Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris taules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris taules. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’agost del 2013

Calc2LaTeX: una extensió que permet crear taules des d’OpenOffice

Moltes vegades se’ns fa bastant pesat crear taules de LaTeX, sobretot si són complexes i inclouen, per exemple, cel·les fusionades. En canvi, editar un full de càlcul de Calc de la suite OpenOffice.org és la cosa més senzilla del món.

Algú va pensar que seria una bona idea crear les taules més complexes a Calc i, en acabat, exportar-les a LaTeX amb el seu codi corresponent. I això és el que fa l’extensió Calc2LaTeX: crea el codi LaTeX de la taula feta a Calc. A més, aquesta extensió ara és molt més fàcil d’instal·lar i configurar que mai.



En l’article PDF adjunt expliquem:


Segur que a partir d’ara les taules de LaTeX seran més fàcils de crear.

Publicat per primera vegada el dimarts 8 de febrer de 2011.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Fusió de les cel·les d’una columna en un taula

El paquet multirow ens permet fusionar les cel·les d’una columna en una taula.

El procediment és l’habitual: al preàmbul del document cridem al paquet amb
\usepackage{multirow}
quan estiguem en la taula, per fusionar les cel·les d’una columna posarem en la fila de la primera ocurrència el comandament
\multirow{nfiles}{amplada}{text}
on
  • nfiles és el nombre de files que s’ha de fusionar en la única cel·la.
  • amplada és l’amplada que es vol donar al text. Si volem la de la columna, definida en l’entorn tabular, posarem l’asterisc *.
  • text és el text que volem que contingui la cel·la.
En el document tex font adjunt podreu estudiar el codi i veure’n l’efecte un cop processat en el fitxer PDF adjunt.

+info: documentació del paquet multirow.

Publicat per primera vegada el dissabte 11 d'octubre de 2008.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Taules a ConTeXt — I —

Tot i que ConTeXt disposa d’una àmplia documentació, presenta el problema que molta d’ella ha quedat obsoleta i superada pel ràpid creixement del projecte. Això fa que, a vegades, una tasca senzilla es compliqui força perquè no es troba la documentació actualitzada. La font més actualitzada de documentació, ara per ara, és ConTeXt garden, la wiki del projecte.

És una mica el que passa amb el tema de les taules, que a ConTeXt es poden fer amb diferents entorns:
  • tabulate, el més senzill de tots, similar a un tabulador.
  • table, el mòdul de taules més antic de ConTeXt i sobre el que tractarem en aquest primer article dedicat a les taules.
  • Tables, una extensió de l’anterior per a taules que ocupen més d’una pàgina i on cal repetir la capçalera o el peu de taula.
  • TABLE, un mòdul completament diferent als anterior i que permet tractar amb taules complexes o "naturals", semblants a les HTML i especialment adaptat a treballar amb XML.
  • linetable, un nou mòdul per a taules multipàgina. Amb prou feines documentat.
En aquest primer article tractarem de les beceroles de les taules: definició i formatació. Perquè tot i que ConTeXt va nèixer amb la idea de simplificar la feina i fer més amable el llenguatge TeX , no ho ha aconseguit del tot i si a LaTeX les taules són feixugues d’escriure i tractar, a ConTeXt també.

Vegem com es codifiquen les taules. Una taula a ConTeXt s’escriu entre els comandaments: starttable i stoptable:
starttable[|l|c|r|]
\HL
\NC esquerra \NC centre \NC dreta \NC \AR
\HL
\NC $a_{1,1}$ \NC $a_{1,2}$ \NC $a_{1,3}$ \NC \AR
\NC $a_{2,1}$ \NC $a_{2,2}$ \NC $a_{2,3}$ \NC \AR
\stoptable
A continuació d’starttable escrivim la definició de quantes columnes i quina alineació tindran. L’exemple, on hi ha starttable[|l|c|r|] generarà una taula amb 3 columnes (aquí a ConTeXt se separen amb la barra vertical | tot i que no vol dir que s’hi separin per línies verticals) d’alineació esquerra (l), centrada (c) i dreta (r).

Cada fila comença amb el comandament \NC o Nova Cel·la (o nova columna, com vulguem recordar-ho), que repetirem cada cop que anem a escriure el contingut de la següent cel·la. Una fila s’acaba amb \NC \AR per generar automàticament una nova fila.

Les línies horitzontals es generen amb el comandament \HL i les verticals (tan poc recomanables) amb \VL.

Adjunts a aquest article hi trobareu un document PDF amb el resultat de l’aplicació de diferents trucs de formatació. Al document tex font s’hi pot veure el codi que l’ha generat.

Publicat per primer cop el dissabte 19 d'abril de 2008.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Taules fàcils i ben formatades amb ctable

El paquet ctable crea fàcilment taules clares i efectives.

En l’article (Quasi)tot sobre taules a LaTeX ja vam dir que el paquet ctable té la funcionalitat d’inserir notes a peu de taula, és a dir, notes amb numeració independent de la resta de notes al peu d’un document. Per defecte, les etiqueta amb lletres en lloc de amb números, per tant és fàcil distingir-les.

