Pàgines

diumenge, 28 de juliol del 2013

Unitats de mesura

Amb el paquet units podem millorar la presentació de les unitats de mesura i deixar-les en la seva òptima presentació tipogràfica

És molt senzill d’utilitzar, només cal cridar-lo al preàmbul del document:
\usepackage{units} %per escriure unitats simples: m2
\usepackage{nicefrac} %per escriure unitats derivades: m/2
i quan haguem d’escriure una unitat utilitzar els comandaments que proporciona el paquet:
unitat comandament LaTeX nou comandament
$\frac{m}{s^2}$ $\unitfrac{m}{s^2}$
$\frac{m}{s^2}$ $\nicefrac{m}{s^2}$
Al document PDF adjunt podreu veure les diferències entre els dos comandaments: \unitfrac o \unit manté el tipus de lletra normal, mentre que \nicefrac el transforma en cursiva.

Disposeu del document tex adjunt per estudiar-ne el codi o fer-lo servir de plantilla i del PDF per veure’n el resultat.

 +info: documentació del paquet units 

 Publicat per primer cop el diumenge 24 de febrer de 2008.

gEdit com editor i processador de LaTeX

gEdit és l’editor de text que per defecte ve amb Gnome2, l’escriptori d’Ubuntu. És un programa senzill, però força interessant, que obre i edita tota mena de documents de text i de llenguatges de marques. Tant hi podem editar codi HTML, com XML com, ho veurem en aquest article, LaTeX.

De entrada gEdit no es contenta en mostrar els caràcters sobre un fons blanc, sinó que reconeix i destaca les etiquetes o marques si el document en conté i ens mostra, a més, el número de línia.

Ara bé, gEdit permet afegir connectors que amplien les possibilitats d’edició del programa. Alguns d’aquests connectors o plugins ja venen preinstal·lats en el programa i només cal activar-los. D’altres, com el connector LaTeX, el que ens interessa, cal descarregar-los i instal·lar-los.

Podem descarregar el connector de LaTeX de la pàgina web del projecte, descomprimir el fitxer comprimit que baixa i copiar-ne el contingut a la carpeta HOME/.gnome2/gedit/plugins.

Aleshores obrim el programa i des de les Preferències, activem el connector. El resultat és que ara podrem crear nous documents de LaTeX, taules, incloure gràfics, etc. amb l’ajut d’assistents que ens facilitaran la tasca. També podrem inserir entorns, canviar el format del text i inserir símbols científics fent clic sobre les icones corresponents.

Ara bé, el connector no fa córrer LaTeX. Per poder compilar el document tex editat amb gEdit cal que instal·lem al nostre sistema el programa rubber que es pot descarregar del Centre de Programari d'Ubuntu.

Un cop instal·lat, també només amb un clic sobre la icona corresponent gEdit compilarà el document i ens mostrarà el resultat en el format de sortida desitjat.

Podeu veure amb molt més detall aquest procés en l’article adjunt en format PDF i veure el fitxer tex font que s’ha editat i compilat des de gEdit.

Afegit el 21/març/2008:

Per defecte el visor de documents PDF del gEdit és el d’Gnome. Però es pot canviar a AdobeAcrobat anant a:
Edita -> Preferències -> Connectors -> seleccionant LaTeX Plugin -> botó Configura el connector. 
Això obre una finestreta des d’on configurar el connector amb 3 pestanyes. Triem la del mig anomenada Build profiles (perfils de construcció) i triem el perfil PDF (rubber): el seleccionem i fem clic sobre el botó Edita fet que ens obre una nova finestra d’edició del perfil PDF.

Anem a la secció Viewing command i canviem gnome-open "%e.pdf" per acroread "%e.pdf". Després acceptem totes les finestres obertes i tanquem. La propera visualització es farà amb el visor d’Acrobat.



Publicat per primera vegada el dijous 14 de febrer de 2008.

Articles de revista científica amb tufte-latex

Segur que en veure la composició d’una pàgina de revista científica actual heu desitjat obtenir un resultat semblant.

Amb LaTeX és possible sense massa esforç gràcies a la classe tufte-handout que s’està desenvolupant al projecte tufte-latex a Google code.

[Actualització: a hores d'ara el paquet ja és estable, s'han corregit els bugs i es troba normalitzat a CTAN]

Edward Tufte és un expert internacional en la presentació de gràfics informatius i manté una activa pàgina web on hi ha una sèrie de fils de discussió sobre la millor manera de presentar les dades. Un d’aquests fils tracta, precisament, sobre com hauria de ser la composició d’una pàgina per fer més senzilla la lectura i comprensió de la informació que conté. Basant-se en aquestes idees, Bil Kleb, un enginyer aeroespacial va iniciar el projecte tufte-latex del que en podem veure algun exemple.

És un classe en desenvolupament, vol dir que encara no està completa al 100%, però que ja conté les principals característiques de la composició de la pàgina:

  • l’amplada del text ve a representar uns 2/3 de l’amplada de la pàgina, mentre que deixa el terç restant per a les notes al marge.
  • no hi ha notes al peu, són totes al marge.
  • els marges prou amples permeten incloure tota mena d’objectes: anotacions, gràfics, taules, imatges, etc. És possible, a més, numerar aquests objectes i referenciar-los.
  • és possible, quan no hi ha res al marge, utilitzar tota l’amplada de la pàgina.

Totes les opcions de la classe article estan activades i es poden afegir als documents: capçaleres i peus, bibliografia, etc.

Amb una mica de hacking es pot adaptar la classe original per a personalitzar-la al nostre gust o necessitat, res radical, però es poden obtenir resultats molt interessants com els que podreu veure en el fitxer PDF adjunt. 

També trobareu un fitxer comprimit tuftefonts.zip  amb el codi font tex i la classe tufte-handout.cls modificada per obtenir-lo.

Publicat per primera vegada el diumenge 3 de febrer de 2008.

Trencar URLs amb seny

Quan en un document volem donar una URL, com que solen ser molt llargues, o bé surten dels marges de l’escrit, o bé queden trencades per on menys esperem.

El paquet breakurl permet trencar les URL de manera que quedin dins dels marges del text i el resultat visual sigui mínimament lògic. A més, com que treballa conjuntament amb el paquet hyperref, segueix creant els hiperenllaços dins el document PDF.

El seu ús és molt senzill, només cal cridar al paquet després de l’hyperref al preàmbul del document:
\usepackage{hyperref}
\usepackage{breakurl} 
Després, al cos del document, quan haguem d’escriure la URL, en lloc del clàssic \href{url}{text} o bé \url{url}, escriurem
\burl{url}
Aquest comandament crea l’enllaç a la url en el document PDF alhora que la talla pel lloc més adient, que pot ser:
  • els dos punts :
  • la barra /
  • el punt .
  • l’interrogant ? (usat a les urls de php)
  • el coixinet #
  • el símbol &
  • altres.
Un altre comandament força útil que proporciona el paquet és
\burlalt{url real}{url mostrada}
equivalent a \href{url real}{url mostrada}, que crea l’enllaç al lloc adient, però mostra una url més abreujada o fàcil de recordar, per exemple:
\burlalt{http://www.xtec.cat/~jqueralt/index.htm}{www.xtec.cat/~jqueralt}


+info: documentació del paquet breakurl

Publicat per primera vegada el diumenge 30 de desembre de 2007.