Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paquets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paquets. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de juny del 2015

Fitxers adjunts dins d'un PDF

Un fitxer de tipus PDF pot contenir, a més del seu propi contingut, fitxers adjunts que viatgen amb ell. Per veure'ls podem triar l'opció Adjuncions del nostre visor de PDFs (Evince a l'exemple):


Com poder adjuntar aquests fitxers quan es crea un document PDF des de LaTeX?

Cal utilitzar el paquet navigator que permet configurar moltes característiques dels PDF, des de les propietats del document als enllaços a llocs web passant per com s'obre el document al visor o adjuntar fitxers, que és que veurem en aquest article.

Un cop carregat el paquet utilitzem el comandament \embeddedfile seguint aquesta sintaxi:
\embeddedfile[descripció del fitxer]{\jobname}{fitxer.tex}
on \jobname és el nom de l'objecte PDF i fitxer.tex és el nom del fitxer a incrustar.

En el  fitxer PDF de mostra que trobareu fent clic aquí hi ha adjunts 2 fitxers que s'hi han incrustat amb els comandaments:

\embeddedfile[Població per continents]{\jobname}{poblacio.csv}
\embeddedfile[Fitxer LaTeX font]{\jobname2}{font.tex}

Proveu a descarregar-los i visualitzar-los.
Ja veieu que aquesta és una manera còmoda de no perdre o enviar els fitxers font quan enviem un PDF. Esperem que us sigui d'utilitat.

dijous, 1 d’agost del 2013

Text de farciment

El text de farciment, sense significat, serveix per fer proves i donar gruix a un document. Per exemple, si volem comprovar el bon funcionament d’una definició de capçaleres i peus necessitem un document llarg per veure com es comporta a les pàgines parells i senars, com apareixen els noms de capítols i seccions o subseccions o com s’alternen els diferents estils de pàgina. No cal tenir el document fet, sinó que podem utilitzar un text de farciment per engruixir-lo i, quan haguem vist que tot va bé, substituir-lo pel correcte.

El paquet lipsum ens permet generar tants paràgrafs com vulguem amb el text clàssic lorem ipsum.

Però el paquet blindtext, que estudiarem en aquest article, és més potent i ofereix més prestacions.
D’entrada  blindtext permet generar paràgrafs amb el comandament \blindtetxt[n], on n és el nombre de paràgrafs que vulguem. També genera els diferents tipus d’entorn per a llistes amb \blindlistlist, \blinditemize i \blindenumerate.

Ara que si el que volem és inserir llenguatge matemàtic enmig del text de farciment, ho farem amb el comandament \blindmathtrue (i aturar-ho amb \blindmathfalse).

Però   blindtext  permet, a més, generar un document sencer amb paràgrafs, llistes de tot tipus i, el que és molt interessant per provar l’índex, amb seccions, subseccions i subsubseccions simplement amb un sol comandament: \blinddocument.

Si també volem que generi la taula de continguts només cal afegir l’opció [toc] a la crida al paquet:
\usepackage[toc]{blindtext}
blindtext  comprova quin és l’idioma del document definit al preàmbul amb el paquet babel \usepackage[catalan]{babel} i canvia el text de farciment en funció de l’idioma, si el té a la seva llista.

Com que el català no hi era, n’hem fet la traducció de manera que ara es pot utilitzar   blindtext  amb el babel en català i apareix el text de farciment directament en català.

En el document tex adjunt trobareu les definicions pel català, i esperem que ben aviat ja vinguin amb el paquet. Al fitxer PDF adjunt podreu veure el paquet   blindtext  en acció.

Publicat per primer cop el diumenge 5 de setembre de 2010.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Fons de pàgina i logos

El paquet wallpaper

El paquet wallpaper permet inserir fàcilment una imatge com a fons de pàgina d’un document, d’una única pàgina o posar un logo en una cantonada de les pàgines d’un document.

Se’l crida al preàmbul del document simplement amb \usepackage{wallpaper} i després només cal utilitzar el comandament adient per aconseguir el que vulguem. Els comandaments van per parelles afectant un a tot el document i el seu homòleg només la pàgina on es troba.

Per exemple, per posar una imatge al centre de les pàgines d’un document escriurem
\CenterWallPaper{escala}{fitxerimatge} 
mentre que per fer que aparegui només en una pàgina determinada (per exemple a la del títol) escriurem:
\ThisCenterWallPaper{escala}{fitxerimatge}

Una altra de les funcionalitat interessants del paquet és la d’inserir un logo personalitzat a la cantonada de la pàgina que preferim. Això ho aconseguirem amb el comandament
 \XXCornerWallPaper{escala}{logo} 
on XX indica quina cantonada:
comandament posició del logo
\ULCornerWallPaper Dalt a l’esquerra
\URCornerWallPaper Dalt a la dreta
\LLCornerWallPaper Baix a l’esquerra
\LRCornerWallPaper Baix a la dreta

Adjunts a l’article trobareu un fitxer comprimit amb el document tex font i les imatges utilitzades per crear el PDF adjunt on es mostra el resultat.

Publicat per primera vegada el dissabte 14 de febrer de 2009.

Feines pendents: todonotes

Quan escrivim un document llarg pot ser molt interessant tenir un registre d’allò que encara ens manca per fer, imatges per inserir o comentaris en punts concrets de l’escrit.