Però ctable és un paquet molt potent amb moltes altres prestacions i que permet crear, amb poca feina, taules molt ben formatades i aclaridores. Les taules a LaTeX consisteixen en entorns de tipus tabular, però amb ctable les taules són un comandament amb 4 paràmetres:
  • les opcions, 
  • el nombre i l’alineació de les columnes, 
  • les notes a peu de taula i 
  • el contingut de la taula:
\ctable[opcions]{notes_al_peu}{alineació_columnes}{contingut}
Per exemple, podem generar una taula de 4 columnes, centrada en la pàgina i amb una nota al peu amb aquest codi:
\ctable[
cap=Taula centrada, %versió abreujada de la llegenda
caption=Taula centrada amb nota al peu, %versió completa de la llegenda de la taula
label=t_basica, %etiqueta interna identificativa de la taula
pos=h, %posició de l'objecte flotant;h=here=aquí
%width=120mm, %amplada prefixada de la taula
center, %alineació de la taula, centrada per defecte
%left,
%right,
%botcap, %posa la llegenda a sota de la taula
%sideways, %gira la taula 90º en el sentit contrari al de les agulles del rellotge.
%star, %posa la taula en mig de 2 columnes quan el text és en cols
%framerule=1pt, %emmarca la taula dins línies de 1 pt de gruix
%framesep=12pt, %distància del marc a la taula
%framefg=.6 0 0, %color del marc
%framebg=.6 .6 .2, %color de fons de la taula
]{lrcc}{ %definició del nombre de columnes (4) i llur alineació 

\tnote{Text de la nota al peu de l'etiqueta de la taula.} %nota al peu, la primera per defecte és la (a)
}{ \FL %first line=primera línia gruixuda
Descripció & Unitats & Preu unitari & Total \ML %middle line= línia més prima
Taula \textit{Bkfierje} & 3 & 25,32 & 75,96\NN %normal newline=fila normal, sense línia
Cadires \textit{Ngrüf}\tmark[b]& 4 & 15,74 & 62,96\NN
Sofà \textit{Knrite} & 1 & 238,89\tmark[c] & 238,89\ML
\multicolumn{3}{c}{TOTAL} & 377,81\LL %last line=darrera línia gruixuda
}
Observeu que, a semblança de la resta de taules, s'hi pot definir l'alineació i el format de les columnes així com fusionar diverses cel·les en una sola amb
\multicolumn{nombre de cols}{text} 
Repassant les diferents opcions del comandament es pot veure la diversitat de formats amb què podem visualitzar les nostres taules, des de l'alineació fins a emmarcar-les o destacar-les amb un color de fons.

Podeu veure un exemple da cada una de les opcions en el document PDF adjunt. I estudiar-ne el codi en el document text font. 

+info: documentació del paquet ctable.

Publicat per primera vegada el dilluns 24 de setembre de 2007, dia del 51è aniversari de l'autor.

divendres, 26 de juliol del 2013

(Quasi)tot sobre taules a LaTeX

Un article que tracta un dels temes més complexes: les taules a LaTeX

Al número 1 del 2007 de la revista electrònica The PracTeX Journal apareixia publicat l’article Tables in LaTeX2e: Packages and Methods d’en Lapo Filippo Mori, un jove enginyer mecànic italià que estudia als EE.UU.

En aquest article l’autor tracta tots els temes relacionats amb les taules a LaTeX. Ja sabeu que les taules són un dels aspectes més espinosos amb LaTeX i no perquè els resultats no siguin bons. No, el problema ve de les definicions de les columnes, de la unió de cel·les, de l’acoloriment de files, de com trencar una taula que ocupa mes d’una pàgina, etc. No sempre és fàcil tot i que hi ha paquets molt potents que s’ocupen de fer-ho. 

L’article està dividit en seccions que estudien els següents aspectes:

  • Taules bàsiques: consells sobre com fer taules més llegibles, quins són els comandaments del LaTeX estàndards per fer taules i com fer que una cel·la ocupi més d’una fila. 
  • L’alineació del text dins les cel·les: explicació dels paquets més usuals: array, tabularx i tabulary. També es comenta com trencar manualment les línies i com alinear pel punt decimal. 
  • Taules grans i com manejar-les: reduint la mida de la lletra, girant-les o escalant-les. També es comenta l’ús del paquet supertabular que estén taules en més d’una pàgina. 
  • Taules i colors: com acolorir una columna, una fila o, simplement, una cel·la. 
  • Generació automàtica de taules o com hi ha programes externs que generen el codi de taules de LaTeX. 
  • Especialitats: estils de línia, notes dins d’una taula i, per acabar, cel·les dividides per línies inclinades.

