Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estructura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estructura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de desembre del 2013

Documents en graella

El paquet grid-system, sistema en graella, permet crear documents complexos amb l'ajut d'una graella

Amb la mateixa idea que es creen pàgines web en format de graella, el paquet grid-system ens permet fer-ho a LaTeX. Es tracta de distribuir a l'espai disponible la informació en cel·les, en forma de nusos o graelles, de manera que amb un cop d'ull es tingui accés a la globalitat del contingut.

És fàcil aconseguir-ho amb els comandaments que ens ofereix el paquet que, bàsicament són dos: fila (row) i nombre de columnes on s'estén la cel·la (cell). La sintaxi és aquesta:

\begin{row}{<nombre de columnes}{<nombre de cel·les>}
    \begin{cell}{<nombre de columnes per on s'estén la cel·la 1>}
      ...%contingut
    \end{cell}
    \begin{cell}{<nombre de columnes per on s'estén la cel·la 2>}
      ...
    \end{cell}
\end{row}

Per exemple, suposem que dividim el full en 3 columnes i a la primera fila hi posem 3 cel·les, una a cada columna, el codi seria:

\begin{row}{3}{3}
    \begin{cell}{1}
    contingut cel·la 1
    \end{cell}
    \begin{cell}{1}
    contingut cel·la 2
    \end{cell}
    \begin{cell}{1}
    contingut cel·la 3
    \end{cell}
\end{row}    

Però ara a la segona fila  la primera cel·la ocupa les columnes 1 i 2:
\begin{row}{3}{2}
    \begin{cell}{2}
    contingut cel·la 1
    \end{cell}
    \begin{cell}{1}
    contingut cel·la 2
    \end{cell}
\end{row}

D'aquesta manera, dividint l'espai en cel·les que formen una graella podem anar omplint-lo de la manera més eficaç possible.

Als documents adjunts podeu veure un exemple en format PDF, on algunes cel·les estan ocupades per imatges i altres per text i al fitxer tex font podeu estudiar-ne el codi per usar-lo de plantilla.

grid.texBaixa
grid.pdf Visualització Baixa

dimarts, 6 d’agost del 2013

Glossaris amb el paquet glossaries

Usant makeindex per crear glossaris

En l’article Glossaris amb BibTeX ja vàrem veure com crear glossaris senzills amb l’ajut del paquet gloss i BibTeX   En aquesta ocasió veurem com fer-los amb el paquet glossaries, un paquet molt potent que utilitza la feina que fa en segon terme el paquet makeindex (o xindy) per crear glossaris amb enllaços a les pàgines d’ocurrència.

El paquet es crida al final del preàmbul del document després d’hyperref amb diferents opcions, per exemple:
\usepackage[style=treehypergroup,nolong,nosuper,%
%style=nolong,%
%style=nosuper,%
%style=long,%
%style=list,%
%style=super,%
toc,% % surt a la TaulaDeContinguts
translate=false,% % perquè aparegui la traducció catalana
%numberline, % a la TdC alinea al text i no als números
%acronym,% % per l'ús d'acrònims
numberedsection,% % numera (capítol o secció) el Glossari a la TdC
%description,% % permet el camp 'descripció' de les entrades
%footnote,% % posa els textos en notes al peu
%smallcaps,% % escriu els termes en versaletes
]{glossaries}
Ara cal crear les entrades del glossari amb el comandament
\newglossaryentry{etiqueta}{opcions}
per exemple:
\newglossaryentry{etiqueta}{%
name={Nom de l'entrada tal com apareixerà al document},%
description={Breu descripció. Per deixar-ho en blanc escriure description=\nopostdesc. Per fer paràgrafs: \glspar},%
descriptionplural={Plural de la descripció},%
first={Com es veurà l'entrada quan s'utilitzi per primer cop. Si està en blanc s'usa name},%
plural={Com es veu l'entrada quan s'usa \glspl. Si no es diu res s'afegirà al name una s final},%
firstplural={Com es veu l'entrada quan s'usa per primera vegada \glspl},%
symbol={Per associar un símbol a l'entrada, si es deixa en blanc s'associa \relax},%
symbolplural={Per posar el plural del símbol},%
sort={Per indicar com s'ha de classificar alfabèticament},%
type={Etiqueta del glossari al que pertany l'entrada, si no es diu res és el glossari per defecte.},%
see=[vegeu també]{Etiqueta d'una altra entrada per enllaçar-la},%
parent={etiqueta de l'entrada de la que penja pels glossaris en arbre}%
}
A l’exemple següent hem aprofitat el camp symbol per escriure en cursiva el nom científic de l’espècie, hem creat una referència creuada a una altra entrada al camp see i la fem penjar d’una entrada "pare" que recull les entrades d’espècies de rèptils:
\newglossaryentry{tortugaestany}{%
name={tortuga d'estany},%
description={és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de perill d'extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues},%
plural={tortugues d'estany},%
symbol={\textit{Emys orbicularis}},%
see=[vegeu també]{tortugarierol},%
parent={reptil}
}
Les entrades es poden posar al preàmbul del propi document, o millor encara, en un document a part que es crida amb el comandament
\loadglsentries{NomFitxerAmbEntradesSenseExtensió}
Finalment activem la creació del glossari amb \makeglossaries, similar al clàssic \makeindex.