El paquet todonotes ens permet inserir notes al marge, o al mig del text, als documents que estem creant on reflectir el que encara ens queda pendent. També insereix senyals visuals per a les imatges que encara no tenim. I, finalment, ens pot fer una Llista de totes les feines pendents (\listoftodos) amb indicació de la pàgina on es troben les feines.

Per cridar el paquet simplement escrivim \usepackage[opcions]{todonotes} al preàmbul del document.

El paquet té diferents opcions, des de la de ser desactivat quan hem acabat les feines pendents (disabled) fins a les més útils:
  • idioma: hi ha una opció pel català (catalan), contribució de cataLaTeX [des de la versió 0.8].
  • l’amplada de la nota al marge (textwidth)
  • la mida de la lletra (textsize).
Quan volem inserir una nota sobre tasca pendent en un punt del document simplement escrivim el comandament \todo[opcions]{Contingut de la nota}

Les opcions són:
  • color podem escriure qualsevol color que permeti el paquet xcolor.
  • noline no dibuixa la línia des del punt d’inserció al text fins la nota al marge.
  • nolist escriu una nota que no apareixerà a la Llista de feines pendents.
  • size permet determinar la mida de la lletra de la nota. Per exemple: size=\large fa la lletra gran.
  • inline escriu la nota al mig del text, no pas a l marge.
  • caption escriu un text curt a la Llista de feines pendents. diferent al contingut de la nota.
Quan vulguem que aparegui la llista de tasques pendents escriurem el comandament \listoftodos i quan vulguem inserir un senyal per a figures que manquen escriurem el comandament \missingfigure{Missatge}.

Al document tex font adjunt es pot veure el codi i al PDF el resultat que se n’obté.

+info: documentació del paquet todonotes

Publicat per primer cop el dimecres 7 de gener de 2009.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Unitats de mesura

Amb el paquet units podem millorar la presentació de les unitats de mesura i deixar-les en la seva òptima presentació tipogràfica

És molt senzill d’utilitzar, només cal cridar-lo al preàmbul del document:
\usepackage{units} %per escriure unitats simples: m2
\usepackage{nicefrac} %per escriure unitats derivades: m/2
i quan haguem d’escriure una unitat utilitzar els comandaments que proporciona el paquet:
unitat comandament LaTeX nou comandament
$\frac{m}{s^2}$ $\unitfrac{m}{s^2}$
$\frac{m}{s^2}$ $\nicefrac{m}{s^2}$
Al document PDF adjunt podreu veure les diferències entre els dos comandaments: \unitfrac o \unit manté el tipus de lletra normal, mentre que \nicefrac el transforma en cursiva.

Disposeu del document tex adjunt per estudiar-ne el codi o fer-lo servir de plantilla i del PDF per veure’n el resultat.

 +info: documentació del paquet units 

 Publicat per primer cop el diumenge 24 de febrer de 2008.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Articles amb coberta

Moltes vegades ens interessa personalitzar un article amb el logo de la institució on treballem, o amb més dades identificatives o, simplement, amb algun tipus de detall personal. Amb el paquet CoverPage podem fer aparèixer una coberta personalitzada abans de la pàgina de títol d’un article. I d’una manera molt senzilla.

Per cridar el paquet només cal escriure el comandament usual: \usepackage{CoverPage}. Per personalitzar la coberta caldrà que tinguem, a més, dos fitxers al mateix directori on desem el document:
  • un fitxer en format BibTeX amb les dades bibliogràfiques de l’article anomenat nomdelfitxer.BibTeX.txt 
  • un fitxer anomenat CoverPage.cfg on desarem les particularitats de la coberta del document: nom del(s) autor(s), títol, imatge amb el logo, etc. 
Si no volem que aparegui la fitxa bibliogràfica a la coberta emprarem l’opció [nobib] del paquet:
\usepackage[nobib]{CoverPage}
però a l’exemple adjunt s’ha utilitzat la bibliografia per veure totes les possibilitats.

Pel que fa a la les variables de configuració del paquet es poden deixar en aquest fitxer CoverPage.cfg per reutilitzar-les en altres treballs. Però si no el volem fer servir, aleshores haurem d’escriure-les en cada preàmbul de treball.

Hi ha 7 variables a definir al comandament:
\CoverPageSetup{institute = {organització},%
title={Títol del treball},%
author={Nom i Cognoms. Si n'hi ha més d'un, separats per comes},%
insource={Nom de la publicació on apareix el treball: revista, llibre, etc.},%
copyright={a qui pertanyen els drets de còpia},%
year={any}
} 
Però, a més, el paquet permet personalitzar més la coberta perquè la divideix en 2 parts configurables:
  • l’encapçalament, que es pot redefinir amb el comandament:
    \renewcommand{\CoverPageHeader}{opcions de text o inclusió de fitxer d'imatge}
    per exemple:
    \renewcommand{\CoverPageHeader}{\LARGE\bfseries \dotfill{} cata\LaTeX{} \dotfill}
  • el peu, que es pot redefinir amb
    \renewcommand{\CoverPageHeader}{opcions de text o inclusió de fitxer d'imatge}
    per  exemple:
    \renewcommand{\CoverPageFooterLogo}{\includegraphics[scale=.5]{moodlelogo.png}}
També es pot canviar l’aspecte de la part central de la coberta amb els comandaments que canvien el format de lletra:
\CPTitleFont
\CPAuthorFont
\CPInstituteFont
\CPInSourceFont
\CPCopyrightFont
Per exemple:
\renewcommand{\CPTitleFont}{\Huge\rmfamily\bfseries\itshape} 
Adjunts a aquest article trobareu el fitxer PDF per veure el resultat de l’ús d’aquest paquet així com un fitxer comprimit que conté el fitxer font coberta.tex i els fitxers CoverPage.cfg i coberta.BibTeX.txt utilitzats per generar el PDF de mostra.

