[Actualització: la darrera versió de l'extensió és del novembre de 2007. cataLàTeX no ha comprovat si segueix funcionant ni amb OO ni amb LibreOffice. Es torna a publicar l'article per veure les possibilitats de LaTeX i altres programes ]
OpenOffice.org, la suite ofimàtica de codi obert per excel·lència, permet afegir noves funcionalitats al programa estàndard.
Entre aquestes n’hi ha una, anomenada OOoLatex que, quan es crida des d’un document de text (OOWriter) o una presentació (OOImpress), crea imatges de qualitat amb fórmules científiques a partir del llenguatge LaTeX. Això millora extraordinàriament el resultat final del document OO.o.
En el document PDF adjunt trobareu força informació sobre aquesta extensió o mòdul:
- els requeriments per a la instal·lació.
- la descàrrega del programari necessari.
- la instal·lació a OO.o
- la configuració sota dos diferents sistemes operatius.
- el funcionament del mòdul Equation i del mòdul Expand inclosos en el l’extensió.
+info: lloc we de l'extensió OOolatex
Publicat per primera evagada el dissabte 22 de desembre de 2007.
diumenge, 28 de juliol del 2013
Creació de bibliografies amb Zotero
Zotero és una extensió per a Firefox que ha creat una universitat americana i que ha alliberat amb llicència OSI-Educational Comunity. [Actaulització: Zotero ha avançat força des de la primera publicació d'aquesta entrada i val la pena seguir les novetats del seu lloc web per veure'n les darreres característiques i opcions: connectors per a Chrome, Safari, LibreOffice, etc.]
Zotero dorm a la part inferior de la pantalla del navegador i desperta quan cliquem sobre el nom. Aleshores divideix la pantalla en 2 marcs: a la part superior hi ha la pàgina web i a la inferior el programet amb 3 columnes:
D’aquesta manera podrem guardar ordenadament tant referències bibliogràfiques com pàgines web que visitem.
Del capítol eines podem destacar la possibilitat d’importar/exportar les col·leccions d’una màquina a una altra mitjançant fitxers rdf (cap problema per anar de linux a window$). També es poden exportar a altres formats estàndards, com Dublin Core o, el més interessant per aquest lloc dedicat a LaTeX, a BibTeX.
En el document adjunt zotero.bib.zip podeu trobar el resultat d’exportar des de Zotero en format BibTeX les referències bibliogràfiques sobre LaTeX que hi ha a la Biblioteca del congrés americà.
Al PDF adjunt trobareu el resultat d’utilitzar aquesta base bibliogràfica en un document tex font també adjunt a aquest article.
Recordem que ja vam tractar el tema de les bibliografies a l’article Bibliografia.
Publicat per primera vegada el dissabte 8 de desembre de 2007.
Zotero dorm a la part inferior de la pantalla del navegador i desperta quan cliquem sobre el nom. Aleshores divideix la pantalla en 2 marcs: a la part superior hi ha la pàgina web i a la inferior el programet amb 3 columnes:
- la de l’esquerra permet crear "col·leccions" de referències bibliogràfiques, pàgines web, articles, etc.
- a la columna central hi ha el títol de cada referència i
- a la part dreta, en un ordre jeràrquic ben lògic, els detalls d’aquella referència presentada en pestanyes: informació, notes personal que hi podem afegir, fitxers adjunts, etiquetes (tags) per facilitar la classificació i elements relacionats.
D’aquesta manera podrem guardar ordenadament tant referències bibliogràfiques com pàgines web que visitem.
Del capítol eines podem destacar la possibilitat d’importar/exportar les col·leccions d’una màquina a una altra mitjançant fitxers rdf (cap problema per anar de linux a window$). També es poden exportar a altres formats estàndards, com Dublin Core o, el més interessant per aquest lloc dedicat a LaTeX, a BibTeX.
En el document adjunt zotero.bib.zip podeu trobar el resultat d’exportar des de Zotero en format BibTeX les referències bibliogràfiques sobre LaTeX que hi ha a la Biblioteca del congrés americà.
