el resultat no és força interessant i que s’acosta força al model Packtpub. I si us decidiu a utilitzar-lo teniu el document tex font per estudiar-lo, usar-lo com a plantilla o simplement per utilitzar-ne alguna part.
Publicat per primera vegada el divendres 6 de gener de 2012, dia de Reis.
Bibliografia enriquida amb natbib
En un article anterior (Bibliografia) ja vàrem parlar de les bibliografies o referències bibliogràfiques , de com gestionar-les amb BibTeX i vam deixar per més endavant un altre article amb diferents estils bibliogafics.
Bé, sembla que ha arribat el moment i en el present article parlarem d’un paquet que supera en prestacions al clàssic comandament \cite i és natbib que implementa més comandaments per donar més flexibilitat a les citacions. Veurem que natbib és un sistema de citacions autor-any, és a dir, mostra el nom de l’autor o autors i també l’any en lloc del clàssic número que apunta a la bibliografia final.
Els nous comandaments bàsicament són:
Per altra banda natbib redefineix els estils bibliogràfics estàndards de LaTeX (el plain, abbrv i unsr) pels equivalents: plainnat, abbrvnat i unsrtnat.
A més pot mostrar altres estils bibliogràfics força interessants, com ara el chicago, apalike, nature (amb superíndexs) o els de la família harvard.
En el document PDF adjunt, basat en la classe scrartcl de KOMA-Script, mostrem la potència de natbib amb la col·laboració del paquet hyperref que no solament crea hiperenllaços en les referències creuades, sinó que mena directament de les cites a la bibliografia.
Aquest document PDF és el resultat d’afegir la darrera pàgina, la de les Referències bibliogràfiques en diferents estils per veure com, a partir del mateix fitxer de bibliografia (bibliografia_test.bib) s’obtenen diferents sortides segons l’estil bibliogràfic emprat. Estudieu el codi en el fitxer tex font.
Compareu-los i trieu el que més us pugi interessar en els vostres documents.
Publicat per primera vegada el dissabte 19 de novembre de 2011.
Bé, sembla que ha arribat el moment i en el present article parlarem d’un paquet que supera en prestacions al clàssic comandament \cite i és natbib que implementa més comandaments per donar més flexibilitat a les citacions. Veurem que natbib és un sistema de citacions autor-any, és a dir, mostra el nom de l’autor o autors i també l’any en lloc del clàssic número que apunta a la bibliografia final.
Els nous comandaments bàsicament són:
- \citet mostra el nom de l’autor i, entre parèntesis, l’any de publicació.
- \citep mostra entre parèntesis el nom de l’autor i l’any de publicació.
Per altra banda natbib redefineix els estils bibliogràfics estàndards de LaTeX (el plain, abbrv i unsr) pels equivalents: plainnat, abbrvnat i unsrtnat.
A més pot mostrar altres estils bibliogràfics força interessants, com ara el chicago, apalike, nature (amb superíndexs) o els de la família harvard.
En el document PDF adjunt, basat en la classe scrartcl de KOMA-Script, mostrem la potència de natbib amb la col·laboració del paquet hyperref que no solament crea hiperenllaços en les referències creuades, sinó que mena directament de les cites a la bibliografia.
Aquest document PDF és el resultat d’afegir la darrera pàgina, la de les Referències bibliogràfiques en diferents estils per veure com, a partir del mateix fitxer de bibliografia (bibliografia_test.bib) s’obtenen diferents sortides segons l’estil bibliogràfic emprat. Estudieu el codi en el fitxer tex font.
Compareu-los i trieu el que més us pugi interessar en els vostres documents.
Publicat per primera vegada el dissabte 19 de novembre de 2011.
Llibre d’actes
En aquesta ocasió no presentem cap paquet nou sinó un treball personal fruit de la conjunció de tres paquets força potents. Es tracta d’un Llibre d’actes de reunions on, per cada reunió, es recull:
1.- Fem l’acta de la reunió tot seguint la plantilla que ens proposa el document plantilla_acta_reunio_data_d que serà un fitxer d’entrada a un comandament
1.2.- Escrivim els noms dels assistents i marquem assistència o absència (podem dir el perquè de les absències amb una nota al peu).
1.3.- Anem escrivint el tema tractat com a nom de la Secció. Cadascuna per defecte té 3 subseccions fixes (se’n pot treure alguna):
2.- Per obtenir el Llibre cal processar el fitxer llibre_actes.tex que conté al preàmbul totes les declaracions que donen format al document final.