Publicat per primer cop el diumenge 28 d'octubre de 2007.

divendres, 26 de juliol del 2013

Aprofitar l’espai amb el paquet LayAureo

Tot i que amb LaTeX tot és possible, no és fàcil ni senzill trobar la millor disposició del text en una pàgina, allò que en anglès en diuen el layout. Hi ha diferents paquets, com ara el geometry del que hem parlat en l’article Marges, que faciliten la feina, però aleshores el problema rau no tant en el paquet com en l’usuari, al que li pot costar trobar la millor disposició, la més agradable a la vista.

El paquet LayAureo es basa en la proporció àuria per forçar la maquinària interna de LaTeX i aprofitar al màxim l’espai destinat al text d’un full DINA4. 

La proporció àuria

és, segons els savis antics, el número màgic per excel·lència i el que produeix sensacions més agradables a la vista. El paquet  LayAureo  fa que l’alçada del text escrit, en relació a l’amplada de la línia, segueixi la proporció àuria, d’aquí el nom del paquet.

El paquet  LayAureo  es pot descarregar lliurement de la web dels usuaris italians de TeX, el GUIT. o també de CTAN.  La documentació només està en italià, però no és difícil d’entendre.

El paquet, que es crida amb la coneguda ordre \usepackage{layaureo}, només té dues opcions:

  • big, augmenta la dimensió del cos del text i redueix al mínim els marges laterals i verticals. 
  • rilegatura o espai pel relligament dels fulls. Deixa un espai rilegatura=dimensió per relligar el document.  

Un exemple d’ús del paquet podria ser el que s’ha utilitzat per fer la pàgina 2 del PDF adjunt a aquest article:
 \usepackage[big,rilegatura=1cm]{layaureo} 
on s’aprofita al màxim l’espai imprimible i es reserva 1 cm al marge intern per a relligar el document.

El PDF adjunt és el resultat de reunir una primera pàgina d’un document amb els marges per defecte, sense cap mena de manipulació, i la segona pàgina, que és el resultat d’aplicar el paquet layaureo. Observeu que aquesta segona pàgina, tot i estar molt més plena de text, no produeix cap sensació d’atapeïment.

Publicat per primera vegada el dissabte 28 d'abril de 2007.

dimecres, 24 de juliol del 2013

Comentaris emergents en un PDF

El paquet cooltooltips permet inserir comentaris emergents molt atractius

Els fitxers PDF són molt potents, i una de les possibilitats que presenten és la d’afegir comentaris al text. Si no disposem del programari comercial que ho permet fer se’ns faria difícil poder-ho fer.

Afortunadament, els programadors de LaTeX aconsegueixen treure el màxim rendiments dels PDF amb eines de codi obert. El paquet cooltooltips n’és un bon exemple. El seu autor, l’Scott Pakin, necessitava aquest tipus de comentari en els seus documents, va fer el programari necessari i ara el comparteix amb la resta de la comunitat.

[Actualització: l'autor ha seguit treballant força des del moment en què es va publicar aquesta entrada i ha creat un altre paquet molt relacionat que convé tenir en compte: fan­cy­tooltips]

És un paquet molt senzill d’utilitzar i amb poques opcions, però que ofereix resultats sorprenents. Només passant el ratolí per sobre de la zona d’inserció, que queda ben destacada, s’obre una finestreta lateral emergent, amb un marc de color, el títol, el contingut, un enllaç i un marc groc amb informació sobre on ens durà l’enllaç.

Per cridar el paquet només cal escriure al preàmbul del document: \usepackage{cooltooltips} i, en el cos del text, quan vulguem afegir un comentari a un text escrivim:
 \cooltooltip[color de la finestra en RGB][color del marc de l'enllaç en RGB] {Títol del Comentari}{Text del comentari inserit} {URL}{Text de la finestreta groga d'ajuda} {Text on inserir el comentari}

Per exemple, per obtenir aquest comentari:


hem escrit aquest codi:
\cooltooltip[128 0 0][128 128 0] {El preàmbul} {El preàmbul és la part del document on es defineix el tipus de document, es criden els paquets i es declaren les variables. És tot el que hi ha abans de begin(document)} {http://phobos.xtec.es/jqueralt}{+info} {preàmbul}

En el document tex adjunt podreu estudiar més còmodament el codi i veure el resultat al fitxer PDF.

Podeu aconseguir el paquet cooltooltips fent clic aquí.

Publicat per primera vegada el diumenge 18 de juny de 2006.