Al lloc del document on volem que aparegui el glossari hi posem \printglossary[title=Títol].

El paquet no té traducció catalana per la qual cosa al preàmbul cal fer-ne la traducció dels termes:
\usepackage[catalan]{babel}
\usepackage[catalan]{translator}
\addto\captionscatalan{%
\renewcommand*{\glossaryname}{Glossari}%
\renewcommand*{\acronymname}{Relació d'entrades}%
\renewcommand*{\entryname}{Notació}%
\renewcommand*{\descriptionname}{Descripció}%
\renewcommand*{\symbolname}{Símbol}%
\renewcommand*{\pagelistname}{Pàgina}%
\renewcommand*{\glssymbolsgroupname}{Símbols}%
\renewcommand*{\glsnumbersgroupname}{Nombres}%
}%
Ara ja estem en disposició d’utilitzar els termes del glossari al document. Quan en el nostre text n’apareix un el podem inserir amb algun d’aquests comandaments:

  • \gls{etiqueta} escriurà el contingut del camp name tal com està definit. 
  • \Gls{etiqueta} escriurà el contingut del camp name amb la inicial majúscula. 
  • \glspl{etiqueta} escriurà el contingut del camp plural tal com està definit. 
  • \Glspl{etiqueta} escriurà el contingut del camp plural amb la inicial majúscula. 

Un cop tenim escrit el document hem de seguir aquestes passes per passar-lo a PDF:

1: Processem el document amb
pdflatex NomDelDocument
un parell de cops per crear totes les referències creuades i la TdC.

2: Creem el glossari amb el comandament
makeglossaries NomDelDocument
3: Finalment tornem a processar amb
pdflatex NomDelDocument
Podeu veure el resultat de l’ús del glossari amb l’estil d’arbre (entrades "pare" de la que pengen subentrades) al fitxer PDF adjunt. També trobareu adjunts el document tex font per estudiar-ne el codi o usar-lo de plantilla i el document amb les entrades del glossari.

Publicat per primera vegada el divendres 27 de juliol de 2012.

dimecres, 31 de juliol del 2013

Agrupar les notes al final del document

Notes finals en lloc de notes al peu

El paquet pagenote permet que totes les notes del document, en lloc d’aparèixer al peu de cada pàgina, es reuneixin al final d’un capítol, d’una secció o de tot el document, de forma que no es destorbi la lectura del text amb constants interrupcions. Lògicament, cada nota queda perfectament identificada amb la numeració corresponent a cada divisió del document o de tot el text, i separada per aquestes mateixes divisions (capítols, seccions, etc) amb indicació del número de pàgina on apareixen.

Només té un inconvenient: els superíndex que indiquen l’existència de la nota no queden hiperenllaçats amb la nota corresponent. Això pot fer una mica pesat, sobretot quan es llegeix en pantalla, el fet d’anar a llegir les notes al final del document i haver de tornar al punt just on estàvem llegint de manera manual amb les eines de navegació del lector de PDF.

Per incloure aquesta característica cal que al preàmbul cridem al paquet pagenote amb els comandaments:
\usepackage{pagenote}
\makepagenote 
on el segon diu a LaTeX que s’han d’ajuntar totes les notes al final.

El comandament per inserir les notes al peu \footnote{textdelanotaalpeu} ara és substituït per \pagenote{textdelanotaalfinal}.

Finalment, quan volem que aparegui impresa la divisió amb totes les notes, per exemple al final d’una secció, d’un capítol o de tot el document, ho indiquem amb el comandament \printnotes.

El paquet admet dues opcions:

  • page escriu el número de la pàgina on apareix una determinada nota. 
  • continuous: fa que la numeració de les notes sigui contínua al llarg del document i no es reiniciï en cada divisió (capítol, secció, etc). 

Les dues opcions poden actuar alhora, tal com es pot veure en el document tex adjunt. Queden un parell d’aspectes a personalitzar. Un d’ells es refereix al títol amb que el paquet titula la divisió que conté totes les notes. Per defecte apareix en anglès Notes, però el podem canviar reanomenant el comandament a Anotacions, per exemple:
\renewcommand*{\notesname}{Anotacions}
L’altre aspecte es refereix al nom de les divisions dins la secció de Notes. Tot i fer servir el paquet babel pel català, el funcionament de  pagenote se salta la catalanització i fa aparèixer el nom en anglès. Per evitar-ho cal reanomenar el comandament: 

  • si el document està dividit en capítols:
    \renewcommand*{\chaptername}{Capítol} 
  • si està dividit en seccions:
    \renewcommand*{\sectionname}{Secció} 
Al document font en format tex adjunt a aquest article es pot trobar un exemple de la utilització dels diferents comandaments i veure el resultat en el PDF també adjunt.