Aquest Llibre a mesura que hi anem incorporant actes de reunions serà més i més llarg, però inclourà totes les actes, des de la primera a la darrera. Pot ser interessant impedir els permisos d’escriptura dels documents amb les actes individuals passades (els de tipus acta_reunio_data_d) per evitar la possibilitat de ser reeditats inadvertidament.
3.- Si mai volem només una de les actes del Llibre podem utilitzar el document acta_individual1.tex que amb l’ús del paquet pdfpages retalla les pàgines que contenen una reunió determinada del fitxer general llibre_actes.pdf
Els principals paquets utilitzats són:
Us convidem a donar un cop d’ull al Llibre en format PDF adjunt i, si us interessa la idea, estudiar el codi dels diferents fitxers tex font que trobareu al comprimit.
Publicat per primera vegada el dissabte 9 de juliol de 2011.
- El dia de celebració de la reunió.
- Els assistents (i els absents).
- L’ordre del dia dels temes tractats amb indicació de:
- La informació donada sobre el tema.
- El debat que s’hi hagi pogut produir.
- Els acords a què s’ha arribat.
- El tancament de l’acta amb la data i l’espai per la signatura del secretari/ària.
1.- Fem l’acta de la reunió tot seguint la plantilla que ens proposa el document plantilla_acta_reunio_data_d que serà un fitxer d’entrada a un comandament
\input acta_reunio_data11.1.- Escrivim la data en format text al comandament \reunio
1.2.- Escrivim els noms dels assistents i marquem assistència o absència (podem dir el perquè de les absències amb una nota al peu).
1.3.- Anem escrivint el tema tractat com a nom de la Secció. Cadascuna per defecte té 3 subseccions fixes (se’n pot treure alguna):
- Informació.
- Discussió.
- Acords en una llista numerada.
2.- Per obtenir el Llibre cal processar el fitxer llibre_actes.tex que conté al preàmbul totes les declaracions que donen format al document final.
Aquest Llibre a mesura que hi anem incorporant actes de reunions serà més i més llarg, però inclourà totes les actes, des de la primera a la darrera. Pot ser interessant impedir els permisos d’escriptura dels documents amb les actes individuals passades (els de tipus acta_reunio_data_d) per evitar la possibilitat de ser reeditats inadvertidament.
3.- Si mai volem només una de les actes del Llibre podem utilitzar el document acta_individual1.tex que amb l’ús del paquet pdfpages retalla les pàgines que contenen una reunió determinada del fitxer general llibre_actes.pdf
Els principals paquets utilitzats són:
- Per fer el Llibre d’actes usem scrbook, la classe de KOMA que crea llibres. Cada reunió és un capítol d’aquest Llibre i l’estil de pàgina ens permet visualitzar a l’encapçalament tant la reunió com el tema tractat i al peu centrat el número de la pàgina.
- El paquet ctable ens permet fer la llista dels assistents i posar notes al peu explicant les absències.
- El paquet minitoc crea petit índexs per cada capítol (o reunió) del llibre. Hi surten llistades les seccions (o temes tractats) i les subseccions (Informació, Discussió i Acords).
Us convidem a donar un cop d’ull al Llibre en format PDF adjunt i, si us interessa la idea, estudiar el codi dels diferents fitxers tex font que trobareu al comprimit.
Publicat per primera vegada el dissabte 9 de juliol de 2011.
dimecres, 31 de juliol del 2013
Articles amb KOMA-Script
Acabarem aquesta mini-sèrie d’articles sobre la classe alternativa de documents de LaTeX, anomenada KOMA-Script, amb un petit estudi sobre els articles, que en aquest cas es construeixen amb la classe scrartcl.
Tota la potència aplicada als llibres o informes es pot escalar amb els articles, tenint en compte, però, la clàssica inexistència de determinades seccions (com ara les Parts o Capítols que els articles no tenen). Ara bé, la resta és aplicable pràcticament al 100%. Des de la formatació del tipus de lletra, de la disposició de la pàgina (layout), peus i capçaleres, colors i tipus de lletres, tot és tan configurable en els articles com en la resta de documents de KOMA-Script.
Podeu comprovar en els fitxers adjunts aquesta afirmació. Si, per una banda estudieu el document amb el codi tex font (inclòs al fitxer comprimit koma_art.zip juntament amb les imatges i el fitxer de bibliografia) veureu que pràcticament és idèntic al codi font del llibre de l’article Llibres amb KOMA-Script sobre la classe scrbook.