Epígrafs

Amb el paquet epigraph podem incloure citacions curtes a l’inici de les parts d’un text

El paquet epigraph és molt senzill d’utilitzar i ens permet configurar fàcilment els epígrafs d’un document.

Per cridar-lo només cal que al preàmbul escrivim \usepackage{epigraph} i, tot just després del títol de la part, capítol o secció escrivim:
 \epigraph{Text del epígraf}{Autor/a} 
Per defecte ens apareixerà l’epígraf en una lletra de mida més petita, alineat a la dreta i amb una línia de separació entre la citació i el nom de l’autor/a. Si tenim més d’una citació per incorporar, podem utilitzar l’entorn epigraphs d’aquesta manera:
\begin{epigraphs} 
\qitem{Text citació 1}{Autor/a 1} 
\qitem{Text citació 2}{Autor/a 2} 
\qitem ... 
\end{epigraphs} 
Com que en aquest cas no és massa estètica la presència de la línia de separació, podem eliminar-la amb el comandament \setlength{\epigraphrule}{0pt}.

Podem canviar l’alineació de l’epígraf o l’autor/a, que per defecte és a la dreta, amb els comandaments:
comandament efecte
\renewcommand{\epigraphflush}{center} epígraf centrat
\renewcommand{\epigraphflush}{flushleft} epígraf alineat a l'esquerra
\renewcommand{\sourceflush}{flushleft} autor/a alineat a l’esquerra

També podem canviar el format de la citació, així podem modificar:
  • la mida amb el comandament \renewcommand{\epigraphsize}{\large} que la faria més gran la família de lletra amb els modificadors habituals dins l’epígraf: \epigraph{\sffamily{Text}{{\textsc{Autor/a}} 
  • la separació respecte al títol i al text amb els comandaments: 
    • \setlength{\beforeepigraphskip}{2\baselineskip} dobla l’espai respecte al títol 
    • \setlength{\afterepigraphskip}{2\baselineskip} dobla l’espai de separació al text. 
  • l’amplada de la citació la podem canviar amb el comandament: \setlength{\epigraphwidth}{.8\textwidth} que la faria del 80% de la longitud de la línia de text (és del 40% per defecte). 
Ja es pot veure que les possibilitats de combinació són moltes i que podem fer epígrafs força estètics. Podeu estudiar el codi en el fitxer tex adjunt i veure’n el resultat en el PDF.

Publicat per primera vegada el diumenge 11 de juny de 2006

dimarts, 23 de juliol del 2013

Enumeracions curtes

El paquet shortlst permet estalviar-hi espai

A vegades les enumeracions d’ítems curts ocupen massa espai en vertical i tampoc ajuden a la comprensió del text. Per exemple, la llista:
  •  u 
  •  dos 
  •  tres 
  •  quatre 
  •  cinc 
podria ser més entenedora si els ítems estiguessin un al costat de l’altre:
 - u       - dos    - tres    - quatre     - cinc

El paquet shorttlst ens ho permet fer d’una manera ben còmoda, simplement escivint l’entorn:
\begin{shortitemize}
 \item u
 \item ...
\end{shortitemize} 
Si algun dels ítems és bastant llarg el paquet li reserva més espai i encaixa els altres de manera que el repartiment sigui proporcional.

També es poden fer numeracions curtes amb l’entorn shortenumerate on en lloc del símbol de vinyeta trobem un número:
 1 u   2 dos   3 tres   4 quatre   5 cinc

Finalment, amb els entorns runenumerate i runitemize podem fer que les numeracions o enumeracions quedin dins del text.

Podeu veure exemples de cadascun d’aquests entorns en el fitxer PDF adjunt i estudiar-ne el codi en el fitxer tex font.

 +info: Pack­age doc­u­men­ta­tion

 Publicat per primera vegada el diumenge 4 de juny de 2006.

Instal·lació manual de paquets

No tots els paquets estan disponibles per a MiKTeX [o la nostra distro]

A vegades tot navegant trobem un paquet que pensem que ens pot ser força útil. Els que utilitzem MiKTeX aleshores anem al gestor de paquets (MiKTeX Package Manager) i el busquem a l’amplia base de dades. La majoria de cops el trobem, però també és veritat que no tots hi són, especialment aquells més recents o més minoritaris. Què fer en aquest cas?

Vaig plantejar aquest dubte ara fa cosa d’un parell de mesos a la llista de correu esTeX i em va contestar amb tota claredat Laura, una collistera. En aquest article descriuré aquest procés que, un cop es coneix, és ben senzill.

1. Primer pas: localitzar el paquet d’interès. El millor lloc de la xarxa és, sens dubte el TeX Catalogue OnLine a CTAN. Per posar un exemple podem cercar-hi el paquet shortlst que permet estalviar espai en enumeracions d’elements curts.

2. Segon pas: descàrrega del paquet. Recomanable fer clic amb el botó dret del ratolí i triar l’opció Desa l’enllaç al disc perquè ens permet triar en quin directori del nostre ordinador volem desar-lo. Sol baixar un fitxer comprimit en format zip.

3. Tercer pas: descompressió. Com que tenim localitzada la ubicació del fitxer serà, després, més fàcil accedir-hi des de l’Indicador d’ordres. Sol aparèixer, com a mínim, el fitxer amb extensió ins (shortlst.ins seguint el nostre exemple) i que moltes vegades ve acompanyat d’un fitxer de documentació amb extensió dtx (shorlst.dtx al nostre exemple).