Publicat per primer cop el dimecres 30 de desembre de 2009.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Escriure poesia

LaTeX no solament entén de ciència, també entén de poesia

LaTeX incorpora per defecte l’entorn verse que permet escriure versos. Però amb l’ajut del paquet verse veurem que les possibilitats d’escriure poesia amb LaTeX es multipliquen fins aconseguir resultats més que professionals. L’entorn verse de LaTeX està dissenyat per poesia, tot i que se li poden donar altres usos. La sintaxi és molt senzilla:
\begin{verse}
Primera estrofa, primer vers\\
Segon vers\\
Tercer vers\\
Quart vers.

Segona estrofa, primer vers\\
. . .\\
\end{verse}
Es pot veure que cada vers acaba amb dues contrabarres \\ i que per separar una estrofa de la següent cal deixar, com a mínim, una línia en blanc.

Només per assenyalar algunes de les més destacades: El comandament \poemtitle{títol} insereix el títol del poema centrat i en lletra gran, tot i que admet un ulterior formatatge. Podem definir un comandament nou per a escriure l’autor/a a la part inferior del poema i alineat a la dreta:
\newcommand{\autoria}[1]{%
\nopagebreak{\raggedleft\footnotesize #1\par}}
Després només ens caldrà cridar-lo amb \autoria{nom}

Podem augmentar el sagnat de tot el poema, o només d’algunes línies, o de les línies alternes (amb l’entorn altverse dins del propi verse. Les línies massa llargues queden trencades de manera que no s’altera la resta del poema.

Es poden numerar les línies per a facilitar-ne l’estudi, i es pot determinar cada quantes línies tindrà número amb el comandament \poemlines{número}. Per exemple, amb \poemlines{2} es numeraran les línies parells.

Finalment, amb l’entorn patverse dins de verse i el comandament \indentpattern{valors} es poden aconseguir sagnats de diferent mesura i, en conseqüència, bonics poemes visuals.

El paquet verse ofereix moltes més possibilitats que es poden veure al document PDF adjunt i estudiar-ne el codi al document tex font, també adjunt.

+info: documentació del paquet

Publicat per primer cop el diumenge 25 de novembre de 2007.

dijous, 25 de juliol del 2013

Petites taules de contingut —I—

El paquet minitoc permet fer una taula de contingut de cada unitat del document.

La Taula de contingut d’un document és una part important perquè permet veure’n, de forma esquemàtica i ràpida, quina és la estructura i el contingut. Amb LaTeX crear-la és senzillíssim, només cal indicar-ho amb el comandament \tableofcontents i al processar el document ens la crearà al lloc desitjat.

Però a vegades, especialment quan es tracta d’un document llarg, pot ser interessant tenir una petita Taula de continguts d’una part, d’un capítol o d’una secció, a més de la taula general. Aquí és on ens pot ajudar el paquet minitoc.

minitoc és un paquet senzill de cridar, només cal indicar al preàmbul que el volem utilitzar escrivint \usepackage{minitoc} i un cop començat el document els comandaments:

  •  \dominitoc que crea les taules 
  •  \minitoc just després de la unitat sobre la que volem crear la petita taula de contingut. 

Per exemple, un informe amb taula de continguts per capítols tindria aquesta estructura:
\documentclass{report}
\usepackage{minitoc}
...
\begin{document}
\dominitoc
\chapter{Primer}
\minitoc
\section{Primera}
...
\section{Segona}
...
\chapter{Segon}
\minitoc
\section{Tercera}
...
\section{Quarta}
...
\end{document}
És un paquet molt flexible que permet molts nivells de personalització. Comencem per les opcions del paquet.

Per tal que aparegui la paraula Índex en català davant de la petita taula hem d’indicar-ho com opció del paquet.

També podem indicar si volem més o menys espai entre les línies del contingut de la taula amb loose (més espaiades) o tight, menys espaiades. Així es pot escriure:
\usepackage[loose,catalan]{minitoc} 
per obtenir l’idioma català i un espaiat gran a la taula de continguts.

Una altra opció és la profunditat de la petita taula de continguts. Aquesta variable la controlem variant el valor del comptador {minitocdepth} que per defecte pren el valor 2 però que podem incrementar amb \setcounter{minitocdepth}{3}.

La posició de la paraula Índex sobre cada petita taula la controlem variant l’opció del comandament \dominitoc, així pot apareìxer a l’esquerra (per defecte) al centre \dominitoc[c] o a la dreta \dominitoc[r].