Per altra banda, veient el resultat PDF obtingut us podeu fer una idea de les possibilitats que ofereix aquesta classe. Com és natural en la mostra s’han exagerat els tret més destacables (potser no és massa adient la línia excessivament llarga a la capçalera) però serveix com a punt de partida per imaginar altres possibilitats més estètiques.
Publicat per primera vegada el diumenge 17 de gener de 2010.
Tota la potència aplicada als llibres o informes es pot escalar amb els articles, tenint en compte, però, la clàssica inexistència de determinades seccions (com ara les Parts o Capítols que els articles no tenen). Ara bé, la resta és aplicable pràcticament al 100%. Des de la formatació del tipus de lletra, de la disposició de la pàgina (layout), peus i capçaleres, colors i tipus de lletres, tot és tan configurable en els articles com en la resta de documents de KOMA-Script.
Podeu comprovar en els fitxers adjunts aquesta afirmació. Si, per una banda estudieu el document amb el codi tex font (inclòs al fitxer comprimit koma_art.zip juntament amb les imatges i el fitxer de bibliografia) veureu que pràcticament és idèntic al codi font del llibre de l’article Llibres amb KOMA-Script sobre la classe scrbook.
Per altra banda, veient el resultat PDF obtingut us podeu fer una idea de les possibilitats que ofereix aquesta classe. Com és natural en la mostra s’han exagerat els tret més destacables (potser no és massa adient la línia excessivament llarga a la capçalera) però serveix com a punt de partida per imaginar altres possibilitats més estètiques.
Publicat per primera vegada el diumenge 17 de gener de 2010.
Llibres amb KOMA-Script
No hem parlat massa de llibres aquí a cataLàTeX (només a Documents molt llargs) potser perquè solem fer més aviat textos més curts, de la mida d’un article. Però ara que estem estudiant amb un cert detall el paquet de macros KOMA-Script val la pena aturar-se en la classe de documents scrbook equivalent a l’estàndard de LaTeX pel llibre (book).
La classe scrbook permet determinar només iniciar-se una sèrie d’opcions general pel document que val la pena estudiar en el fitxer tex font adjunt i que podem resumir en aquestes (algunes no utilitzades en l’exemple i començades per %):
A més, en la creació del llibre d’exemple s’ha utilitzat el paquet scrpage2 que ve amb el conjunt KOMA-Script per formatar les pàgines en l’estil de pàgina \pagestyle{scrheadings} similar al clàssic headings però més fàcilment configurable.
En l’exemple s’ha fet aparèixer una línia gruixuda i una de més fina en l’encapçalament de les pàgines envoltant les marques de capítol i secció que es van alternant en les pàgines esquerres i dretes, tot de color gris. Al peu hi apareix a la part interna, prop del plec, el text cataLàTeX, mentre que el número de pàgina apareix a la part externa del full i envoltat entre dues línies horitzontals. Naturalment aquest estil no s’aplica a les pàgines especials (part, inici de capítol, índex, etc).
No hem aprofundit massa en les múltiples possibilitats d’aquesta classe alternativa de document per diferents raons. La primera és que pràcticament amb les opcions per defecte aconseguim ja uns resultats prou interessants. I la segona és la tradicional manca de claredat de la documentació del conjunt. Sembla ser que l’original en alemany és molt millor que la traducció anglesa en què ens hem basat, però pel que hem llegit a diferents llistes és una queixa bastant comuna. A més, cal afegir que el desenvolupament va més ràpid que la documentació perquè la darrera versió de KOMA-Script és la 3 però la documentació encara és sobre la 2.n. Esperem que amb el temps se solucioni aquest tema. [Actualització: la versió actual de la documentació en anglès és la 3.05]
Adjunt a l'article trobareu:
Publicat per primera vegada el dissabte 9 de gener de 2010.
La classe scrbook permet determinar només iniciar-se una sèrie d’opcions general pel document que val la pena estudiar en el fitxer tex font adjunt i que podem resumir en aquestes (algunes no utilitzades en l’exemple i començades per %):
- a4paper,% determina la mida del paper.
- 12pt,% marca la mida de la lletra.
- fleqn,% fa que les equacions quedin justificades al marge esquerre.
- tablecaptionabove,% fa parèixer l’encapçalament de la taula a sobre d’elles.
- BCOR12mm,% és el factor de correcció per enquadernació, en aquest cas de 12 mm.
- DIV12,% és el factor de relació entre l’amplada i alçada de la zona de text i que té a veure amb la mida de la lletra.
- titlepage,% crea una pàgina pel títol del llibre.
- bibtotoc,% farà aparèixer la Bibliografia a l’índex del document.
- liststotoc,% farà aparèixer la Llista de figures a l’índex del document.