L’autor no s’ha deixat res. A causa de l’interès que va despertar en mi aquest article vaig decidir traduir-lo al català i publicar-lo aquí a cataLaTeX. Aquest mes d’agost he enllestit la traducció i m’he posat en contacte amb l’autor per demanar-li permís per publicar-lo. Amablement me l’ha donat i vet aquí el resultat. Per tal de facilitar l’ús com a plantilla per a noves taules, adjunto a més de l’article en format PDF els fitxers tex font en un fitxer comprimit. Que el disfruteu força!

Publicat per primer cop el dissabte 1 de setembre de 2007.

diumenge, 21 de juliol del 2013

Taules: separadors de columnes

La manera com LaTeX tracta les taules fa que els separadors de columnes adquireixin molta importància

Acostumats com estem a l’ús d’editors de tipus WYSIWYG ens pot sorprendre la manera com LaTeX tracta les taules.

De entrada les taules es defineixen pel nombre de columnes. El de files vindrà donat per les files que hi posem i quan arribi la darrera el sistema entén que s’ha acabat la taula.

El nombre de columnes, llur alineació i els separadors ve determinat pel segon argument del comandament que obre l’entorn table:
  \begin{tabular}{segon argument} 
Aquest segon argument està format per les lletres:

  •  l que significa columna alineada a l’esquerra (left) 
  •  c que significa columna centrada (center) 
  •  r que significa columna alineada a la dreta (rigth) 
  •  p{amplada} és un tipus de columna que admet salts de línia (determinats per les dues contrabarres \\) i de paràgraf. L’amplada es mesura en cm, punts, etc. Exemple: p{2cm}. 

El nombre de lletres d’aquest segon argument és el nombre de columnes que tindrà la taula. Així, per exemple una taula establerta amb
 \begin{tabular}{l|c||r@{Km}p{2cm}}
tindrà 4 columnes:

  • la primera alineada a l’esquerra i separada de la segona per una línia vertical 
  • la segona estarà centrada i separada de la tercera per una línia vertical doble 
  • la tercera estarà alineada a l’esquerra i separada de la quarta pel text Km. Si el contingut és un número quedarà unit, per tant, a la unitat Km; per exemple: 25Km.
  • la quarta columna té 2 cm d’amplada i pot contenir text en diferents paràgrafs. 

Els separadors de columna que no són línies verticals es determinen mitjançant el símbol de l’arrova i els caràcters entre claudàtors: @{€} farà que el separador sigui el símbol de l’euro.

Estudieu amb deteniment els exemples del fitxer adjunt en format PDF i el fitxer del seu codi font i veureu els usos tan interessants que es poden donar als separadors de columnes.

Publicat per primer cop el dijous 8 de desembre de 2005

Taules amb files de colors

Amb el paquet xcolor podem formatar fàcilment taules amb files de colors alterns 

En l’article Taules atractives explicàvem com fer taules més atractives amb el paquet colortbl a base de posar un color al fons de la capçalera. Veurem a continuació que amb l’opció table del paquet xcolor podem alternar el color de les files d’una taula. I aquest color no és solament un dels bàsics, podem usar-ne molts més, fins a 148 amb l’opció svgnames del paquet.

Al preàmbul del document cridem al paquet amb les opcions
\usepackage[svgnames,table]{xcolor}
I al cos del document, just abans de l’entorn tabular, podem escriure:
 \rowcolor{color1!p} 
per tenir una fila de color color1 al p% d’intensitat. Per exemple, el comandament
\rowcolor{brown!80}
 posa un color de fons marró (brown) al 80% d’intensitat en aquesta fila de la taula.
 \rowcolors{n}{color1}{color2} 
per tenir una taula amb el colors alternats entre color1 i color2 a partir de la fila n.

Per exemple,
\rowcolors{2}{DeepSkyBlue}{LightSkyBlue} 
ens posa a partir de la segona fila un fons de color DeepSkyBlue que s’alterna amb el color LightSkyBlue.

Mireu el fitxer PDF resultat i, un cop vistes les possibilitats, estudieu el codi del fitxer tex.
 + info al Manual del paquet xcolor.

Publicat per primera vegada el dissabte 19 de novembre de 2005

dimecres, 17 de juliol del 2013

Taules atractives

Amb LaTeX també es poden fer taules d’aparença molt agradable i fàcils de llegir

Vet aquí el codi d’una taula ben senzilleta però amb molt bona presència sobre les divisions que podem fer amb les diferents classes de documents de LaTeX:
\begin{tabular}{|c|l|} 
 \rowcolor[gray]{.4}{\color{white} classe} & {\color{white}{parts que hom pot fer}} 
\\ book & part, chapter, section, subsection, ... \\ \hline 
report & chapter, section, subsection, ... \\ \hline 
article & section, subsection, ...\\ \hline 
letter & \\ \hline 
\end{tabular} 

El resultat és aquest:

Potent, oi? Una cosa important: cal cridar al preàmbul aquests paquets:
\usepackage{colortbl} 
\usepackage{xcolor} 
\usepackage{tabularx} 

Publicat per primera vegada el dimarts 5 de juliol de 2005