4. Quart pas: creació del fitxer sty. D’això se n’encarregarà latex des de l’Indicador d’ordres. Els usuaris de windows tenim bastant oblidada aquesta finestreta negra, però la podem trobar anant a Inicia -> Programes -> Accesoris -> Indicador d’ordres. Amb un clic situem el cursor dins i hem d’anar a cercar la carpeta on hem desat els fitxers descarregats a base de canviar de directori amb el comandament cd nomdirectori/nomsubdirectori. Quan hi siguem podem comprovar que els fitxers desitjats hi són escrivint el comandament dir que llista tots els fitxers del directori. Aleshores, per crear el fitxer d’estil amb extensió sty simplement escrivim l’ordre:
 latex shorlst.ins
que el crearà. Per tal de resoldre possibles problemes de referències internes val la pena tornar-ho a fer un altre cop. El resultat serà el fitxer shortlst.sty.

Ara anem al directori C:\texmf\tex\latex i creen manualment una carpeta que anomenen com shortlst a l’interior de la qual portem el fitxer shortlst.sty.

5. Cinquè pas: creació de la documentació. Per crear la documentació tornem a l’Indicador d’ordres, però aquest cop escrivim: per obtenir un fitxer DVI (shortlst.dvi):
 latex shorlst.dtx
o per obtenir un fitxer PDF (shortlst.pdf):
 pdflatex shorlst.dtx 

 Ara, per acabar i endreçar la documentació, anem al directori C:\texmf\doc\latex i creem manualment una carpeta que anomenen com shortlst a l’interior de la qual portem els fitxers shorlst.dvi o shortlst.pdf.

I ja està.

 Publicat per primer cop el diumenge 28 de maig de 2006

Text envoltant una imatge

wrapfig és un paquet que permet crear impressionants textos periodístics

wrapfig és un paquet amb poca documentació perquè pràcticament només fa una cosa: envoltar una imatge o una taula —una figura, vaja— amb text.

Però ho fa bé, fins i tot quan el text és en dues o tres columnes. Només demana una mica de paciència i un parell de provatures abans de deixar-ho enllestit. La sintaxi és clara: al preàmbul cridem al paquet amb \usepackage{wrapfig} i en acabat, al lloc del text on volem que aparegui la figura envoltada, escrivim l’entorn wrapfig d’aquesta manera:
\begin{wrapfigure}[nombrelínies]{situació}[separació]{ampladacm}
figura
\caption{text}
\end{wrapfigure} 
Les opcions són:
  • nombre de línies de text que han d’envoltar la figura. Primer es pot fer una estimació i a la vista del resultats es pot augmentar o disminuir 
  • situació de la figura: l a l’esquerra o r a la dreta de la pàgina.
  • separació en punt des del text fins la figura 
  • amplada de la figura en cm 
Un exemple podria ser aquest:
\begin{wrapfigure}[14]{R}[4pt]{6cm}
\includegraphics[scale=0.5]{imatge.jpg}
\caption{Alineació dreta}
\end{wrapfigure}
la figura en aquest cas és un fitxer jpg o imatge escalada al 50% que ocupa 14 línies, és a la dreta de la pàgina (per tant el text l’envolta per l’esquerra), es troba separada 4 punts del text i ocupa una amplada de 6 cm. 

El paquet wrapfig també permet tractar una taula com si fos una figura i envoltar-la de text. Vegeu al fitxer PDF adjunt un exemple d’imatge a la dreta, d’una taula a l’esquerra i d’una imatge al mig de dues columnes amb el codi corresponent per aconseguir-ho. Trobareu clarament indicat el codi en el fitxer font tex adjunt que us permetrà estudiar-lo i/o usar-lo com a plantilla.

Publicat per primera vegada el diumenge 7 de maig de 2006

Inserir multimèdia als PDF

Amb LaTeX és fàcil i senzill

El paquet movie15 permet incloure fitxers multimèdia dins dels documents PDF que genera LaTeX. El seu funcionament és ben senzill: primer cridem al paquet tot escrivint \usepackage{movie15} al preàmbul del document i quan vulguem inserir el multimèdia al cos escrivim:

\includemovie[opcions]{Ampladacm}{Alçadacm}{fitxer}
Per exemple, per incloure el fitxer de Flash puzzle.swf podem escriure:
 \includemovie[autoplay, poster, text=(per veure l'animació fes clic aquí)]{6cm}{6cm}{puzzle.swf}
Les opcions utilitzades són:
  • autoplay fa que l’animació s’iniciï tot just s’obre el document.
  • poster mostra el primer fotograma de l’animació o pel·lícula en obrir el document.
  • text és el text alternatiu que es mostrarà si no s’inicia el multimèdia de forma automàtica.
Hi ha més opcions que permeten repetir la pel·lícula, fer-la anar més lenta, obrir-la en un visor extern a l’Acrobat o altre lector de PDFs, començar-la en un punt determinat i moltes altres.