 En el proper article de la sèrie veure com controlar el format de les petites taules: l’aparicó de les línies abans i després, el tipus de lletra, el sagnat, etc.

+info: documentació del paquet minitoc.

Exemples:



Publicat per primera vegada el dissabte 16 de desembre de 2006.

dimecres, 24 de juliol del 2013

Millores a l’apèndix

El paquet appendix introdueix millores a la presentació dels apèndixs d’un document

Molts documents tenen, al final, altres documents que el complementen o n’augmenten la informació o comprensió: són els apèndixs. LaTeX té un comandament per distingir els apèndixs de la resta de seccions del document: així que escrivim l’ordre \appendix es posa el comptador de seccions a zero i es torna a començar a comptar, però ara mostrant el número alfabetitzat: A, B, C,...

Ens molts casos, tanmateix, ens pot interessar millorar aquesta presentació bàsica. Així, amb el paquet appendix podem aconseguir que hi hagi una pàgina, o un text, de separació entre el cos del document i els apèndixs, que aquesta pàgina quedi reflectida a la Taula de continguts, que cada títol d’apèndix vingui precedit pel text: Apèndix A: Títol, etc.

Per utilitzar-lo només cal cridar-lo al preàmbul del document: \usepackage{appendix} i donar-li les opcions que desitgem:
opció del paquet resultat
toc fa aparèixer un títol, p.ex: Apèndixs, a la Taula de continguts precedint als apèndixs
page crea una pàgina amb el títol, p.ex: Apèndixs, al document i precedint als apèndixs
title insereix un nom, p.ex: Apèndix, davant del nom de cada apèndix
titletoc a la Taula de continguts insereix un nom, p.ex: Apèndix, davant del nom de cada apèndix

El paquet, a més, permet personalitzar els títols a través del canvi de nom de les diferents variables:

  • \appendixtocname és el nom del títol que apareix a la Taula de continguts precedint els apèndixs. El podem canviar, si en lloc d’Apèndix volem A més a més, amb el comandament: \renewcommand{\appendixtocname}{A més a més}
  • \appendixpagename és títol que apareix a la pàgina que precedeix els apèndixs. El podem canviar, si en lloc d’Apèndix volem A més a més, amb el comandament: \renewcommand\appendixpagename{A més a més}

D’aquesta manera podem tenir un document semblant al fitxer PDF de mostra que trobareu adjunt a aquest article. I podreu estudiar-ne el codi al fitxer text font d’on s’ha produït el PDF.

Publicat per primera vegada el diumenge 17 de setembre de 2006

Resums

Amb el paquet abstract podem millorar la presentació dels resums

La majoria de treballs científics comencen per un Resum, una petita secció on, en poques frases, s’expliquen les idees més importants que conté l’article. Així es facilita al lector la presa de decisió sobre si llegir, o no, la totalitat del text. Per tant és una bona idea acostumar-nos a utilitzar aquest recurs en tots els nostres treballs.

A l’inici d’un document podem incloure un resum després del títol utilitzant l’entorn de LaTeX abstract:
 \begin{abstract} ...Text del resum... \end{abstract} 
LaTeX ho interpreta i representa creant una secció no numerada, sota el títol centrat i en negreta de Resum i el text sagnat pels dos costats. Així queda perfectament diferenciat de la resta de l’article. Recordem que per tal que el títol Resum aparegui en català i no en anglès (en aquest cas diria Abstract) cal utilitzar l’opció catalan del paquet babel: 
\usepackage[catalan]{babel}.
I que si volem canviar el títol Resum per, posem per cas, Introducció hem de determinar-ho al preàmbul:
 \addto\captionscatalan{\renewcommand*{\abstractname}{Introducció}} 

Els problemes comencen quan treballem amb documents a dues columnes: \documentclass[twocolumn]{article} perquè el Resum apareix com una primera secció no numerada i indiferenciada de la resta. La solució, però, la trobem en el paquet abstract que cridem al preàmbul del document: \usepackage{abstract}.

Aquesta acció sola ja farà que el títol Resum aparegui centrat i en un tipus de lletra menor, mentre que el text apareix sagnat a esquerra i dreta i també en una caixa menor. Si l’article té com opció la pàgina de títol \documentclass[twocolumn,titlepage]{article} la crida al paquet fa que, a més de la pàgina reservada al títol de l’article, aparegui una altra pàgina a una columna pel Resum abans de començar les pàgines del cos del text a dues columnes.

Les opcions del paquet són força interessants:

  • \usepackage[addtotoc]{abstract} afegeix Resum a la Taula de continguts, com una secció no numerada més. 
  • \usepackage[number]{abstract} numera el Resum com a secció amb el número 1. 
  • A més si utilitzem aquesta opció conjuntament amb l’anterior \usepackage[addtotoc,number]{abstract} obtenim a la Taula de continguts la secció 1. Resum amb la pàgina on es troba. 
  • \usepackage[runin]{abstract} fa que el títol no tingui el format de les seccions sinó que sigui menor i en línia amb el text del resum. 