- openany,% fa que hi ha pàgines esquerres i dretes.
- %openright,% l’opció contrària a openany: només hi ha pàgines dretes.
- chapterprefix,% fa aparèixer el mot ’Capítol’ davant del número.
- %nochapterprefix,% l’opció contrària a chapterprefix: fa desaparèixer el mot ’Capítol’ davant del número.
- pointlessnumbers,% fa desaparèixer el punt després del número de secció.
- %halfparskip,% separa els paràgrafs amb mitja línia.
- parskip,% separa els paràgrafs una línia: és més visual que el sagnat de la primera línia.
\addtokomafont{partdeldocument}{característiques}per exemple:
\addtokomafont{caption}{\small\sffamily\color{teal}}fa que els encapçalaments de figures caption apareguin en lletra petita small, sans serif sffamily i de color teal (amb l’ajut del paquet xcolor).
A més, en la creació del llibre d’exemple s’ha utilitzat el paquet scrpage2 que ve amb el conjunt KOMA-Script per formatar les pàgines en l’estil de pàgina \pagestyle{scrheadings} similar al clàssic headings però més fàcilment configurable.
En l’exemple s’ha fet aparèixer una línia gruixuda i una de més fina en l’encapçalament de les pàgines envoltant les marques de capítol i secció que es van alternant en les pàgines esquerres i dretes, tot de color gris. Al peu hi apareix a la part interna, prop del plec, el text cataLàTeX, mentre que el número de pàgina apareix a la part externa del full i envoltat entre dues línies horitzontals. Naturalment aquest estil no s’aplica a les pàgines especials (part, inici de capítol, índex, etc).
No hem aprofundit massa en les múltiples possibilitats d’aquesta classe alternativa de document per diferents raons. La primera és que pràcticament amb les opcions per defecte aconseguim ja uns resultats prou interessants. I la segona és la tradicional manca de claredat de la documentació del conjunt. Sembla ser que l’original en alemany és molt millor que la traducció anglesa en què ens hem basat, però pel que hem llegit a diferents llistes és una queixa bastant comuna. A més, cal afegir que el desenvolupament va més ràpid que la documentació perquè la darrera versió de KOMA-Script és la 3 però la documentació encara és sobre la 2.n. Esperem que amb el temps se solucioni aquest tema. [Actualització: la versió actual de la documentació en anglès és la 3.05]
Adjunt a l'article trobareu:
- el fitxer comprimit llibre_koma.zip que conté el document tex font, el logo de cataLàTeX i el de CC.
- el document PDF resultant llibre.pdf
Publicat per primera vegada el dissabte 9 de gener de 2010.
Combinar i personalitzar correspondència amb KOMA-Script
Les cartes amb KOMA-Script són molt versàtils: combinació de correu
En un article anterior (Cartes amb Koma-script) hem vist com n’és de potent el paquet KOMA-Script en la formatació de les cartes. En aquest veurem, a més, com crear correspondència combinada amb una base de dades de destinataris i com personalitzar fins a cert punt les cartes.El paquet scrlttr2 admet la incorporació de dades d’usuari des d’un fitxer amb extensió adr (destinataris.adr a l’exemple adjunt) formatat de la següent manera. Cada destinatari té associats 8 camps, dels quals alguns són obligatoris i altres optatius; vegem-ne l’estructura per a un destinatari:
\adrentry{Cognoms=#1}{Nom=#2}%Els camps optatius són el #5, el #6 i el #7 que, per la nostra conveniència els hem assignat a una clau per poder personalitzar després les cartes; la resta són obligatoris. El paquet permet afegir més camps optatius, però cal aleshores reanomenar el comandament d’\adrentry a \addrentry.
%{Adreça postal\\CP Població=#3}%
%{Telèfon=#4}%
%{h=home/d=dona=#5}{Tractament=#6}%
%{Càrrec=#7}{Clau_id}
Què millor per aclarir-ho que un exemple:
\adrentry{Nito}{Helena}%Un cop tenim un fitxer amb tants comandaments \adrentry com destinataris ja podem fer la combinació de correspondència. Primer hem de cridar-lo des del fitxer tex de la carta amb el comandament \input{destinataris.adr} i hem de reanomenar el comandament \adrentry:
{13 Rue del Percebe\\75001 Paris}%
{010}%
{d}{Dra.}%
{Servei de diagnosi}{NITO}
\renewcommand*{\adrentry}[8]{\begin{letter}}...\end{letter}Per indicar que la carta va adreçada a un conjunt de destinataris, a la carta en lloc d’usar les dades concretes d’un d’ells, utilitzem els paràmetres del comandament \adrentry: #2 pel Nom, #1 pels Cognoms, etc. Així en l’exemple que trobareu al fitxer tex font i que ha generat el PDF també adjunt l’ordre triat ha estat:
{#6 #2 #1\\#7\\#3}
és a dir: a la primera línia del destinatari el Tractament (=#6), el Nom (=#2) i els Cognoms (=#1); a la línia de sota el Càrrec(#7) i per sota l’Adreça postal amb el CP i la Població(=#3) a baix de tot.
