Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entorn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entorn. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de juliol del 2013

Llistes amb ordinals

No fa massa, a la llista Usuarios hispanohablantes de TeX es va plantejar el tema de com aconseguir que en una llista numerada apareguessin els ordinals (primer, segon, etc) en lloc del números (1, 2,...).

La solució que es va trobar és la que s’exposa en aquest article on, a més, catalanitzem i ampliarem a altres casos la proposta original publicada pel Sr. Francisco Callejo Giménez.

La solució, per entendre-la millor, es pot dividir en tres fases:

1. Definir un nou comandament, \ordinal, que és el que escriurà el literal de l’ordinal en la llista. En el nostre cas només hem escrit fins a deu ordinals, però es podria continuar fins que calgués simplement afegint-los a la definició:
\newcommand{\ordinal}[1]{\ifcase\value{#1}\or
PRIMER\or SEGON\or TERCER\or QUART\or CINQUÈ\or
SISÈ\or SETÈ\or VUITÈ\or NOVÈ\or DESÈ\fi}
2. Definir un nou comptador: aquí anomenat ordenum:
\newcounter{ordenum}
3. Definir un nou entorn, anomenat ordenum, basat en l’entorn list de LaTeX:
\newenvironment{ordenum}
{\begin{list}{\stepcounter{ordenum}\ordinal{ordenum}.- }{}}
{\end{list}}
Aleshores al nostre document, quan vulguéssim una llista amb aquests ordinals simplement haurem d’escriure:
\begin{ordenum}
\item text
...
\end{ordenum}
El resultat es pot veure al fitxer PDF adjunt, però podem avançar que és semblant a això:
PRIMER text.
SEGON text.
TERCER text
etc.

Seguint la mateixa lògica podem ampliar a altres casos aquesta solució. Per exemple, en el cas d’una Acta de reunió pot ser interessant que aparegui l’ordinal: Primer punt, Segon punt,... O bé en un text legal el literal Article primer, Article segon,...

Per aconseguir-ho seguiríem les mateixes tres fases i podríem obtenir un codi semblant a aquest:
\newcommand{\puntord}[1]{\ifcase\value{#1}\or
\textbf{Primer punt}\or \textbf{Segon punt}\or \textbf{Tercer punt}\or \textbf{Quart punt}\or \textbf{Cinquè punt}\or \textbf{Sisè punt}\or \textbf{Setè punt}\or \textbf{Vuitè punt}\or \textbf{Novè punt}\or \textbf{Desè punt}\fi}
\newcounter{puntnum}
\newenvironment{puntnum}
{\begin{list}{\stepcounter{puntnum}\puntord{puntnum}:}{}}
{\end{list}}
Com és habitual trobareu adjunts a aquest article el document tex font i el PDF que en resulta de processar-lo.

Publicat per primer cop el diumenge 7 de desembre de 2008.

dilluns, 29 de juliol del 2013

L’entorn eqnarray

[Actualització: vegeu el comentari d'en Torbjørn Taskjelle de Bergen a la part inferior de l'article]

L’entorn eqnarray és molt útil quan es tracta d’escriure notació científica perquè permet alinear una successió d’expressions, una sota l’altra, però respecte al signe que les lliga. Per exemple, si volem escriure totes les passes de la resolució d’una equació, una sota l’altra, el procés és molt més fàcil d’entendre si les equacions queden centrades al voltant del signe =

En realitat aquest entorn internament és una taula amb 3 columnes:
  • l’esquerra és la part esquerra de l’expressió i està alineada a la dreta. 
  • la del centre és el signe que la lliga, el signe =, o el de desigualtat < ó > o qualsevol altra que hi vulguem posar (una fletxa, per exemple). 
  • la de la dreta és la part dreta de l’expressió i està alineada a l’esquerra. 

Amb aquesta alineació, dreta, centre, esquerra (rcl) queden expressions sempre centrades al voltant del signe. Els elements de les "columnes" es separen per signes &. Com tots els entorns cal escriure l’expressió entre els comandaments \begin i \end. La primera fila comença amb una contrabarra i dues contrabarres \\ indiquen el salt de fila; a la darrera fila, com que no hi haurà salt, no cal posar les dues contrabarres. Vegem-ne un exemple:
\begin{eqnarray}
3x+2 &=& -5 \\
3x &=& -5 - 2 \label{eq:2} \\
3x &=& -7\\
x &=& \frac{-7}{3}
\end{eqnarray}
L’entorn eqnarray numera les equacions a la part dreta, si no volem que apareguin numerades haurem d’usar l’entorn eqnarray*.

Ara, que si volem que alguna equació no surti numerada però les altres sí, utilitzarem eqnarray i al final de la línia o línies que no vulguem numerar posarem el comandament \nonumber.

Als fitxers adjunts trobareu el codi font i el PDF obtingut amb ell.

+info: Multiple Line Equations al LaTeX Cookbook

Publicat per primer cop el dissabte 4 d'octubre de 2008.

Comentari 29-juliol-2013 a G+:

Torbjørn Taskjelle
It isn't recommended to use eqnarray, you should load amsmath and use align instead. 

See http://tug.org/pracjourn/2006-4/madsen/ (or l2tabu: http://ctan.org/tex-archive/info/l2tabu/).

Entorns de color

Per millorar la presentació de determinats documents es pot definir un nou entorn amb un títol destacat, una vora i un fons acolorits. Això és el que es pot trobar remenant per la web de TeXnik, un lloc web no oficial que recull una sèrie de trucs i solucions força interessants i útils.

