Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibtex. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibtex. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 d’agost del 2013

Bibliografia enriquida amb natbib

En un article anterior (Bibliografia) ja vàrem parlar de les bibliografies o referències bibliogràfiques , de com gestionar-les amb BibTeX i vam deixar per més endavant un altre article amb diferents estils bibliogafics.

Bé, sembla que ha arribat el moment i en el present article parlarem d’un paquet que supera en prestacions al clàssic comandament \cite i és natbib que implementa més comandaments per donar més flexibilitat a les citacions. Veurem que  natbib és un sistema de citacions autor-any, és a dir, mostra el nom de l’autor o autors i també l’any en lloc del clàssic número que apunta a la bibliografia final.

Els nous comandaments bàsicament són:
  • \citet mostra el nom de l’autor i, entre parèntesis, l’any de publicació.
  • \citep mostra entre parèntesis el nom de l’autor i l’any de publicació.
N’hi ha d’altres que podeu trobar al document PDF adjunt on es mostra el codi font LaTeX i el resultat que s’obté al processar.

Per altra banda  natbib redefineix els estils bibliogràfics estàndards de LaTeX (el plain, abbrv i unsr) pels equivalents: plainnat, abbrvnat i unsrtnat.

A més pot mostrar altres estils bibliogràfics força interessants, com ara el chicago, apalike, nature (amb superíndexs) o els de la família harvard.

En el document PDF adjunt, basat en la classe scrartcl de KOMA-Script, mostrem la potència de natbib amb la col·laboració del paquet hyperref que no solament crea hiperenllaços en les referències creuades, sinó que mena directament de les cites a la bibliografia.

Aquest document PDF és el resultat d’afegir la darrera pàgina, la de les Referències bibliogràfiques en diferents estils per veure com, a partir del mateix fitxer de bibliografia (bibliografia_test.bib) s’obtenen diferents sortides segons l’estil bibliogràfic emprat.  Estudieu el codi en el fitxer tex font.

Compareu-los i trieu el que més us pugi interessar en els vostres documents.

Publicat per primera vegada el dissabte 19 de novembre de 2011.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Creació de bibliografies amb Zotero

Zotero és una extensió per a Firefox que ha creat una universitat americana i que ha alliberat amb llicència OSI-Educational Comunity. [Actaulització: Zotero ha avançat força des de la primera publicació d'aquesta entrada i val la pena seguir les novetats del seu lloc web per veure'n les darreres característiques i opcions: connectors per a Chrome, Safari, LibreOffice, etc.]

 Zotero dorm a la part inferior de la pantalla del navegador i desperta quan cliquem sobre el nom. Aleshores divideix la pantalla en 2 marcs: a la part superior hi ha la pàgina web i a la inferior el programet amb 3 columnes:

  • la de l’esquerra permet crear "col·leccions" de referències bibliogràfiques, pàgines web, articles, etc. 
  • a la columna central hi ha el títol de cada referència i 
  • a la part dreta, en un ordre jeràrquic ben lògic, els detalls d’aquella referència presentada en pestanyes: informació, notes personal que hi podem afegir, fitxers adjunts, etiquetes (tags) per facilitar la classificació i elements relacionats. 

D’aquesta manera podrem guardar ordenadament tant referències bibliogràfiques com pàgines web que visitem.

Del capítol eines podem destacar la possibilitat d’importar/exportar les col·leccions d’una màquina a una altra mitjançant fitxers rdf (cap problema per anar de linux a window$). També es poden exportar a altres formats estàndards, com Dublin Core o, el més interessant per aquest lloc dedicat a LaTeX, a BibTeX.

En el document adjunt zotero.bib.zip podeu trobar el resultat d’exportar des de Zotero en format BibTeX les referències bibliogràfiques sobre LaTeX que hi ha a la Biblioteca del congrés americà.

Al PDF adjunt trobareu el resultat d’utilitzar aquesta base bibliogràfica en un document tex font també adjunt a aquest article.

Recordem que ja vam tractar el tema de les bibliografies a l’article Bibliografia.

