LaTeX templates és un lloc web que vol popularitzar l’ús de LaTeX amb l’aportació per part de la comunitat de plantilles de documents de tipologia força variada per poder ser vistos, descarregats i emprats posteriorment.
És un lloc força nou a la xarxa, però ja es veu que pot ser ple d’agradables sorpreses.
Des de CataLaTeX hi vam enviar un primer treball, el Diari de laboratori que vàrem publicar el passat mes de març. Després d’un temps en estudi l’editor del lloc, en Velimir, finalment ha fet una plantilla molt més general i l’ha publicada al lloc sota l’epígraf de Laboratory books.
L’article es titula Compact Laboratory Book i hi apareix la descripció de la plantilla, l’autor original i un advertiment sobre la necessitat de tenir instal·lada la classe labbook. Veureu que el PDF d’exemple respecta els trets bàsics del Diari i que en millora la generalització.
No sabem si LaTeX templates voldrà publicar més plantilles de cataLaTeX, però el que sí ens estem plantejant és afegir un resum en anglès de cada nou article per augmentar-ne la difusió.
Esperem que trobeu LaTeX templates tant interessant i útil com nosaltres.
Publicat per primer cop el diumenge 3 de juny de 2012.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris refman. Mostrar tots els missatges
diumenge, 4 d’agost del 2013
El Diari de laboratori a LaTeX templates
Etiquetes de comentaris:
diari,
koma,
labbook,
latex templates,
refman
Diari de laboratori
Els científics duen un registre dels seus experiments en un Diari de laboratori. A més, un Diari de laboratori pot ser una bona manera d’avaluar els períodes de pràctiques dels estudiants, millor que no pas un examen (sí, amics meus, hi ha universitats que avaluen les practiques amb un examen tipus test).
La classe labbook crea Diaris de laboratori. Està basa en la classe scrbook, la classe de KOMA-Script pels llibres, en la qual cada capítol és un dia de treball (labday) en el qual es poden fer diferents experiments i subexperiments. Defineix per tant el comandament \experiment (equivalent a la secció) i els diferents \subexperiment (subseccions) que pugui tenir cadascun d’ells. A més, crea automàticament una entrada a l’índex alfabètic de manera que si un experiment o subexperiment es realitza en diferents dies sigui fàcilment localitzable.
Un experiment (o subexperiment) es pot definir inicialment a partir del comandament:
El Nom curt pot estar format per diferents elements separats per comes de manera que quan es construeix l’Índex poden aparèixer separats. A l’exemple hem utilitzat
Hem recollit a l’exemple un parell de millores aparegudes a tex.stackexchange.com. Una d’elles permet que el Diari vagi tot seguit i que un dia (labday, amb la jerarquia de capítol) no comenci en pàgina nova sinó al final del dia anterior. L’altra, amb la contribució del paquet chngcntr, elimina el número de capítol dels títols de figures, taules i equacions.
A més, en l’exemple hem utilitzat el comandament de scrbook
Al fitxer tex adjunt podeu estudiar el codi comentat del Diari i veure’n el resultat un cop processat al fitxer PDF adjunt. Esperem que us sigui d’utilitat.
Publicat per primera vegada el diumenge 4 de març de 2012.
La classe labbook crea Diaris de laboratori. Està basa en la classe scrbook, la classe de KOMA-Script pels llibres, en la qual cada capítol és un dia de treball (labday) en el qual es poden fer diferents experiments i subexperiments. Defineix per tant el comandament \experiment (equivalent a la secció) i els diferents \subexperiment (subseccions) que pugui tenir cadascun d’ells. A més, crea automàticament una entrada a l’índex alfabètic de manera que si un experiment o subexperiment es realitza en diferents dies sigui fàcilment localitzable.
Un experiment (o subexperiment) es pot definir inicialment a partir del comandament:
\newexperiment{abreviatura}[Nom curt]{Nom llarg}on l’abreviatura serveix per identificar cada experiment de manera que al llarg del diari només caldrà escriure-la per a què quedi ben identificat. El Nom curt és el que, opcionalment, apareix a l’Índex i el Nom llarg el que apareixerà a la Taula de continguts i al propi títol. Però també es pot definir un experiment simplement amb el comandament
\experiment{abreviatura}[Nom curt]{Nom llarg}al dia en què es realitza.
El Nom curt pot estar format per diferents elements separats per comes de manera que quan es construeix l’Índex poden aparèixer separats. A l’exemple hem utilitzat
\experiment[Identificació de Ligasa i Amilasa,Ligasa,Amilasa ]{Identificació de Ligasa i Amilasa en la mostra}i a l’Índex apareix l’experiment a la A l’Amilasa, i a la L la Ligasa. D’aquesta manera si fem un (sub)experiment durant diferents dies a l’Índex ens quedaran tots recollits en la mateixa entrada alfabètica.
Hem recollit a l’exemple un parell de millores aparegudes a tex.stackexchange.com. Una d’elles permet que el Diari vagi tot seguit i que un dia (labday, amb la jerarquia de capítol) no comenci en pàgina nova sinó al final del dia anterior. L’altra, amb la contribució del paquet chngcntr, elimina el número de capítol dels títols de figures, taules i equacions.
A més, en l’exemple hem utilitzat el comandament de scrbook
\begin{addmargin}[4cm]{0cm}que ens permet estrènyer la línia de text i deixar un bon marge esquerre per anotacions i sobre el que vam parlar a l'article Manual de referència amb KOMA-Script. També hem usat diferents característiques del paquet KOMA per donar la resultat final una aparença força interessant i potent.
Al fitxer tex adjunt podeu estudiar el codi comentat del Diari i veure’n el resultat un cop processat al fitxer PDF adjunt. Esperem que us sigui d’utilitat.