Quan processem el fitxer tex amb pdflatex, per exemple, obtenim un document PDF amb tantes cartes d’una o més pàgines com destinataris hi ha al fitxer d’adreces destinataris.adr.
La màgia de la personalització de les cartes ve de la mà d’una mica de programació. Fixeu-vos que les cartes dels destinataris femenins comencen per Benvolguda, mentre que les dels homes comencen per Benvolgut. Això ho hem aconseguit amb dues passes:
- Primer omplint el camp #5 de cada destinatari amb la lletra h quan es tracta d’un home o la d quan és una dona.
- Al fitxer tex de la carta hi posem una condició segons el contingut d’aquest camp:
\ifx h#5 \opening{Benvolgut #2,} \fiQuan el contingut del camp #5 és la lletra h escriu en masculí, però quan és una d escriu en femení. I LaTeX s’encarrega de fer tota la resta de feina.
\ifx d#5 \opening{Benvolguda #2,} \fi
Observeu en el PDF adjunt a aquest article el resultat obtingut en processar el fitxer tex font que trobareu, juntament amb el fitxer de destinataris, el logo i el fitxer de configuració, en el arxiu comprimit combinar_correspond.zip adjunt.
Publicat per primera vegada el divendres 1 de gener de 2010, dia de Cap d'any.
dimarts, 30 de juliol del 2013
Cartes amb KOMA-Script
En un article anterior (Cartes
) vàrem veure com es poden formatar cartes amb LaTeX per obtenir uns resultats professionals. En aquest veurem com obtenir encara uns resultats superiors amb l’ús de la classe scrlttr2 que forma part del paquet KOMA-Script.
Amb scrrlttr2 podem definir el contingut d’una sèrie de variables predefinides (com ara el nom del remitent, l’adreça, el telèfon, etc) amb el comandament \setkomavar.
Però també en podem definir de noves si ho fem a través d’un fitxer de configuració amb extensió lco on, a més, podem redefinir la disposició del text en la carta i la localització de les dades del remitent i afegir-hi un logo.
La classe scrrlttr2 té una sèrie d’opcions que en faciliten la configuració general, com ara on situar la numeració de la pàgina si se’n vol, l’aparició una línia de separació pel peu o l’encapçalament, la mida del full i de la lletra o la possibilitat de diferenciar i fer més gran la primera pàgina entre d’altres.
En els fitxers PDF adjunts es pot veure el resultat obtinguts sense fitxer de configuració i un altre PDF fet amb fitxer de configuració. Els documents tex fonts i el fitxer de configuració es troben en el fitxer comprimit fonts.zip.
Es pot trobar més informació sobre el fitxer de configuració en l’article Replacing LaTeX2e standard classes with KOMA-Script de la revista The PracTeX Journal.
Publicat per primera vegada el diumenge 27 de desembre de 2009.
Amb scrrlttr2 podem definir el contingut d’una sèrie de variables predefinides (com ara el nom del remitent, l’adreça, el telèfon, etc) amb el comandament \setkomavar.
Però també en podem definir de noves si ho fem a través d’un fitxer de configuració amb extensió lco on, a més, podem redefinir la disposició del text en la carta i la localització de les dades del remitent i afegir-hi un logo.
La classe scrrlttr2 té una sèrie d’opcions que en faciliten la configuració general, com ara on situar la numeració de la pàgina si se’n vol, l’aparició una línia de separació pel peu o l’encapçalament, la mida del full i de la lletra o la possibilitat de diferenciar i fer més gran la primera pàgina entre d’altres.
En els fitxers PDF adjunts es pot veure el resultat obtinguts sense fitxer de configuració i un altre PDF fet amb fitxer de configuració. Els documents tex fonts i el fitxer de configuració es troben en el fitxer comprimit fonts.zip.
Es pot trobar més informació sobre el fitxer de configuració en l’article Replacing LaTeX2e standard classes with KOMA-Script de la revista The PracTeX Journal.
Publicat per primera vegada el diumenge 27 de desembre de 2009.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)