Adjunts a aquest article trobareu un document en PDF, fet amb la classe Beamer, on en un marc es mostra una animació Flash i en el següent es pot escoltar un so. Per poder ser compatible amb Beamer el paquet movie15 inclou un comandament especial, que és \movie amb aquesta sintaxi:
\movie[opcions]{textinicial}{fitxer} 

Per exemple, per incloure el so (la melodiosa veu de l’autor parlant de Moodle) s’ha escrit al segon marc: \movie{fes clic per sentir a parlar de Moodle}{moodle.wav}

Quins tipus de fitxers multimèdia pot incloure movie15 en un PDF? Vet aquí les extensions més corrents:
mèdia extensió
àudio mp3 au mid wav ram
animacions swf
vídeo avi wmv mov qt mp4 mpeg
3D u3d

Com de costum trobareu adjunts el fitxer tex font i el resultat en PDF. Per gaudir d’aquest val la pena descarregar-lo i obrir-lo en local.

Repo dels fitxers: https://sites.google.com/site/catalatex9/home/loremipsum

+ info:
 - documentació del paquet movie15
 - documentació de Beamer

Publicat per primera dimecres 26 d'abril de 2006

Nous entorns – II –

Amb el paquet theorem podem donar format als nous entorns

En el primer article sobre aquest tema (Nous entorns – I –)  vam veure que amb el comandament \newtheorem podem definir nous entorns basats en l’entorn teorema. Doncs en aquesta segona part veurem com —amb la utilització conjunta del paquet theorem— podem canviar l’aparença del nou entorn.

En principi hi ha definits diferents estils de teorema:

  • amb l’etiqueta a la mateixa línia que el text, 
  • amb un salt de línia, 
  • amb el número abans o després de l’etiqueta, etc. 

Al fitxer PDF adjunt hom pot trobar-los definits i exemplificats. Aquest estil de teorema s’aconsegueix amb el comandament 
\theoremstyle{estil} 
just abans de definir el nou entorn
\newtheorem{teorema2}{Teorema}[section]
Però a més podem canviar el format de lletra de l’etiqueta o del text de l’entorn amb l’ajut de dos nous comandaments:

  • \theorembodyfont{declaració} per canviar el format del text de l’entorn. 
  • \theoremheadfont{declaració} per canviar el format de l’etiqueta de l’entorn. 

A la darrera pàgina del fitxer PDF adjunt hom pot veure un exemple d’aquesta doble definició de format de text en un entorn de tipus teorema i el codi corresponent.

Publicat per primera vegada el diumenge 19 de març de 2006.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Títols de capítol decorats

Podem modificar el format dels títols de capítols amb fncychap

El paquet fncychap és molt fàcil d’utilitzar i ens permet modificar el format dels títols de capítols tot afegint-hi línies, requadres o modificant l’estil i mida de la lletra.

Per utilitzar-lo només cal cridar-lo al preàmbul del document:
 \usepackage[opcions]{fancyhdr} 
on opcions es refereix a l’estil que se li donarà al títol. Aquest estil pot ser algun d’aquests:

  • Sonny: en lletra Sans, el títol es posa entre dues línies horitzontals i el nom (\chaptername) i el número van a sobre, (vegeu-ne una mostra a la pàgina 2 del document PDF adjunt).Tanmateix en la versió amb asterisc ( \chapter*{Nom} ) s’ometen el nom i el número, vegeu-ne una mostra a la pàgina 3 del document PDF adjunt. 
  • Lenny: nom (\chaptername) en lletra Sans i el número amb Serif a la part inferior d’un requadre per sobre del títol del capítol amb Serif. Vegeu-ne una mostra a la pàgina 4 del document PDF adjunt. 
  • Conny: el nom (\chaptername) i el número en grans caràcters van entre línies gruixudes dalt i prima a baix i a sota el títol, tot escrit amb Serif i centrat a la pàgina. Vegeu-ne una mostra a la pàgina 5 del document PDF adjunt. 
  • Rejne: el títol ve centrat dins un requadre tallat en la part superior pel número i per sobre de tot el nom. Vegeu-ne una mostra a la pàgina 6 del document PDF adjunt. 
  • hi ha altres estils, com el Glenn o el Bjarne, que modifiquen algun aspecte dels anterior tot canviant la mida o posició del nom, el número o el títol. 


Una possibilitat que brinda el paquet és la de personalitzar, tot modificant les variables, l’aspecte final. Això s’aconsegueix amb l’ús dels comandaments:

  • \ChRuleWidth{amplada} permet modificar l’amplada en punts o mm de les línies
  • \ChNameUpperCase deixa el nom del capítol en majúscules i \ChNameLowerCase en minúscules. 
  • \ChNameVar{format} controla l’aspecte formal del títol, així, per exemple \ChNameVar{\large\sf\centering} faria que el nom del capítol s’escrigués amb mida large, amb tipografia Sans serif i centrat. 

Document PDF de mostra.

Publicat per primer cop el diumenge 5 de febrer de 2006

De LaTeX a HTML

El paquet tex4ht crea documents web amb la qualitat de LaTeX

El paquet tex4ht és un programari conversor de fitxers tex en documents html. És altament configurable de manera que, a partir del mateix document tex font, podem arribar a obtenir diferents resultats.