Per acabar, hi ha molts comandaments interessants per personalitzar l’aspecte del Resum, però potser val la pena destacar-ne un parell referents al format de la lletra del títol (\abstractnamefont) i del text del resum (\abstracttextfont). Podem redefinir-los, per exemple, d’aquesta manera:
\renewcommand{\abstractnamefont}{\sffamily\small\bfseries} %lletra sans serif, petita i negreta 
\renewcommand{\abstracttextfont}{\sffamily\footnotesize} % lletra sans serif i més petita 

Observeu en el fitxer PDF adjunt els resultats d’aplicar el paquet i redefinir els tipus de lletra. Al fitxer tex adjunt hi trobareu el codi d’on s’ha obtingut aquest resultat.

+info: documentació del paquet

Publicat per primera vegada el dilluns 4 de setembre de 2006.

Epígrafs

Amb el paquet epigraph podem incloure citacions curtes a l’inici de les parts d’un text

El paquet epigraph és molt senzill d’utilitzar i ens permet configurar fàcilment els epígrafs d’un document.

Per cridar-lo només cal que al preàmbul escrivim \usepackage{epigraph} i, tot just després del títol de la part, capítol o secció escrivim:
 \epigraph{Text del epígraf}{Autor/a} 
Per defecte ens apareixerà l’epígraf en una lletra de mida més petita, alineat a la dreta i amb una línia de separació entre la citació i el nom de l’autor/a. Si tenim més d’una citació per incorporar, podem utilitzar l’entorn epigraphs d’aquesta manera:
\begin{epigraphs} 
\qitem{Text citació 1}{Autor/a 1} 
\qitem{Text citació 2}{Autor/a 2} 
\qitem ... 
\end{epigraphs} 
Com que en aquest cas no és massa estètica la presència de la línia de separació, podem eliminar-la amb el comandament \setlength{\epigraphrule}{0pt}.

Podem canviar l’alineació de l’epígraf o l’autor/a, que per defecte és a la dreta, amb els comandaments:
comandament efecte
\renewcommand{\epigraphflush}{center} epígraf centrat
\renewcommand{\epigraphflush}{flushleft} epígraf alineat a l'esquerra
\renewcommand{\sourceflush}{flushleft} autor/a alineat a l’esquerra

També podem canviar el format de la citació, així podem modificar:
  • la mida amb el comandament \renewcommand{\epigraphsize}{\large} que la faria més gran la família de lletra amb els modificadors habituals dins l’epígraf: \epigraph{\sffamily{Text}{{\textsc{Autor/a}} 
  • la separació respecte al títol i al text amb els comandaments: 
    • \setlength{\beforeepigraphskip}{2\baselineskip} dobla l’espai respecte al títol 
    • \setlength{\afterepigraphskip}{2\baselineskip} dobla l’espai de separació al text. 
  • l’amplada de la citació la podem canviar amb el comandament: \setlength{\epigraphwidth}{.8\textwidth} que la faria del 80% de la longitud de la línia de text (és del 40% per defecte). 
Ja es pot veure que les possibilitats de combinació són moltes i que podem fer epígrafs força estètics. Podeu estudiar el codi en el fitxer tex adjunt i veure’n el resultat en el PDF.

Publicat per primera vegada el diumenge 11 de juny de 2006

dimarts, 23 de juliol del 2013

Nous entorns – II –

Amb el paquet theorem podem donar format als nous entorns

En el primer article sobre aquest tema (Nous entorns – I –)  vam veure que amb el comandament \newtheorem podem definir nous entorns basats en l’entorn teorema. Doncs en aquesta segona part veurem com amb la utilització conjunta del paquet theorem podem canviar l’aparença del nou entorn.

En principi hi ha definits diferents estils de teorema:

  • amb l’etiqueta a la mateixa línia que el text, 
  • amb un salt de línia, 
  • amb el número abans o després de l’etiqueta, etc. 

Al fitxer PDF adjunt hom pot trobar-los definits i exemplificats. Aquest estil de teorema s’aconsegueix amb el comandament 
\theoremstyle{estil} 
just abans de definir el nou entorn
\newtheorem{teorema2}{Teorema}[section]
Però a més podem canviar el format de lletra de l’etiqueta o del text de l’entorn amb l’ajut de dos nous comandaments:

  • \theorembodyfont{declaració} per canviar el format del text de l’entorn. 
  • \theoremheadfont{declaració} per canviar el format de l’etiqueta de l’entorn. 

A la darrera pàgina del fitxer PDF adjunt hom pot veure un exemple d’aquesta doble definició de format de text en un entorn de tipus teorema i el codi corresponent.

Publicat per primera vegada el diumenge 19 de març de 2006.