Al PDF adjunt trobareu el resultat d’utilitzar aquesta base bibliogràfica en un document tex font també adjunt a aquest article.
Recordem que ja vam tractar el tema de les bibliografies a l’article Bibliografia.
Publicat per primera vegada el dissabte 8 de desembre de 2007.
Imatges com a fons de pàgina
Moltes vegades ens interessa tenir una imatge com a fons de pàgina bé per millorar la presentació d’un document, bé per marcar alguna característica d’aquella pàgina.
El paquet eso-pic facilita enormement la gestió d’imatges a les pàgines gràcies al parell de comandaments que ens ofereix:
Així dons el comandament complet per inserir la imatge fons.jpg com a fons de pàgina és:
+info: documentació del paquet eso-pic
Publicat per primer cop el diumenge 2 de desembre de 2007.
El paquet eso-pic facilita enormement la gestió d’imatges a les pàgines gràcies al parell de comandaments que ens ofereix:
- \AddToShipoutPicture fa que una determinada imatge (que es crida amb la clàssica ordre \includegraphics) aparegui a totes les pàgines d’un document.
- \AddToShipoutPicture* la versió amb asterisc del comandament fa que només aparegui la imatge en la pàgina on es trobi l’ordre.
- \ClearShipoutPicture permet esborrar la imatge que fins aquell moment s’estava inserint deixant així pas a una nova imatge.
Així dons el comandament complet per inserir la imatge fons.jpg com a fons de pàgina és:
\AddToShipoutPicture{ \includegraphics[height=\paperheight]{fons.jpg} }En el fitxer tex adjunt podeu veure com i on s’utilitza el comandament, mentre que al PDF en podeu veure el resultat.
+info: documentació del paquet eso-pic
Publicat per primer cop el diumenge 2 de desembre de 2007.
dissabte, 27 de juliol del 2013
Escriure poesia
LaTeX no solament entén de ciència, també entén de poesia
LaTeX incorpora per defecte l’entorn verse que permet escriure versos. Però amb l’ajut del paquet verse veurem que les possibilitats d’escriure poesia amb LaTeX es multipliquen fins aconseguir resultats més que professionals. L’entorn verse de LaTeX està dissenyat per poesia, tot i que se li poden donar altres usos. La sintaxi és molt senzilla:\begin{verse}Es pot veure que cada vers acaba amb dues contrabarres \\ i que per separar una estrofa de la següent cal deixar, com a mínim, una línia en blanc.
Primera estrofa, primer vers\\
Segon vers\\
Tercer vers\\
Quart vers.
Segona estrofa, primer vers\\
. . .\\
\end{verse}
Només per assenyalar algunes de les més destacades: El comandament \poemtitle{títol} insereix el títol del poema centrat i en lletra gran, tot i que admet un ulterior formatatge. Podem definir un comandament nou per a escriure l’autor/a a la part inferior del poema i alineat a la dreta:
\newcommand{\autoria}[1]{%Després només ens caldrà cridar-lo amb \autoria{nom}
\nopagebreak{\raggedleft\footnotesize #1\par}}
Podem augmentar el sagnat de tot el poema, o només d’algunes línies, o de les línies alternes (amb l’entorn altverse dins del propi verse. Les línies massa llargues queden trencades de manera que no s’altera la resta del poema.
Es poden numerar les línies per a facilitar-ne l’estudi, i es pot determinar cada quantes línies tindrà número amb el comandament \poemlines{número}. Per exemple, amb \poemlines{2} es numeraran les línies parells.
Finalment, amb l’entorn patverse dins de verse i el comandament \indentpattern{valors} es poden aconseguir sagnats de diferent mesura i, en conseqüència, bonics poemes visuals.
El paquet verse ofereix moltes més possibilitats que es poden veure al document PDF adjunt i estudiar-ne el codi al document tex font, també adjunt.
+info: documentació del paquet
Publicat per primer cop el diumenge 25 de novembre de 2007.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)