Tot i que alguns editors de TeX sota Linux l’incorporen a les seves prestacions, es pot instal·lar, sota Win, a MiKTeX i treballar aleshores des de la línia d’ordres (Inici -> Accessoris -> Símbol del sistema). Només cal anar al directori on resideix el nostre fitxer en format tex i, sense afegir-li cap línia de codi ni paquet, escriure el comandament adient a la línia d’ordres.

Vegem un exemple. Suposem que tenim un document tex, diguem-li llibre.tex, que consta d’un Títol, una Taula de Continguts, 2 capítols amb 3 seccions cadascun d’ells i 2 subseccions cada secció. A partir d’aquest document, i segons les opcions del comandament, obtindrem un resultat o altre:
htlatex llibre una única pàgina amb el títol, l’índex i tot el contingut seguit. Illegible en el cas de l’exemple, però útil en cas d’articles més curts. El format és per defecte la lletra i els colors del navegador.
htlatex llibre "html,2" dóna com a resultat una pàgina web, en llenguatge html 4.01, amb el títol, una altra amb l’índex i 2 pàgines més, una per cada capítol perquè el 2 indica el nivell de profunditat (1 fins a Part, 2 fins Capítol i 3 fins Secció)
htlatex llibre "html,3" donarà com a resultat la divisió del document en més pàgines web, fins que cadascuna arribi al nivell de secció contenidora de les diferents subseccions.

L'opció més interessant, tanmateix, és la utilització d’un fitxer de configuració amb extensió cfg, diguem-li config.cfg, que contingui totes les opcions de manera que només calgui escriure:
htlatex llibre "config"
El contingut d’aquest fitxer config.cfg pot incloure el tipus de sortida (html o xhtml) així com un full d’estil personalitzat per formatar la pàgina web i la traducció catalana de la barra de navegació.

Vegeu el codi d’aquest fitxer de configuració que s’ha utilitzat per crear aquest conjunt de pàgines web.
\Preamble{html,3,section+,next}
\Css{
body {font-family: Arial, sans;}
a:link {color: Saddlebrown;TEXT-DECORATION: none}
a:visited {color: Darkolivegreen;TEXT-DECORATION: none}
a:hover {color: Maroon;TEXT-DECORATION: underline}
p.noindent { color:Darkslateblue; text-indent: 0em; margin-left:15em; margin-right:5em; }
p.nopar { color:Darkslateblue; text-indent: 0em; margin-left:15em; margin-right:5em; }
p.indent{ color:Darkslateblue; text-indent: 0em; margin-left:15em; margin-right:5em; }
h1 {color:Darkred}
h2 {color:Darkred}
h3 {color:Firebrick}
h4 {color:Saddlebrown}
}
\Configure{crosslinks}{$|$}{$|$}{Següent}{Anterior}{FinalAnterior}{Amunt}{Avall}{Inici}
\begin{document}
\EndPreamble
Observeu que l’estructura bàsica és:

  • \Preamble{html,3,section+,next} que són les opcions del paquet: crear un html, 3: dividir el document html pel nivell de seccions, section+: que a cada secció crea enllaços dins de cada secció cap al seu índex i next crea la barra de navegació: següent, anterior, etc. 
  • \Css defineix la personalització del full d’estils CSS 
  • \Configure{crosslinks}{$|$}{$|$}{Següent}... tradueix la barra de navegació al català i posa una barra vertical entre els ítems. 
  • \begin{document} \EndPreamble són comandaments obligatoris. 

Podeu veure la pàgina índex (sense l'acció del css) o bé baixar-vos la col·lecció completa.

 Publicat per primer cop el dimarts 17 de gener de 2006

diumenge, 21 de juliol del 2013

Recopilar documents pdf amb estil

Un article de Jorge Gaspar Sanz Salinas a \documentclass{blog}

En Jorge Gaspar Sanz Salinas, Xurxo, ha publicat al seu bloc \documentclassblog un article molt interessant titulat Recopilar documentos pdf con estilo on explica, pas a pas, com fer un document de tipus llibre \documentclass{book} on cada capítol sigui un treball diferent en format PDF.

Explica primer quina seria l’estructura del document mestre, per afegir-li a continuació millores en la presentació, com ara l’ús del paquet titlesec per millorar l’aspecte de la pàgina de capítol, o el paquet fancyhdr per a capçaleres i peus.

En acabat passa a introduir el contingut dels capítols, que ja hem de tenir en format PDF, com a seccions del document mestre amb l’ajut del paquet pdfpages. A més inclou un trosset de codi per tal que el títol de l’article aparegui en l’encapçalament de la pàgina corresponent al document mestre.

Finalment, i en el millor estil dels divulgadors, adjunta dos fitxers: un document tex font del que podria ser el document mestre i un pdf de mostra que es podria obtenir a partir d’ell. De visita imprescindible.[Actualització: Malauradament ni l'article ni el web són actualment consultables. Hem republicat l'article, però, per les idees que pot aportar.]

Publicat originalment el dissabte 31 de desembre de 2005.

Resposta 2 de gener de 2006 10:39, per XuRxO 
Hola, En realitat, podria dir que la idea de com fer el article va estar a partir de la visita al teu web ;) entre altres. Especialment alló de ficar al final els dos fitxers: tant el font com el resultat (i emprant el artwork de gnome). I com es de ben naixcuts el ser agraïts a partir d’ara també referenciaré els teus posts per tal de no repetir cap temàtica. Tot siga per donar a conéixer aquest gran sistema de producció de documents. Un salut.