El treball que s’hi reflecteix és d’en Donald Arseneau, un autor canadenc de paquets de LaTeX molt prolífic. El que hi fa és definir, amb l’ajuda del paquet xcolor dos colors un pel fons de la pestanya on anirà el títol de l’entorn i, alhora, la vora de l’entorn i, per altra banda defineix un altre color de fons per l’entorn. Després situa cada cosa el seu lloc, crea un comptador i permet definir una etiqueta per la pestanya del nou entorn.

El resultat, com sempre dependrà de la traça que tinguem en escollir els colors. Però si ho fem d’una manera agradable tindrem una pestanya fosca en la que es veu el títol escrit en blanc i el contingut de l’entorn suaument ombrejat de color.

Amb molt poqueta feina més es pot repetir la definició i canviar el nom de l’entorn. Així, si en principi venien definits un parell d’entorns, l’example i l’statement, nosaltres n’hem definit un de nou anomenat exercici, amb els colors diferenciats i comptador propi.

Podeu veure el resultat d’aplicar aquests entorns nous al fitxer PDF adjunt i estudiar el codi o usar-lo de plantilla en el document tex font.

Publicat per primer cop el dimarts 24 de juny de 2008, dia de Sant Joan.

dimarts, 23 de juliol del 2013

Nous entorns – II –

Amb el paquet theorem podem donar format als nous entorns

En el primer article sobre aquest tema (Nous entorns – I –)  vam veure que amb el comandament \newtheorem podem definir nous entorns basats en l’entorn teorema. Doncs en aquesta segona part veurem com —amb la utilització conjunta del paquet theorem— podem canviar l’aparença del nou entorn.

En principi hi ha definits diferents estils de teorema:

  • amb l’etiqueta a la mateixa línia que el text, 
  • amb un salt de línia, 
  • amb el número abans o després de l’etiqueta, etc. 

Al fitxer PDF adjunt hom pot trobar-los definits i exemplificats. Aquest estil de teorema s’aconsegueix amb el comandament 
\theoremstyle{estil} 
just abans de definir el nou entorn
\newtheorem{teorema2}{Teorema}[section]
Però a més podem canviar el format de lletra de l’etiqueta o del text de l’entorn amb l’ajut de dos nous comandaments:

  • \theorembodyfont{declaració} per canviar el format del text de l’entorn. 
  • \theoremheadfont{declaració} per canviar el format de l’etiqueta de l’entorn. 

A la darrera pàgina del fitxer PDF adjunt hom pot veure un exemple d’aquesta doble definició de format de text en un entorn de tipus teorema i el codi corresponent.

Publicat per primera vegada el diumenge 19 de març de 2006.

Nous entorns – I –

Amb el comandament \newtheorem podem definir nous entorns

LaTeX té alguns entorns predefinits, com els numerats enumerate o les vinyetes itemize que ja vàrem veure en l'article Llistes numerades. Però permet definir-ne de nous d’una manera molt senzilla i basada en l’entorn teorema o theorem, un entorn molt flexible, personalitzable i que pot ser numerat a través del comandament \newtheorem.

La sintaxi és aquesta:
\newtheorem{nomentorn}{etiqueta}[comptadorausar] 
on nomentorn, el nom de l’entorn, el podem definir nosaltres: teorema, demostració, corol·lari, etc. L’etiqueta és el text que sortirà imprès a l’inici de l’entorn (Teorema, Demostració, Corol·lari, etc) i el comptadorausar, un valor opcional, ens permet ajustar el número al de la secció on es trobi l’entorn; si no l’utilitzem LaTeX numerarà l’entorn a partir del número 1.

Per exemple, podem definir un entorn Demostració d’aquest manera:
\newtheorem{demo}{Demostració}[section] 
on hem donat el nom demo al nou entorn, l’etiqueta que s’imprimirà serà Demostració S.d on S és el número de secció i d el número de demostració. Així quan, per exemple, en la Secció 2 d’un document escrivim la primera demostració amb:
\begin{demo}
En efecte,...., com es volia demostrar.
\end{demo}
 
obtindrem una cosa semblant a això:
 Demostració 2.1 En efecte,...., com es volia demostrar. 
Si a l’inici de l’entorn haguéssim posat \begin{demo}[Ab absurdum] el resultat hagués sigut:
Demostració 2.1 Ab absurdum En efecte,...., com es volia demostrar. 
Per què ens pot servir un nou entorn? Per a moltes coses, a part de per escriure matemàtiques. Com ara en un document de Preguntes més freqüents (PMF o FAQs) poder definir al preàmbul un parell d’entorns:
 \newtheorem{preg}{Pregunta}[section]
 \newtheorem{respos}{Resposta de cataLaTeX}[section] 
i cridar-los a l’interior del document amb
 \begin{preg}[Jaume Pujals] Què és LaTeX? \end{preg}
 \begin{respos} LaTeX és un sistema.... \end{respos} 
I obtindríem:
 Pregunta (Jaume Pujals)  Què és LaTeX?
 Resposta de cataLaTeX  LaTeX és un sistema....

En la segona part d’aquest article veurem com es pot formatar un nou entorn tot utilitzant el paquet theorem \usepackage{theorem} .

Adjunts a aquest article hi trobareu un fitxer font en format tex on estudiar el codi i el resultat que s’obté al passar-lo a PDF.

Publicat per primer cop el dilluns 13 de març de 2006