Nous entorns – I –

Amb el comandament \newtheorem podem definir nous entorns

LaTeX té alguns entorns predefinits, com els numerats enumerate o les vinyetes itemize que ja vàrem veure en l'article Llistes numerades. Però permet definir-ne de nous d’una manera molt senzilla i basada en l’entorn teorema o theorem, un entorn molt flexible, personalitzable i que pot ser numerat a través del comandament \newtheorem.

La sintaxi és aquesta:
\newtheorem{nomentorn}{etiqueta}[comptadorausar] 
on nomentorn, el nom de l’entorn, el podem definir nosaltres: teorema, demostració, corol·lari, etc. L’etiqueta és el text que sortirà imprès a l’inici de l’entorn (Teorema, Demostració, Corol·lari, etc) i el comptadorausar, un valor opcional, ens permet ajustar el número al de la secció on es trobi l’entorn; si no l’utilitzem LaTeX numerarà l’entorn a partir del número 1.

Per exemple, podem definir un entorn Demostració d’aquest manera:
\newtheorem{demo}{Demostració}[section] 
on hem donat el nom demo al nou entorn, l’etiqueta que s’imprimirà serà Demostració S.d on S és el número de secció i d el número de demostració. Així quan, per exemple, en la Secció 2 d’un document escrivim la primera demostració amb:
\begin{demo}
En efecte,...., com es volia demostrar.
\end{demo}
 
obtindrem una cosa semblant a això:
 Demostració 2.1 En efecte,...., com es volia demostrar. 
Si a l’inici de l’entorn haguéssim posat \begin{demo}[Ab absurdum] el resultat hagués sigut:
Demostració 2.1 Ab absurdum En efecte,...., com es volia demostrar. 
Per què ens pot servir un nou entorn? Per a moltes coses, a part de per escriure matemàtiques. Com ara en un document de Preguntes més freqüents (PMF o FAQs) poder definir al preàmbul un parell d’entorns:
 \newtheorem{preg}{Pregunta}[section]
 \newtheorem{respos}{Resposta de cataLaTeX}[section] 
i cridar-los a l’interior del document amb
 \begin{preg}[Jaume Pujals] Què és LaTeX? \end{preg}
 \begin{respos} LaTeX és un sistema.... \end{respos} 
I obtindríem:
 Pregunta (Jaume Pujals)  Què és LaTeX?
 Resposta de cataLaTeX  LaTeX és un sistema....

En la segona part d’aquest article veurem com es pot formatar un nou entorn tot utilitzant el paquet theorem \usepackage{theorem} .

Adjunts a aquest article hi trobareu un fitxer font en format tex on estudiar el codi i el resultat que s’obté al passar-lo a PDF.

Publicat per primer cop el dilluns 13 de març de 2006

dilluns, 22 de juliol del 2013

Llistes numerades

L’entorn enumerate crea llistes numerades fàcilment modificables

A LaTeX comptem amb tres entorns per crear llistes:

  1. enumerate crea llistes numerades. 
  2. itemize crea llistes sense ordre i amb vinyetes. 
  3. description crea llistes de definicions amb la paraula a definir com a etiqueta.

En aquest article ens ocuparem del primer tipus, d’enumerate. Amb aquest entorn podem niar dins d’una llista una altra de manera que podem arribar a tenir fins a 4 subnivells:
1. primer nivell 
   (a) segon nivell 
   (b) segon nivell 
       i.tercer nivell 
       ii.tercer nivell 
          A. quart nivell 
          B. quart nivell 

Si no ens agrada aquest tipus de numeració que, per defecte, utilitza LaTeX podem canviar-la tot utilitzant el comandament \renewcommand i redefinint el tipus de numeració (aràbiga, alfabètica en minúscules, en majúscules o romana) i els elements de l’etiqueta.

Hem de tenir en compte que cada nivell de numeració té un comptador (p.ex: enumi pel primer nivell), una representació que permet imprimir el valor d’aquest comptador quan se’l crida (p.ex \theenumi) i una etiqueta (p.ex \labelenumi) que pot anar-hi al davant. Vegeu la taula completa al document PDF adjunt.

 Si volem, per exemple, que el segon nivell també aparegui numerat, només cal que redefinim la representació \theenumii i l’etiqueta \labelenumii d’aquest nivell:
\renewcommand{\theenumii}{\arabic{enumii}} %redefinició de la representació a xifres aràbigues
\renewcommand{\labelenumii}{\theenumii.} %redefinició de l'etiqueta 
Podem continuar amb aquesta línia de redefinicions als altres subnivells i obtenir, finalment, un esquema completament numerat del tipus:

1. primer nivell
   1.1. segon nivell
   1.2. segon nivell
        1.2.1. tercer nivell
        1.2.2. tercer nivell
               1.2.2.1. quart nivell
               1.2.2.2. quart nivell

Si definim adequadament l’etiqueta podem obtenir llistes numerades molt interessants, com la que trobareu al document PDF adjunt on es mostra la classificació de la Classe Aus amb les dues Subclasses, els 4 Superordres i els 19 Ordres que la componen.