Capçaleres i peus molt originals

Treballant alhora amb els paquets PGF i fancyhdr podem aconseguir efectes sorprenents

El paquet PGF, escrit per en Till Tantau l’autor de beamer, una classe molt interessant de presentacions, permet crear gràfics molt precisos directament al document PDF, sense haver de passar per PS com ha de fer pstricks. És per tant un paquet molt útil i d’una simplicitat sorprenent. Amb ben pocs comandaments obtenim uns resultats brillants, com veurem tot seguit.

En aquest article, espero que el primer d’una sèrie, tractarem només un aspecte de PGF, els anomenats nodes. A PGF es defineix un node com una etiqueta que normalment acompanya a un gràfic. Per exemple, per identificar un vector que va de l’origen de coordenades al punt (2,3) podem posar al seu costat l’etiqueta v, cosa que fem, dins l’entorn tikzpicture amb el comandament:
 \begin{tikzpicture}
 \draw[color=red,->] (0,0) -- node[color=red] {$\vec{v}$} (2,3);
 \end{tikzpicture} 
Ja es pot veure que la sintaxi és node[opcions]{text} on les opcions poden ser el color del contorn, del farcit, l’ombrejat, etc i el text és el text de l’etiqueta que veurem al document i que, naturalment, pot ser de qualsevol mena incloent el llenguatge matemàtic.

Doncs bé, PGF permet dibuixar moltes d’aquestes etiquetes per sí mateixes, sense cap altre objecte usant el commandament \node. I hem volgut aprofitar aquesta característica per millorar l’aspecte de capçaleres i peus. Així hem aconseguit posar el número de pàgina o el nom de la secció dins de figures geomètriques de diferents colors i ombrejats.

PGF permet incloure els seus comandament no solament dins l’entorn tikzpicture sinó també a continuació del comandament \tikz{argument} on l’argument pot ser tan complex com vulguem.

Aquesta possibilitat és molt interessant si la utilitzem com argument de capçaleres o peus d’un document on s’estigui usant, alhora, el paquet fancyhdr. Així podem obtenir, posem per cas, a la capçalera esquerra (\lhead) d’un document el nom de la secció (\leftmark) en color blau dins un rectangle contornejat en blau i ple de blau al 20%:
 \lhead{\tikz{\node[shape=rectangle,draw=blue,fill=blue!20,text=blue,]{{\leftmark}};}} 
Als documents adjunts podreu trobar una mostra amb 3 capçaleres i 3 peus diferents on s’ha usat el paquet PGF per obtenir-los. Estudieu el document tex original per veure com s’han obtingut els resultats del PDF adjunt i experimenteu amb les diferents opcions fins a trobar la que més us abelleixi.

Publicat per primera vegada el divendres 23 de desembre de 2005.

Podcast sobre PGF

Un experiment que pot donar lloc a un nou servei

Aprofitant dues avinenteses presento aquí un enllaç cap a un podcast sobre el paquet PGF.

Un podcast és un fitxer de so, en aquest cas un mp3 on hi ha veu i música de fons.

La veu explica coses que estic descobrint sobre el paquet PGF i TikZ. És un paquet molt interessant escrit per en Till Tantau, l’autor d’un dels paquets més interessants i moderns de LaTeX, la classe de documents per a fer presentacions Beamer. Espero que us agradi.

Publicat per primer cop el dilluns 28 de novembre de 2005

Marges

Amb el paquet geometry tenim un control total sobre els marges

Els documents que crea LaTeX tenen, per defecte, uns marges molt amples. Una solució per fer-los més estrets és redefinir totes les mides internes de la pàgina, però no és una feina senzilla i pot resultar en excés complex. Afortunadament el paquet geometry ens estalvia feina i ens permet personalitzar molt fàcilment els marges del nostre document.

En primer lloc cal cridar el paquet al preàmbul del document:
 \usepackage[a4paper]{geometry} 
i definir els marges en los opcions del propi paquet.
 \usepackage[margin=2cm]{geometry} 
deixa tots els marges (superior, inferior, esquerre i dret) en 2 cm
\usepackage[top=2cm,left=2.4cm]{geometry} 
deixa el marge superior en 2 cm i l’esquerre a 2.4cm. La resta els calcula en funció d’aquestes condicions

Podem fer que la capçalera quedi inclosa en el recompte de longituds del cos de la pàgina amb l’opció: \usepackage[margin=2cm,includehead]{geometry} 
 o també el peu: \usepackage[margin=2cm,includefoot]{geometry} o, finalment, capçalera i peu: \usepackage[margin=2cm,includeall]{geometry} 

Veiem, doncs, que el paquet geometry és un bona solució per controlar els marges i estalviar paper. Atenció, però, a la longitud de les línies de text. Com més llarga és una línia més difícil es fa de llegir.

Una bona solució que estalvia paper i facilita la lectura és dividir el text en columnes: podem fer els marges més petits però tenim les línies de les columnes curtes.

 Estudieu el resultat d’aplicar diferents opcions del paquet geometry a una mateixa pàgina en el fitxer PDF adjunt.
 + info: Manual del paquet 

 Publicat per primera vegada el dissabte 15 d'octubre de 2005