Publicat per primera vegada el dissabte 8 de desembre de 2007.

divendres, 26 de juliol del 2013

Bibliografia

Quasi bé tots els treballs científics acaben amb unes referències bibliogràfiques. Aquestes citacions, que provenen del cos del text, se solen agrupar al final en una secció especial que, en català, s’anomena Referències i que conté la llista de treballs citats al document.

Els treballs de la bibliografia poden ser llibres, articles, informes o pàgines web i hi ha moltes maneres de presentar-los: alfabèticament, tal com apareixen al document, etc. En qualsevol cas LaTeX utilitza un "motor" per gestionar aquestes llistes bibliogràfiques que s’anomena BibTeX. Ja en vam parlar en l’article referit als Glossaris però en aquest primer article de la sèrie sobre bibliografia en parlarem un xic més a fons.

Per disposar en un document d’una secció de Referències primer cal disposar d’un fitxer de text amb la llista de treballs que volem referenciar. En aquesta llista, un fitxer amb extensió .bib, podem anar afegint tots aquells treballs que pensem que citarem en un document o altre, per tant pot arribar a ser molt llarga. Ara bé, en un document determinat no cal utilitzar-les totes les citacions, només les que necessitem. Així podem gestionar fàcilment les cites bibliogràfiques que tenim emmagatzemades en un únic fitxer, però que cridarem a mesura que les necessitem.

Per exemple, el fitxer de bibliografia de mostra que s’adjunta a aquest article conté dues referències a llibres sobre LaTeX que, en canvi, no apareixen a la pàgina de referències del PDF de mostra. Això significa que el document que recull la bibliografia, bibliografia.bib en el nostre exemple, pot ser tan llarg com es vulgui, però que d’ell només s’extraurà la informació reclamada des del document actual.

Què hi ha en el document de la bibliografia? Entrades com aquesta:
@Article{jqueralt07,
 abstract = {{Un article on s'expliquen les diferents fases que, com a usuari de Moodle, va seguir el professort del CFA Palau de Mar des del 2003 fins al 2006. }},
 title = "Las edades de Moodle. Los primeros tres años con Moodle en formación de personas adultas a distancia",
 author = "Queralt Gil, Joan",
 journal = "Revista Bits Espiral",
 year = "2007",
 number = "7",
 volume = "Febrer 2007",
 url = "http://ciberespiral.org",
} 
Observeu que primer es defineix el tipus d’entrada: Article, Book, etc i se li dona una clau (jqueralt07 a l’exemple). Després pot venir, o no, un petit resum (abstract, en acabat el títol, l’autor, si és un article a quina revista, si és un llibre l’editorial, etc.

Podeu trobar entrades bibliogràfiques en format BibTeX de moltes obres científiques i de llibres a citeulike, que es defineix com Un lloc en línia gratuït per organitzar les publicacions acadèmiques. S’hi poden fer cerques per títol, per resums, per nom de la revista, etc. i s’obté informació de cada entrada i la seva corresponent fitxa bibliogràfica en format BibTeX.

Com s’utilitza la bibliografia amb BibTeX? Molt senzill.

1. Al punt del document on volem que aparegui la citació escrivim 
\cite{clau de l'entrada}
2. Al final del document, allà on vulguem que apareguin les referències escrivim: \bibliography{nom del fitxer de bibliografia} \bibliographystyle{estil}

Al document tex font trobareu que aquestes dues línies són:
 \bibliography{bibliografia}
 \bibliographystyle{alpha} 
on bibliografia és el nom del fitxer de referències bibliogràfiques d’exemple (bibliografia.zip per descarregar), i alpha és l’estil alfabètic per ordenar les referències.

Observareu al PDF resultant adjunt a aquest article que apareix una nova secció, sense numerar, anomenada (en català) Referències i que en castellà el paquet babel la titula Bibliografía. Aquí hi ha una sota l’altra la llista de fitxes bibliogràfiques dels treballs citats al document. En un proper article farem una comparativa dels diferents estils bibliogràfics, és a dir, de com es poden presentar aquestes fitxes bibliogràfiques. De moment ens quedem amb l’estil alfabètic per autor.