Vegeu-ne una mostra:
%redefinicions pel primer nivell 
\renewcommand{\labelenumi}{Classe \theenumi} %etiqueta tipus Classe 1. 
%redefinicions pel segon nivell 
\renewcommand{\theenumii}{\arabic{enumii}} %representació a xifres aràbigues 
\renewcommand{\labelenumii}{Subclasse \theenumii.} %etiqueta Subclasse 1. 

En el fitxer font tex adjunt trobareu els detalls de totes les llistes numerades que apareixen al document PDF resultant. 

Publicat per primera vegada el dissabte 11 de febrer de 2006

diumenge, 21 de juliol del 2013

Paràgrafs

Amb LaTeX tenim un control total sobre els paràgrafs

Amb un programa de tractament de textos de tipus WYSIWYG és molt senzill controlar l’interlineat, la distància entre paràgrafs, el sagnat de la primera línia, etc. Veurem a continuació com aconseguir-ho amb LaTeX.

Podem començar un nou paràgraf en el document tex font de dues maneres:

  1. Deixant una línia en blanc entre el paràgraf anterior i el nou. 
  2. Escrivint el comandament \par 

LaTeX entendrà en ambdós casos que hi ha un nou paràgraf i deixarà l’espai pertinent i el sagnarà si així ho determinem.

A vegades resulta útil començar una línia nova dins d’un paràgraf, especialment en títols o ítems d’un entorn. Aleshores podem forçar l’aparició d’una línia nova

  1. Amb el comandament \newline 
  2. Amb dues contrabarres \\ que, a més, admeten la possibilitat d’afegir-hi una distància. Per exemple, \\[12pt] fa que aparegui una nova línia (no sagnada) a 12 punts de la línia anterior. 


El sagnat de la primera línia d’un paràgraf és controlat pel comandament \parindent, així \parindent=1cm fa que la primera línia estigui a 1cm del marge.

En canvi \noindent fa que no hi hagi sagnat a la primera línia.

En la tipografia anglosaxona el primer paràgraf d’un capítol o secció no se sagna, mentre que la resta sí.
En la nostra tipografia, en canvi, o se sagnen tots o cap. Perquè estigui sagnat el primer paràgraf hem de cridar el paquet \usepackage{indentfirst} al preàmbul del document.

La distància d’un paràgraf a un altre ve controlada pel comandament \parskip, així \parskip=1cm fa que hi hagi 1cm de separació d’un paràgraf al següent.

 En canvi la distància d’una línia a la següent dins d’un paràgraf és deguda al comandament intern \baselinestretch. Al preàmbul d’un document podem ajustar la distància, que per defecte és 1, a un altre valor decimal fins a 2, que seria equivalent al doble espai. Així, per exemple, si volem que les línies quedin separades per un espai i mig hem de redefinir al preàmbul del document:
\renewcommand*{\baselinestretch}{1.5} 
Alguns entorns, com ara el quote (adient per a cites textuals) o el verse (pensat per a escriure poesia) tenen per defecte sagnats de totes les línies a dreta i esquerra. Pot ser molt interessant utilitzar-los en determinats casos.

En el document PDF adjunt podeu veure l’efecte sobre els paràgrafs dels canvis d’aquests comandaments. Observeu l’aspecte dels paràgrafs de la 1a secció (sense modificar) i compareu-los amb els de la 2a secció (modificats). Hi trobareu l’explicació del canvi realitzat

Publicat per primera vegada el dissabte 5 de novembre de 2005

Comentari del 2 de desembre de 2005 12:43, per XuRxO 
A més de tot el comentat (prou complet) caldria afegir que el paquet setspace pot cambiar el interlineat del document (el típic un espai, un espai i mig o doble espai) emprant els comandaments \onehalfspacing o \doublespacing

Resposta del 2 de desembre de 2005 20:54, per jqueralt 
Tens raó, Xurxo. Conexia l’existència d’aquest paquet però no l’he usat mai, més que res perquè trobo més elegant l’interlineat d’una línia i, en canvi, prefereixo la separació més gran d’un paràgraf a l’altre. Però són manies meves. Gràcies per l’aclariment.

Notes

Siguin al peu o al marge donen informació addicional i puntual

LaTeX està pensat per a la publicació d’idees i aquestes, molt sovint, necessiten explicacions complementàries per quedar ben clares. Les notes hi contribueixen.

Inserir una nota al peu és molt senzill amb el comandament:
 \footnote{Text de la nota al peu) 
Amb això aconseguim que al punt on hem inserir el comandament aparegui un número en superíndex, el número de nota, que es repeteix al peu de la pàgina amb el text que apareix entre els claudàtors.