Publicat per primera vegada el diumenge 4 de març de 2012.
Manual de referència amb KOMA-Script
Una de les classes de document preferides per l’autor és sens dubte la refman sobre la que ja fa bastant de temps vàrem parlar en l’article titulat Manuals de referència. Hi destacàvem la facilitat d’ús i els resultats tant interessants que se n’obtenen especialment la longitud de la línia del text que en facilita tant la lectura. Malauradament aquest paquet no té ara per ara manteniment i s’està quedant obsolet.
Així que hem estat cercant solucions alternatives basades en altres paquets. I res més potent que KOMA-Script. A més, aquest paquet té definit un entorn que permet escurçar en determinades parts del document la longitud de la línia de text.
Aquest entorn és addmargin que té un argument optatiu, el marge esquerre, i un d’obligatori, el marge dret. En el nostre cas ens interessa l’esquerra de manera que obrim l’entorn amb
Aquest entorn pot contenir les unitats de seccionat que ens convingui així com els entorns flotants taules i figures. Però si en algun punt del document ens interessa utilitzar tota l’amplada de la pàgina no hem de fer altra cosa que tancar l’entorn i continuar. Quan vulguem tornar a l’estil del manual de referència simplement tornem a obrir l’entorn.
A més hem utilitzat una redefinició del comandament propi del paquet KOMA-Script anomenat
L’avantatge d’utilitzar el paquet KOMA-Script és innegable atesa la diversitat de possibilitats de formatatge que permet no solament pel que fa a estils de paràgraf, lletra, pàgina sinó també pels avantatges en la creació de capçaleres i peus.
Doneu un cop d’ull al document PDF adjunt per veure’n les possibilitats. I si veieu que us interessa estudieu el codi en el document text font a partir del qual s’ha obtingut.
Publicat per primera vegada el diumenge 12 de febrer de 2012.
Així que hem estat cercant solucions alternatives basades en altres paquets. I res més potent que KOMA-Script. A més, aquest paquet té definit un entorn que permet escurçar en determinades parts del document la longitud de la línia de text.
Aquest entorn és addmargin que té un argument optatiu, el marge esquerre, i un d’obligatori, el marge dret. En el nostre cas ens interessa l’esquerra de manera que obrim l’entorn amb
\begin{addmargin}[4cm]{0cm}deixant 4 cm de marge esquerre extra i 0 cm de dret.
Aquest entorn pot contenir les unitats de seccionat que ens convingui així com els entorns flotants taules i figures. Però si en algun punt del document ens interessa utilitzar tota l’amplada de la pàgina no hem de fer altra cosa que tancar l’entorn i continuar. Quan vulguem tornar a l’estil del manual de referència simplement tornem a obrir l’entorn.
A més hem utilitzat una redefinició del comandament propi del paquet KOMA-Script anomenat
\othersectionlevelsformatque permet situar el número de la secció o la subsecció a certa distància a l’esquerra del text. D’aquesta manera el seccionat del document va trencant visualment la pàgina i marcant-ne l’estructura.
L’avantatge d’utilitzar el paquet KOMA-Script és innegable atesa la diversitat de possibilitats de formatatge que permet no solament pel que fa a estils de paràgraf, lletra, pàgina sinó també pels avantatges en la creació de capçaleres i peus.
Doneu un cop d’ull al document PDF adjunt per veure’n les possibilitats. I si veieu que us interessa estudieu el codi en el document text font a partir del qual s’ha obtingut.
Publicat per primera vegada el diumenge 12 de febrer de 2012.
dilluns, 15 de juliol del 2013
Manuals de referència
La classe refart crea manuals de referència impecables.
A vegades ens interessa tenir un manual de referència d'un producte, d'una aplicació o programa o, senzillament, un article on l'amplada del text no vagi d'un extrem a l'altre de la pàgina, sinó que sigui més estret i en faciliti la lectura.
El conjunt refman, que inclou les classes refart (per a articles) i la refrep (per a informes o reports) ens crea manuals tot afegint moltes possibilitats a la classe article:
- Admet totes les opcions i paquets tret , naturalment, de la twocolumn. Així si al preàmbul escrivim: \documentclass[oneside,a4paper,10pt]{refart} obtindrem un manual de referència escrit per una cara, en paper DIN A4 i amb una lletra de 10 punts.
- Podem usar el tipus de lletra que vulguem, tot i que és recomanable una helvètica que en facilita la lectura: \usepackage{helvet}
- Els títols de les seccions i subseccions queden a la part esquerra de la pàgina.
- Hom pot fer variar l'amplada del text del 70% per defecte usant el comandament \settextfraction. Així \settextfraction{0.8} el deixa al 80%.
- L'entorn description utilitza tot el marge esquerre per a l'etiqueta.
- Podem posar etiquetes a la part esquerra de la pàgina, just davant del principi d'un paràgraf, amb el comandament \marginlabel{etiqueta}.
- \attention insereix un símbol d'exclamació ! al marge esquerre.
- \seealso{n} imprimeix una fletxa que assenyala a la secció n al marge esquerre.
- En determinats punts poden fer que el text ocupi tota l'amplada de la pàgina amb l'entorn maxipage:
\maxipagerulefalse %elimina línies limitant la maxipage
\begin{maxipage}
Text
\end{maxipage}
Exemple 1 de manual de referència (document tex font)
Resultat 1 de manual de referència (resultat PDF)
Exemple 2 de manual de referència (document tex font)
Resultat 2 de manual de referència (resultat PDF)
Refosa dels articles publicats el 5/03/05 i el 5/04/05
Etiquetes de comentaris:
documentclass,
manual de referència,
refman
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
