Bibliografia enriquida amb natbib

En un article anterior (Bibliografia) ja vàrem parlar de les bibliografies o referències bibliogràfiques , de com gestionar-les amb BibTeX i vam deixar per més endavant un altre article amb diferents estils bibliogafics.

Bé, sembla que ha arribat el moment i en el present article parlarem d’un paquet que supera en prestacions al clàssic comandament \cite i és natbib que implementa més comandaments per donar més flexibilitat a les citacions. Veurem que  natbib és un sistema de citacions autor-any, és a dir, mostra el nom de l’autor o autors i també l’any en lloc del clàssic número que apunta a la bibliografia final.

Els nous comandaments bàsicament són:

• \citet mostra el nom de l’autor i, entre parèntesis, l’any de publicació.
• \citep mostra entre parèntesis el nom de l’autor i l’any de publicació.

N’hi ha d’altres que podeu trobar al document PDF adjunt on es mostra el codi font LaTeX i el resultat que s’obté al processar.

Per altra banda  natbib redefineix els estils bibliogràfics estàndards de LaTeX (el plain, abbrv i unsr) pels equivalents: plainnat, abbrvnat i unsrtnat.

A més pot mostrar altres estils bibliogràfics força interessants, com ara el chicago, apalike, nature (amb superíndexs) o els de la família harvard.

En el document PDF adjunt, basat en la classe scrartcl de KOMA-Script, mostrem la potència de natbib amb la col·laboració del paquet hyperref que no solament crea hiperenllaços en les referències creuades, sinó que mena directament de les cites a la bibliografia.

Aquest document PDF és el resultat d’afegir la darrera pàgina, la de les Referències bibliogràfiques en diferents estils per veure com, a partir del mateix fitxer de bibliografia (bibliografia_test.bib) s’obtenen diferents sortides segons l’estil bibliogràfic emprat.  Estudieu el codi en el fitxer tex font.

Compareu-los i trieu el que més us pugi interessar en els vostres documents.

Publicat per primera vegada el dissabte 19 de novembre de 2011.

Estils de pàgina amb la classe memoir

La classe Memoir està pensada per a substituir la classe book estàndard de LaTeX per crear llibres.

Per donar més bona presencia i llegibilitat als llibres aquesta classe aporta alguns estils de pàgina predefinits força interessants alhora que permet configurar-ne de nous molt fàcilment. Per estudiar-los ens hem basat en les excel·lents instruccions i idees que dóna Lars Madsen al seu article Page styles on steroids or memoir makes page styling easy a la revista PracTeX Journal (2008-2).

Els estils de pàgina predefinits a la classe memoir són:

• empty, en blanc, sense res. És l’estil que per defecte s’empra a la pàgina del títol. 
• plain, l’estil pla que només situa el número de pàgina centrat al peu. 
• headings, més elaborat i potent. No té peu i tota la informació va a la capçalera que es divideix en 2 parts: l’externa, on hi ha el número de pàgina, i la interna on a les pàgines esquerres hi apareix el nom del capítol i a les pàgines dretes el de la secció (o subsecció). 
• companion que simula l’estil emprat al clàssic llibre The LaTeX Companion. Com es pot apreciar la capçalera, en contingut semblant a headings, està subratllada i sobrepassa bastant els marges del text.
  
  
  
  
• ruled posa una ratlla sota l’encapçalament i reparteix la informació entra capçalera i peu. Al peu hi deixa el número de pàgina a la part externa i a la capçalera externa hi posa a les pàgines esquerres el nom del capítol i a les pàgines dretes el de la secció (o subsecció). 
• Ruled és semblant a l’anterior amb la diferència que la capçalera sobrepassa força els marges del text. 

Ja hem dit, però, que amb memoir és fàcil configurar nous estils de pàgina d’una manera semblant a com es fa amb el paquet fancyhdr del que hem parlat en articles anteriors.

Així podem configurar l’estil predefinit myheadings, basat en headings, de manera que a capçalera i peu hi aparegui aquella informació que vulguem. Per exemple, suposem que volem una capçalera subratllada on a la pàgina esquerra hi aparegui el nom de l’autor i a la dreta el títol del llibre i el número de pàgina. Només caldria definir:

% afegeix línia a l'encapçalament
\makeheadrule{myheadings}{\textwidth}{\normalrulethickness}
% capçalera pàgina esquerra: centrat el nom de l'autor:
\makeevenhead{myheadings}{}{Autor}{}
% capçalera pàgina dreta: res a l'interior, al centre el text del títol (o qualsevol altre) i nº pàgina a la dreta (=exterior)
\makeoddhead{myheadings}{}{\textsc{Títol del llibre}}{\thepage}
% anomena i activa l'estil de pàgina:
\pagestyle{myheadings}

També és relativament fàcil definir un nou estil de pàgina, la única precaució és no deixar-se cap dels paràmetres que demana la classe memoir. Hom pot veure un exemple de la codificació, l’estil myruled, a l’article Page styles on steroids or memoir makes page styling easy i el resultat a partir de la pàgina 35 del document PDF adjunt.

En aquest document PDF adjunt hom pot veure el resultat d’aplicar en cada secció un tipus diferent d’estil de pàgina, ens pot servir de mostrari per tant. Per estudiar-ne el codi o usar-lo de plantilla disposeu, com sempre, del document text font.