Aquest text de la nota al peu pot contenir, si cal, diferents paràgrafs, que se separen amb les dues contrabarres:
 \footnote{Primer paràgraf\\Segon paràgraf) 
A la pàgina de títol, i al noms dels autors, podem fer aparèixer notes no numerades sinó assenyalades amb símbols que apareixen gràcies al comandament \thanks:
 \author{Joan Queralt\thanks{cata\LaTeX{}}} 
Les notes es numeren de l’1 en davant al llarg del document, independentment que estiguin a en un capítol o secció. Si volem renumerar les notes a cada nou capítol o secció cal posar el comptador de notes a 0 amb:
 \setcounter{footnote}{0} 
LaTeX permet incloure notes al peu en els noms de capítols, secció o subsecció. Ho aconseguim amb l’ús de l’opció NomCurt al comandament:
 \section[NomCurt]{Nom llarg de la secció\footnote{Text de la nota al peu}} 
Pel que fa a les notes al marge les podem incloure amb el comandament:
 \marginpar{Text de la nota al marge} 
que també admet diferents paràgrafs separats per \\

Les notes al marge, tot i ser molt aclaridores, poden ocupar massa espai i acabar sortint de la pàgina on han començat. En aquest cas cal vigilar que no acabin portant a confusió.

Estudieu els documents adjunts a aquest article per veure al document tex font com s’insereixen les notes al peu o al marge i el resultat visual en format PDF que s’obté amb les diferents opcions.

Publicat per primera vegada el diumenge 9 d'octubre de 2005

Unitats estructurals

Capítols, seccions o subseccions són unitats que estructuren els documents

Res més fàcil a LaTeX que donar estructura a un document a base d’unitats com ara parts, capítols, seccions o subseccions. En aquest article estudiarem com tracta LaTeX aquestes unitats, com les numera i com les escriu als diferents llocs del document.

Comencem per veure la sintaxi d’una d’aquestes unitats, posem per cas la secció: 
\section[NomCurt]{Nom de la secció} 
on Nom de la secció és el nom que li hem donat a la secció i que apareixerà al cos del text, però és molt possible que sigui massa llarg per escriure’l sencer a les capçaleres o a la Taula de Continguts. Per això podem donar-li un nom optatiu més curt NomCurt que apareixerà en aquests llocs del document, mentre que el nom sencer apareixerà només al cos del text.

La versió amb asterisc del comandament fa que la unitat d’estructura no aparegui ni numerada a les capçaleres ni quedi reflectida a la Taula de continguts (tot i que podem fer-la aparèixer manualment, vegeu l’article Modificar manualment l’índex). Per exemple:
 \chapter*[Apèndix]{Apèndix de l'obra} 
no apareixera a la TDC però sí a la capçalera tot i que sense numerar.

En l’exemple en format PDF que trobareu adjunt a aquest article podeu observar el comportament dels estils de pàgina a la classe informe (\documentclass{report}) una classe a mig camí entre el llibre (\documentclass{book}) i l’article (\documentclass{article}).

Veureu que la pàgina amb el títol té l’estil buit \thispagestyle{empty} mentre que la pàgina amb la TDC o les que inicien els capítols mostren l’estil pla \thispagestyle{plain} amb només el número de pàgina al peu central.

En canvi, i amb l’ús de l’estil \pagestyle{fancy} del paquet fancyhdr, la resta de pàgines mostren una línia de punts a la capçalera, que conté el nom curt de la subsecció a la part interna (esquerra) i el nom curt de la secció a la part exterior (dreta). Al peu central, tal com s’ha definit, hi ha el número de pàgina respecte al total i a la part exterior (dreta) el text cataLàTex.

També val la pena observar en el document tex font l’ús dels noms curts a l’hora de definir les unitats capítol, secció i subsecció i com s’han compilat en la Taula de Continguts.

Publicat per primera vegada el dijous 6 d'octubre de 2005

dissabte, 13 de juliol del 2013

Aprenem LaTeX 2: Estructura dels documents

És important conèixer l’estructura dels documents tex

En el tutorial adjunt trobareu tota la informació necessària per conèixer l’estructura dels documents de LaTeX.
  1. preàmbul, on van els comandaments, dades i paquets que afecten a tot el document
  2. el cos del document on hi ha tota la informació específica del propi document: organització en parts, capítols, seccions i subseccions i el contingut.
És el segon pas per convertir-se en usuari o usuària de LaTeX.

Hi trobareu no solament la informació, sinó també un exemple (primerlatex.tex) adjunt també a aquest article que us permetrà posar a prova el programari i fer les primeres passes amb LaTeX.

Qualsevol aclariment, dubte o puntualització que hom vulgui fer serà benvinguda en el fòrum d'aquest article.

Document tex font
PDF resultant

article publicat per primera vegada el 16 de maig de 2005