Publicat per primera vegada el diumenge 13 de maig de 2007.

dimecres, 24 de juliol del 2013

Glossaris amb BibTeX

Tot i que BibTeX gestiona bibliografies, el paquet gloss permet crear glossaris amb la mateixa funcionalitat

BibTeX és una “màquina” molt potent que permet gestionar les bibliografies en l’entorn LaTeX. Parteix d’una base de dades bibliogràfica, que no és altra cosa que un fitxer de text amb extensió bib, on queden recollides les entrades bibliogràfiques. Aquesta bibliografia, després, es crida des del nostre document tex a través de dos comandaments:
  • \cite{etiqueta} s’escriu al punt del text on volem fer aparèixer una cita bibliogràfica. Etiqueta és una paraula que identifica cada cita bibliogràfica a la base de dades. 
  • \bibliography{basedades} s’escriu al final del document i fa que LaTeX interpreti que hi ha d’escriure, per ordre alfabètic, totes les citacions contingudes a la base de dades basedades sota el títol Bibliografia.  
BibTeX és l’eina que s’encarrega de fer tota la feina d’anar a basedades a cercar les etiquetes que hem citat al nostre document, posar-les en ordre alfabètic, fer els enllaços si convé, etc. I el fitxer de la bibliografia té un contingut tan senzill com aquest, on mostrem un exemple d’entrada:
@article{moodleiconstruc, 
 author = "Joan Queralt", 
 title = "Moodle i el constructivisme social", 
 publisher = "UPF", 
 year = 2006, 
 edition = "Conferència V Jornades de Programari Lliure", 
}
 on moodleiconstruc és l’etiqueta que cridarem al nostre document escrivint \cite{moodleiconstruc}.

El paquet gloss, escrit per Javier Bezos i José Luís Díaz, aprofita la potència de BibTeX per crear glossaris, és a dir, col·leccions de termes definits en una obra.

Parteix d’una base de dades dels termes, també amb extensió bib, on els termes o paraules queden definides com es veu en aquest exemple:
 @gd{elefant, 
 word={elefant}, 
 definition={Proboscidi de grans orelles i un cert sobrepes. Hi ha dues espècies segons el lloc d'origen: l'elefant africà i l'asiàtic.} 
} 
Al document on volem que aparegui el glossari hem d’escriure quatre comandaments:

  1. \usepackage{gloss} al preàmbul del document. Podem utilitzar dues opcions, com ara catalan, que catalanitza el títol del glossari, o refpages que farà aparèixer el número de pàgina on s’ha citat la paraula per darrera vegada. Pot quedar així:
  2. \usepackage[catalan,refpages]{gloss} 
  3. \makegloss també al preàmbul, informa a LaTeX que cal crear el glossari
  4. \gloss{etiqueta} s’escriu al punt del text on volen que aparegui la paraula definida al glossari, de manera similar a \cite{etiqueta} quan fem bibliografies.

Per exemple, seguint amb el fitxer de l’exemple anterior podríem escriure: \gloss{elefant} allà on vulguem que hi hagi un enllaç al glossari, on es defineix el terme elefant. \printgloss{basedades} el posem allà on volem el glossari, normalment al final del document. basedades és el nom del fitxer d’extensió bib on hem anat definint els termes del glossari.

Un cop tenim creada la base de dades del glossari, diguem-li basedades.bib, i el document que l’ha d’utilitzar, diguem-li elmeudoc.tex, hem de seguir 3 passes per obtenir el resultat desitjat des de la línia d’ordres (tant se val sigui sota linux o sota windows):

  1. compilem el document: latex elmeudoc 
  2. fem córrer BibTeX sobre el fitxer gls que ha generat el pas anterior: bibtex elmeudoc.gls 
  3. si volem obtenir un PDF compilem ara amb pdflatex elmeudoc un parell de cops per estalviar problemes de referències creuades.
I ja està, obtindrem un document amb una secció final, anomenada Glossari, on apareixen tots els termes desitjats.

Adjunts a aquest article podeu trobar:


Publicat per primer cop el dilluns 17 de juliol de 2006