Publicat per primera vegada el dissabte 6 d'agost de 2011.

Caplletres

Diu la Viquipèdia que la caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d’un text, llibre, capítol, paràgraf, etc, que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Com es poden fer caplletres amb LaTex? Doncs amb el paquet lettrine.

El paquet es crida al preàmbul del document de la manera habitual: \usepackage{lettrine} i al principi del paràgraf on es vulgui que hi aparegui una caplletra escriurem el comandament:

\lettrine{L}{orem} ipsum 

on la L serà la caplletra, la resta de la paraula (orem) apareixerà en versaletes i el text següent (ipsum...) amb la lletra estàndard del document.

El paquet  lettrine permet diferents opcions:

• número de línies que ocupa la caplletra: es pot variar amb l’opció lines:
  

  \lettrine[lines=4]{L}{orem}

  en aquest cas la caplletra n’ocupa 4 de línies. 
• mida i color: amb les opcions
  

  \lettrine[loversize=0.5]{\textcolor{OliveGreen}{A}}{liquam}

  obtenim una caplletra el doble (0.5=50%) del normal i de color OliveGreen (no oblideu cridar el paquet xcolor). 

ajustament a la inclinació de les lletres. Hi ha lletres que s’inclinen a l’esquerra (l’A) o altres ala dreta (V) i potser convé que la caplletra s’ajusti al text i s’inclini en lloc que aquest aparegui en vertical. Per això disposem de les opcions:

• findent:

  \lettrine[lines=3,slope=3pt,findent=-3pt]{A}{liquam}

• nindent:

  \lettrine[lines=3,slope=-4pt,nindent=-4pt,findent=4pt]{V}{estibulum}

• image: podem utilitzar caplletres en format d’imatges amb l’opció image: \lettrine[image=true,lines=4,findent=-4pt]{lettrinel.jpg}{orem}

Adjunts a aquest article trobareu el document tex font per estudiar el codi i usar-lo de plantilla i el resultat en PDF.

+info

Publicat per primera vegada el diumenge 31 de juliol de 2011.

Llibre d’actes

En aquesta ocasió no presentem cap paquet nou sinó un treball personal fruit de la conjunció de tres paquets força potents. Es tracta d’un Llibre d’actes de reunions on, per cada reunió, es recull:

• El dia de celebració de la reunió.
• Els assistents (i els absents).
• L’ordre del dia dels temes tractats amb indicació de:
  • La informació donada sobre el tema.
  • El debat que s’hi hagi pogut produir.
  • Els acords a què s’ha arribat.
• El tancament de l’acta amb la data i l’espai per la signatura del secretari/ària.

El flux de treball per crear aquest Llibre d’actes podria ser aquest:

1.- Fem l’acta de la reunió tot seguint la plantilla que ens proposa el document plantilla_acta_reunio_data_d que serà un fitxer d’entrada a un comandament

\input acta_reunio_data1

    1.1.- Escrivim la data en format text al comandament \reunio
    1.2.- Escrivim els noms dels assistents i marquem assistència o absència (podem dir el perquè de les absències amb una nota al peu).
    1.3.- Anem escrivint el tema tractat com a nom de la Secció. Cadascuna per defecte té 3 subseccions fixes (se’n pot treure alguna):

• Informació.
• Discussió.
• Acords en una llista numerada.

    1.4.- Tanquem l’acta amb el nom de la població i de la persona que la signa.

2.- Per obtenir el Llibre cal processar el fitxer llibre_actes.tex que conté al preàmbul totes les declaracions que donen format al document final.
Aquest Llibre a mesura que hi anem incorporant actes de reunions serà més i més llarg, però inclourà totes les actes, des de la primera a la darrera. Pot ser interessant impedir els permisos d’escriptura dels documents amb les actes individuals passades (els de tipus acta_reunio_data_d) per evitar la possibilitat de ser reeditats inadvertidament.

3.- Si mai volem només una de les actes del Llibre podem utilitzar el document acta_individual1.tex que amb l’ús del paquet pdfpages retalla les pàgines que contenen una reunió determinada del fitxer general llibre_actes.pdf

Els principals paquets utilitzats són:

• Per fer el Llibre d’actes usem scrbook, la classe de KOMA que crea llibres. Cada reunió és un capítol d’aquest Llibre i l’estil de pàgina ens permet visualitzar a l’encapçalament tant la reunió com el tema tractat i al peu centrat el número de la pàgina. 
• El paquet ctable ens permet fer la llista dels assistents i posar notes al peu explicant les absències. 
• El paquet minitoc crea petit índexs per cada capítol (o reunió) del llibre. Hi surten llistades les seccions (o temes tractats) i les subseccions (Informació, Discussió i Acords).

Us convidem a donar un cop d’ull al Llibre en format PDF adjunt i, si us interessa la idea, estudiar el codi dels diferents fitxers tex font que trobareu al comprimit.

		acta_individual1.tex Baixa
		acta_reunio_data1.tex Baixa
		acta_reunio_data2.tex Baixa
		llibre_actes.pdf Visualització Baixa
		llibre_actes.tex Baixa
		llibre_actes.zip Visualització Baixa
		plantilla_acta_reunio_data_d.tex Baixa

Publicat per primera vegada el dissabte 9 de juliol de 2011.